Oriol Junqueras va ser rebut a Galícia amb una estima incondicional el Dia de la Pàtria Gallega. Tota la plaça de Quintana es va fondre en una llarga i fraternal ovació quan Ana Pontón, lideressa del BNG, va esmentar la seva presència a l’acte. Les imatges que han circulat són molt emotives. Tant les del parlament final com les de la manifestació. Quan Junqueras va arribar a l’Alameda, on es concentraven els manifestants, tothom va irrompre en una ovació extensa i la feina va ser poder donar resposta a totes les persones que el reclamaven o que simplement el volien abraçar.
El president d’Esquerra Republicana hi va ser convidat juntament amb altres dirigents de formacions germanes del BNG, des del Partit Comunista de Portugal, passant per Euskal Herria Bildu o el Front Polisario. De Catalunya també hi havia la CUP i el Ciemen, a més de Poble Lliure. Junqueras va ser, però, l’únic a qui es va convidar a intervenir, un reconeixement amb majúscules per a un dirigent polític que és vist com un referent pel nacionalisme gallec.
BNG, ERC i Bildu saben que sumar i sumar és l’única via possible per materialitzar un procés de ruptura amb l’Estat
El BNG viu un moment dolç de la seva trajectòria després d’haver superat dues escissions que el van afeblir. L’adeu messiànic de Beiras i la irrupció de Podemos havien deixat el BNG fora de les Corts espanyoles i sota mínims al Parlament Gallec. Tot just va poder conservar el grup parlamentari al parlament autonòmic. Però la capacitat de resiliència, la vocació i voluntat de mantenir l’organització política ha fet que el BNG hagi renascut electoralment com l’au fènix mentre els seus competidors ―i escissions― s’han evaporat després d’haver promès la lluna en un cove. La retòrica fantasiosa ha cedit davant el rigor i la feina de formigueta d’un BNG que ha superat per primer cop el PSOE en unes eleccions gallegues.
Avui el BNG forma part d'una sòlida unitat estratègica amb ERC i EH Bildu al Congrés espanyol. Tota vegada que va compartir llista amb republicans i l’esquerra abertzale a les eleccions europees. L’anàlisi polític de les tres formacions polítiques és exactament el mateix. Totes participen d’una mateixa vocació de sumar forces i de saber que juntes tenen capacitat d’incidència per condicionar l’esquerra espanyola al Congrés mentre no arribi el dia que torni a la Moncloa la dreta amb el suport de l’extrema dreta, escenari que coincideixen a assenyalar com infinitament pitjor. Les tres formacions consideren que el ‘com pitjor, millor’ s’ha demostrat històricament un error.
I totes tres formacions, BNG, ERC i Bildu, saben que sumar i sumar és l’única via possible per materialitzar un procés de ruptura amb l’Estat, tant en els seus respectius països com per posar en escac l’Estat. I encara una darrera màxima que va quedar clara a Galícia. Mai no s’ha de confondre l’enemic. Clar que a Galícia no hi ha hiperventilats. I si hi eren, es van evaporar.