Resulta difícil imaginar un espectacle menys europeu, digne i democràtic com l'ofert pel Borbó emèrit en el seu recent viatge a Galícia. Es va projectar de principi a fi un relat d'impunitat i irresponsabilitat. Un relat basat en l'essencial diferència entre el Borbó i la resta dels mortals, en oberta contradicció amb la cantarella “la llei és igual per a tots” amb la que ens regalaven el Borbó pare i el Borbó fill per Nadal. Tot el viatge es va dissenyar per demostrar falta de respecte amb la ciutadania i, de pas i molt especialment, amb el govern de l'Estat que en la lletra de la Constitució és qui li diu a Felip de Borbó i “Casa Reial”. Es va projectar un relat segons el qual el Borbó Brivall i els seus amics de festes, copes i —aiii!!!— negocis pertanyen a un món on no es respon per les conseqüències dels propis actes i en el qual encara li hem d'estar agraïts per les engrunes que deixen allà per on vagin.

El suposat suport a l'Emèrit a Galícia
Algunes conclusions que es van oferir, ja abans d'aterrar el costós avió privat que transportava a l'Emèrit, no són certes, com la del suposadament massiu suport al viatge per part de la ciutadania gallega. Comencem per Vigo. Una vintena de ciutadans, la majoria d'accent castellà i madrileny, al costat de més de 120 periodistes. Seguim amb Pontevedra, on Joan Carles de Borbó va comparèixer en el partit d'handbol on jugava el seu net Pablo Urdangarin (i on l'equip local Cisne va aconseguir el seu retorn a la Lliga Asobal). La presència de l'anterior cap d'estat va ser comunicada per la megafonia i el resultat va ser molt de silenci, pocs aplaudiments i bastants murmuris.

Quant a Sanxenxo, la màxima compareixença ciutadana, exclosos els periodistes, va ser d'unes noranta persones en el Nàutic el matí del divendres. Les diverses fonts locals consultades coincideixen a assenyalar la presència de nombrosos turistes de fora de Galícia (Madrid i Valladolid, pel que sembla) com a elements majoritaris en la presència cortesana, juntament amb dues dotzenes d'amics de Juan Carlos i del president del Nàutic de Sanxenxo Pedro Campos. Les mateixes fonts reconeixen unes dues dotzenes de veïns recurrents en el seu suport al reial visitant i les identifiquen vinculades als agents electorals del PP local i del seu alcalde Telmo Martín, en el seu moment derrotat en la seva pugna electoral per l'alcaldia de Pontevedra per l'alcalde Miguel Anxo Lords (BNG). Les persones consultades reconeixen que els efectes econòmics induïts per a l'hostaleria de Sanxenxo van ser molt positius, però fins i tot diversos titulars d'establiments hotelers i de restauració assenyalaven la consolidació de Sanxenxo com a destinació turística de qualitat sense necessitat de determinats impulsos exteriors que sumen, però també —adverteixen sense dubtar-ho gairebé tots— resten.

Més participació local va tenir la manifestació organitzada pel BNG i Galiza Nova, la seva organització juvenil, que va ocupar la Praza de Portugal de la vila turística gallega en el migdia del passat dissabte 21-M i a la qual se li va impedir, per part de la policia local, acostar-se al Nàutic. Ja saben, tots som iguals, però uns més iguals que uns altres.

Hom té la impressió d'un repartiment de papers per defensar la Monarquia com a clau de volta del deep state en el front del pare i en el front del fill. El que ocorre és que vivim temps bàrbars del nacionalisme espanyol que justifiquen qualsevol cosa, fins i tot el delicte si és per Espanya

Un relat d'apologia del delicte

La visita de l'Emèrit va venir immediatament precedida d'una campanya a xarxes socials per la fundació Concòrdia Real Espanyola, denominació altisonant d'un grup d'amiguets i molt possibles business partners de l'Emèrit. El leitmotiv d'aquesta campanya és que l'Emèrit ha generat un gran negoci exterior per a l'economia i empreses espanyoles, amb el que implícitament la seva fortuna personal tindria un origen tan justificat com el d'una modesta retribució en comissions al molt que ha contribuït el Borbó a la riquesa de l'Estat espanyol i, sobretot, d'alguns dels seus empresaris. No es robaria als pobles de l'Estat espanyol, sinó que es generaria negoci exterior del qual el Borbó s'emportaria els seus legítims percentatges.

Ja vam tenir ocasió d'escriure fa una mica més de dos mesos que les conductes de l'Emèrit rebent els 100 MUSD (8 agost de 2008) del rei de l'Aràbia Saudita i els 1,4 M € de l'emir de Bahrain (que va transportar en un maletí que va eludir el control policial aeroportuari gràcies als seus privilegis com a Cap d'Estat) constituirien sengles delictes de suborn passiu que no prescriurien per raó del subsegüent delicte de blanqueig de capitals que va cometre, en transferir a la seva amant, la princesa Corina zu Sayn-Wittgenstein, els 65 M€ restants dels fons de la Fundació Lucum.

Es tracta, doncs, de pura apologia del delicte. I no és estrany que els amics i molt possibles socis de l'Emèrit, amb l'ex secretari d'Estat de la Marca Espanya, Carlos Espinosa de los Monteros al capdavant, reivindiquin el real lladrocini, perquè han estat amb ell en les madures i en les molt madures. O com s'explica, sinó, que se li prestin a l'Emèrit 5,1 M€ per a una regularització fiscal a mesura? La premsa representativa de l'unionisme centralista ha volgut destacar l'enfrontament entre aquests ocellots i “Casa Reial”. Però hom té la impressió d'un repartiment de papers per defensar la Monarquia com a clau de volta del deep state en el front del pare i en el front del fill. El que ocorre és que vivim temps bàrbars del nacionalisme espanyol que justifiquen qualsevol cosa, fins i tot el delicte si és per Espanya.

Per Espanya, sempre per Espanya.