Saben per què és important una roda de premsa amb preguntes i repreguntes? Entre altres coses, per obligar a dir la veritat als nostres representants. I gairebé tots han patinat, més o menys voluntàriament, en una competició absurda sobre qui ho va fer abans, millor, o fins i tot, qui va deixar fer i qui no.
Algun exemple: no és veritat, com va explicar Pedro Sánchez, que Espanya hagi estat "el primer país del nostre entorn a suspendre esdeveniments públics després de confirmar el primer mort per coronavirus, sis dies". Passant per alt aquest estrany mesurament de l'eficiència, encaminada a una absurda cursa entre països, no és veritat: Portugal, que ha de ser el seu entorn immediat i al qual li agrada mirar tant, la va prendre sense cap mort. Tampoc no és cert, com assegura el Govern basc, que "Euskadi és la regió europea amb més nombre de tests de detecció precoç realitzats per milió d'habitants", perquè els 9.000 bascos (a dia 4 d'abril) eren superats pels 25.000 de la Llombardia. I ja que hi som, tampoc no s'ha demostrat que el Govern espanyol hagi requisat material, importat o fabricat a Catalunya, impedint al Govern de repartir-lo on més es necessitava, tal com va escriure el president Torra a Sánchez. Si hagués de recollir les falòrnies de les diferents oposicions a Espanya, Euskadi o Catalunya, em quedaria sense espai. Sempre és més fàcil mentir des de qui no té cap responsabilitat.
Hem de ser benèvols amb les decisions, més o menys encertades que prenguin els governants, però implacables amb la mentida
Així que, encara que sembli que és demanar massa, crec que una de les tasques pendents seria dir la veritat. Amb i sense crisi. Manipular les dades per infondre una falsa tranquil·litat o domini de la situació infantilitza una societat que està demostrant ser molt responsable i molt més madura del que, pel que sembla, pensen els qui volen fer-nos passar bou per bèstia grossa. Al contrari, ser honest per dura que sigui la realitat, no entrar en competències veïnals per veure qui es penja la medalla, governar amb fermesa i humilitat, ha de ser premiat. I dit això, afegeixo que hem de ser benèvols amb les decisions, més o menys encertades que prenguin els governants, però implacables amb la mentida.
Una altra tasca pendent és deixar enrere la política a base d'eslògans que queden bé per a un titular però que no serveixen quan la falta de concreció s'ha de portar a la pràctica. Ja n'hi ha prou d'"hibernació", d'"arca de Noè", de "pic de corba", o de "nous Pactes de la Moncloa". Ni l'economia hiberna (sol anar-se'n al carall i al futur immediat em remeto), ni tancar als asimptomàtics s'assembla a una arca de Noé (tret que Iván Redondo també reescrigui l'Antic Testament) com a mite de supervivència, ni Franco acaba de morir (hi hauria molt a discutir sobre això) perquè s'ajuntin en un despatx els líders dels partits i sindicats i ens donin un plat cuinat furtant-nos un debat a les institucions. Els eslògans haurien de quedar confinats per sempre i ser substituïts per veritats concretes.