Hi ha llibres que llegeixes amb una fruïció especial. D’entre els de no-ficció que he llegit en els darrers anys, n’hi ha dos que m’han interessat particularment, un és Sapiens, d'Harari (disponible en català, titulat Sàpiens), i l’altre Why Nations Fail, d’Acemoglu i Robinson (disponible en castellà, titulat Por qué fracasan los países). M’han ajudat a entendre una mica millor el món en què vivim i com els humans hem arribat socialment i econòmicament on som. El darrer llibre de l’economista Xavier Sala i Martin, titulat De la sabana a Mart. L’economia de la intel·ligència natural, m’ha generat un interès i una fruïció semblant als anteriors.

L’autor no necessita presentació, no només perquè és una autoritat reconeguda en economia, sinó perquè és prou coneguda la seva claredat conceptual i la seva capacitat comunicativa sigui quin sigui el tema que tracti, amb l’afegit que fa fàcils i comprensibles a tots els públics els raonaments econòmics, cosa que no tots els economistes són capaços de fer.

El darrer llibre de Sala i Martín, de prop de 600 pàgines i un dels més venuts del Sant Jordi 2023, centra la seva atenció en la intel·ligència dels humans des que ens vam començar a diferenciar dels ximpanzés i en com hem evolucionat fins al dia d'avui. Un exercici com aquest requereix agafar una perspectiva temporal molt àmplia i, naturalment, una perspectiva d’habitant del planeta terra descendent de les 10.000 generacions (200.000 anys) que separen l’home que va viure amb els lleons a la sabana, fins a ser capaç d’enviar naus espacials a Mart. I Sala i Martín ho fa en la seva llengua, que és el català, la qual cosa s’agraeix en un treball d’aquesta magnitud i tan especialitzat, prescindint, almenys inicialment, de consideracions relatives a la grandària del mercat de la publicació.

Considero l’obra de Sala i Martín un llibre de referència, per guardar en un lloc preferent a la biblioteca física o virtual

El llibre arrenca amb una extensa entrada sobre la intel·ligència artificial, un tema de debat de fa anys i també molt actual. En veiem diàriament els progressos (i les limitacions), amb la incògnita de saber fins on pot arribar i en quin lloc ens pot situar als humans. A partir d’aquí, l’autor fa un repàs molt didàctic de l’evolució de la intel·ligència natural, des de la sabana als nostres dies, tractant aquest òrgan espectacular que ens diferencia tan clarament de la resta dels éssers vius, que és el cervell humà; després descriu el procés i els elements que conformen l’aprenentatge dels humans; i finalment tracta la ment i les facultats que ens atorguen el que entenem per intel·ligència, entesa (entre les múltiples accepcions que presenta el concepte) com la capacitat de pensar i d’aplicar els pensaments de manera flexible per aconseguir uns objectius marcats. A partir de les bases establertes en aquests temes, l’autor entra en la segona part del llibre, que dedica a l’economia de la intel·ligència natural.

En primer lloc, tracta l’economia de les idees i es pregunta si aquestes tenen límits, per passar a continuació a desenvolupar dos tipus d’idees específiques, les tecnocientífiques (GPT, entre altres) i les socials, punt en el qual tracta conceptes tan fonamentals per al desenvolupament econòmic com el paper de les institucions, els drets de propietat i els intercanvis. A continuació, fa una molt interessant incursió en el que podria haver estat l’economia del paleolític, per passar a un extens capítol sobre la producció d’aliments (es deixa la caça i la recol·lecció per sobreviure, i arrenca la revolució agrícola i ramadera) i un altre sobre allò que anomena “domesticació de l’energia” (màquina de vapor, motor de combustió interna, electricitat, etcètera). En el marc d’aquest mateix capítol hi inclou unes visions de síntesi de l’economia més moderna, com són els sistemes econòmics dels quals ens hem dotat els humans (capitalisme, comunisme, ...) i breu repàs (amb dades) de la prosperitat que hem aconseguit en un període de temps extraordinàriament curt en termes relatius. De cara al futur l’autor és optimista respecte al potencial, inclosa la correcció dels impactes mediambientals, aspecte aquest que toca molt de passada. En aquest punt, i això és una opinió personal, no estic segur que el planeta com a tal pugui aguantar el ritme al qual els humans l’estem explotant, però aquest és un altre tema.

En qualsevol cas, considero l’obra de Sala i Martín un llibre de referència, per guardar en un lloc preferent a la biblioteca física o virtual, pel rigor i l’originalitat d’analitzar l’evolució humana des de la perspectiva de la intel·ligència, i per aportar interpretacions sobre com hem arribat on som i donar traces de cap a on ens orientem. Per mi, sense cap dubte, un llibre recomanable. Ah! I fet des de Catalunya i amb perspectiva d’aquí. Una satisfacció col·lectiva.