Diumenge passat, 25 de juliol, Galícia va celebrar el seu dia nacional, el Día da Patria Galega, i el BNG va continuar la seva tradició d'omplir les places compostel·lanes de Quintana i Praterías i els carrers adjacents, recuperant costums prepandèmics. El sobiranisme gallec està ara fort de ment i pletòric d'energies (encara que el futur presenti tants dubtes i temors legítims sobre la deriva gallega, de l'Estat, d'Europa i del món) i la tònica va ser d'entusiasme i adhesió a la líder Ana Pontón, a qui aproven en les enquestes fins i tot moltes persones que diuen que votaran el PP.
Com ja ha escrit a ElNacional.cat Roger Heredia, el protagonista, a més d'Ana Pontón, va ser el líder republicà català Oriol Junqueras, ovacionat per milers de patriotes gallecs en un indubtable reconeixement personal i polític que demostra, sí, la connexió entre BNG i ERC, però sobretot la connexió entre el sobiranisme gallec i el sobiranisme català, no sempre tan nítid, encara que entre l’agost i el desembre del 2017 hi va haver importants mostres de solidaritat amb el procés sobiranista als carrers i places gallecs.
És indubtable que BNG, ERC i EH Bildu s'entenen i comparteixen una estratègia de futur. Però també és cert que, aquest 25 de juliol, no van faltar persones a l'entorn de la directiva sobiranista gallega que, amb tot el respecte per l'estratègia d'ERC, els qüestionaven el vot favorable el dimecres 20 al decret llei sobre els empleats públics interins, salvant in extremis (al final hi van votar a favor 170 i en contra 169 diputats) el govern Sánchez d'una derrota segura, sense obtenir cap compromís de modificació substancial del contingut. Una derrota que probablement hauria retornat Sánchez Pérez-Castejón a la realitat d'un govern sostingut per una minoria precària. El vot favorable d'ERC va contrastar amb els vots negatius de JuntsxCat, PDeCAT, CUP i BNG i amb l'abstenció del PNB.
El moment polític conjuntural, realment, sembla donar la raó als que dubtaven del vot salvador d'ERC del 20 de juliol, tant a Galícia com a Catalunya. A Galícia, la rebaixa dels peatges de l'AP-9 que entrarà en vigor el pròxim cap de setmana (la via transversal del país, que transita de Ferrol a Vigo passant per la Corunya, Santiago de Compostel·la i Pontevedra, connectant 2 dels 2,7 milions de gallecs previ pagament de 40 € anada i tornada) constituïa un element central del pacte d'investidura amb el BNG, però el PSOE ha intentat retardar al màxim possible la seva entrada en vigor i enfosquir el paper essencial del BNG en aquesta consecució, quan va rendibilitzar el seu únic vot en la investidura de Sánchez en fallar el PRC i CC. D'altra banda, el compromís coetani de transferir a la Xunta aquesta AP-9 ha estat incomplert, el PSOE va arribar a presentar una esmena perquè no es traspassi la titularitat, sinó simplement la gestió.
Però, en l'àmbit simbòlic, l'altre focus d'atenció informativa del 25 de juliol (l'ofrena del cap de l'Estat a l'apòstol Santiago) deixava un molt desagradable impacte en l'ànim de centenars de milers de gallecs. Perquè es va balafiar una quantitat ingent de recursos públics perquè el cap d'Estat, l'esposa, les dues filles i el president del govern espanyol concorreguessin a aquesta ofrena estatal, en un desencertat i caduc cerimonial espanyolista i clerical, totalment allunyat de l'esperit del Santiago Zebedeo, acollidor de pelegrins i animador dels camins que van construir en l'edat mitjana Europa i Galícia com a nació europea, fins a la nostra incorporació el 1480 a la Corona de Castella. I, en el zenit de la manifestació sobiranista, la Patrulla Àguila de l'Exèrcit de l'Aire espanyol, amb formes pròpies del pitjor colonialisme, va dibuixar al cel compostel·là una bandera monàrquica espanyola que estava totalment fora de lloc en una data com la del Dia Nacional de Galícia, amb dotzenes de milers de persones reivindicant la bandera blava i blanca. Quant deuen haver costat el combustible, les dietes de desplaçament i altres despeses motivades per les cabrioles d'aquesta Patrulla Àguila? És aquesta la idea que té Pedro Sánchez de la plurinacionalitat de l'Estat?
El balafiament de recursos públics, la debilitada presència de la família reial a Galícia i la provocació dels avions militars espanyols són responsabilitat clara de Pedro Sánchez com a president del Govern de l'Estat
Doncs bé, el balafiament de recursos públics, la debilitada presència de la família reial a Galícia i la provocació dels avions militars espanyols són responsabilitat clara de Pedro Sánchez com a president del Govern de l'Estat. Per això es respirava indignació contra el PSOE entre els sobiranistes del BNG aquest Dia de la Pàtria, la qual cosa és totalment compatible amb l'admiració a Junqueras i l'aliança amb ERC, encara que marqui certament un camí propi. El de la prevenció i el de l'escepticisme davant Pedro Sánchez i el seu entorn.
I és que coincideixen alguns dirigents del BNG, com també del PNB (el diumenge Urkullu no tenia previst anar a la pròxima Conferència de Presidents, la qual cosa va canviar en les últimes hores per aquesta línia de telèfon vermell d'Ajuria Enea —o Sabin Etxea?— amb la Moncloa que tan rendible resulta a la ciutadania basca) i de JuntsxCat (i segur que d'ERC, almenys en privat) en la desconfiança davant un nou govern Sánchez que procura demostrar clarament fredor davant la plurinacionalitat estatal, com va fer aquest 25 de juliol a Galícia arribant fins i tot a la provocació.
El PSOE de després del recent canvi de govern està encantat d'haver-se conegut i mira per sobre de l'espatlla els seus socis sobiranistes (a uns més que d’altres, però a tots en general) com si li deguessin incondicionalment els vots (defecte en el qual va incórrer el PSdeG en les seves úniques experiències de govern a Galícia, el tripartit amb CG i PNG-PG entre 1987 i 1990, i el bipartit amb el BNG entre 2005 i 2009). A més, com ha escrit precisament David González a ElNacional.cat es permeten el luxe d'excloure de la seva reflexió política i ideològica en el seu pròxim congrés federal de la tardor qualsevol reforma constitucional, ja no sols que reconegui el dret a decidir de Catalunya, sinó que modifiqui mínimament el marc juridicopolític cap a un reconeixement i articulació de la plurinacionalitat de l'Estat. Amb Pedro Sánchez middle 2021 el PSOE s'ha oblidat de la seva proposta de reforma constitucional del 2017 (enunciada pel mateix Sánchez). Posats a oblidar, fins i tot s'han oblidat de la declaració federalista de Santillana (ZP, 2003).
I, és clar, un connecta aquestes provocacions gratuïtes i aquestes omissions en l'agenda congressual que marcarà el rumb del partit que hegemonitza la governança estatal amb l'apel·lació a la lliçó que haurien hagut d'aprendre els catalans de la nova ministra suposadament encarregada de la gestió de la pluralitat nacional de l'Estat, ho relaciona amb els dos anys que resten de legislatura i amb inequívocs indicis que torna el PSOE jacobí i es pregunta quins fruits podrà donar una estratègia de diàleg bilateral entre Catalunya i l'Estat en els pròxims dos anys. Perquè ha encallat la reforma del Codi Penal respecte del delicte de sedició, sense la qual no hi haurà solucions a la situació de les persones exiliades. De l'amnistia no se’n sap res, la Fiscalia continua la seva funció inquisitorial contra bona part de les 3.200 persones represaliades i resulta en la pràctica impossible mantenir davant el Tribunal de Comptes el principi fonamental que l'administració pública mantingui indemnes els seus servidors dels eventuals danys que els irrogui la seva gestió.
Comparant, comparant, l'estratègia d'europeïtzació del conflicte en el marc d'una confrontació pacífica i intel·ligent sembla que ha obtingut ara com ara els principals fruits, tant en l'àmbit judicial europeu, com en el polític (Consell d'Europa i ONU), així com en el de la presència en la societat civil articulada.
I un es pregunta si aquesta inacció, que coincideix a més amb una època de males paraules i faltes de respecte, pot durar dos anys.