Encara que sembli mentida en temps de trumpisme descordat, no tot s’hi val a X. L’antic Twitter ha retingut una piulada del compte d’Aliança Catalana-Pla de l’Estany d’acord amb les lleis locals, és a dir, el Codi Penal vigent a l’Estat espanyol, i en resposta a una demanda judicial. Motiu? El contingut del missatge era altament ofensiu cap a un col·lectiu humà. Endevina el lector de quin col·lectiu es tracta? El missatge suspès per la xarxa social afegia context a una piulada anterior de Sílvia Orriols, presidenta d’AC, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament per la formació islamòfoba. Però anem a pams. En realitat, en aquesta història hi ha tres piulades vinculades, la primera de les quals, d'aparença merament informativa, es va emetre des del compte oficial de l’Ajuntament de Ripoll. El missatge feia saber que s’havien col·locat “una trentena de paranys per capturar les reines de vespa asiàtica i evitar que facin nius a #Ripoll”. “Vetllem per la teva seguretat. #RipollSegur”, concloïa la piulada, que contenia dues fotos: una, amb un operari municipal instal·lant la trampa i l'altra, amb la trampa preparada, penjada de la branca d’un arbre. Fins aquí, una actuació pública perfectament normal i necessària. De seguida, però, la lectura del missatge es va transformar radicalment, va adquirir un nou significat, per obra i gràcia de Sílvia Orriols: “A Ripoll, combatem les espècies invasores”, va deixar anar l'alcaldessa en una piulada del seu compte propi, amb l’anterior, la de l'Ajuntament, inserida.

Espècies invasores. L’evident doble sentit del missatge d’Orriols, de la no per velada menys explícita —i miserable— al·lusió al col·lectiu de persones que l’alcaldessa ofèn, insulta, estigmatitza, criminalitza i deshumanitza cada vegada que obre la boca, el dels immigrants musulmans, de seguida va ser captada per un estol de tuitaires orriolistes que van aplaudir amb les orelles la gracieta de primer de nazi de la batllessa. La tercera piulada, la de l’agrupació d’AC del Pla de l’Estany, el que X ha esborrat preventivament, recollia la piulada prèvia d’Orriols i reblava el clau amb aires de (cínica) suficiència pedagògica: “Una espècie invasora és una espècie viva que esdevé un agent de pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona. És la major causa d’extinció”. I afegia: “Combatem les espècies invasores començant pels nius!” Per si quedava algun dubte de a quina mena "d'espècies" es referia en realitat, i on "niuaven", el missatge es tancava amb tres etiquetes o hashtags prou aclaridors: “#Noalamacromesquita #SalvemCatalunya #SalvemElPlaDeLEstany”. Tot plegat massa, fins i tot per a una xarxa tan absolutament tolerant amb la “llibertat d’expressió” com X, la xarxa social propietat d'Elon Musk, en la qual (aparentment) es pot dir i falsejar el que calgui.

És molt greu tractar els immigrants musulmans d'“espècies invasores” i equiparar-los a les perilloses “vespes asiàtiques”, com fa Orriols manipulant matusserament un piulada del compte oficial de l’Ajuntament de Ripoll

És sabut que als anys trenta, la propaganda nazi al·ludia als jueus com a “escurçons”, “rates” o “paràsits”. Trobaríem molts exemples de la tendència execrable de col·lectius humans de totes les èpoques i latituds a deshumanitzar els seus adversaris reduint-los a la condició de males bèsties, insectes o éssers demoníacs com a pas previ a la seva marginalització o, en l’extrem, eliminació física. És molt greu i seriós tractar un grup humà, en aquest cas els immigrants musulmans, d'“espècies invasores” i equiparar-los a les perilloses “vespes asiàtiques”, com han fet Orriols i els seus seguidors manipulant matusserament una piulada del compte oficial de l’Ajuntament de Ripoll. Però tot això és obvi que li importa un rave a la lideressa d’AC i els seus acòlits, autèntics especialistes a emmetzinar la conversa pública per portar l’aigua —els vots— al seu molí.

Alerta. Molt bona part dels vots que van als partits ultres són de persones honestes i honestament preocupades davant fenòmens com la inseguretat en alguns barris i poblacions catalanes, on s’han produït greus actes delictius en els quals participen “sempre els mateixos”, joves immigrants magribins o sud-americans descontrolats. Són persones espantades per la percepció que els immigrants passen per davant dels autòctons en l’accés a tota mena de prestacions públiques en la sanitat, l’habitatge, els menjadors escolars, etc. Això i el que es rep com a "polítiques woke" dels governs i els partits convencionals respecte de pràctiques cultural-simbòliques o religioses que es poden posar sota sospita en una societat liberal democràtica, com l’ús del vel islàmic, són el caldo de cultiu que alimenta les expressions electorals de l'odi. Orriols o Abascal no pesquen en una piscina buida. La deixadesa i la política covarda dels governs locals i nacionals, que sovint miren cap a una altra banda davant dels problemes de delinqüència o guetització de barris sencers, de població majoritàriament immigrant, greixa els comptes electorals dels partits ultres, amb el "moro" o "el panchito" en el centre dels seus discursos d'odi.

A Alemanya, les piulades i discursos d'Orriols i alguns responsables d'AC, que freguen el delicte d'incitació a l'odi, haurien motivat una investigació com la que s'ha obert contra els ultres d'AfD

N'hi podríem dir "nazisme banal". A Alemanya, les piulades i discursos d’Orriols i alguns responsables d’AC, que freguen el delicte d'incitació a l’odi (article 510 del Codi Penal vigent), haurien motivat una investigació com la que s’ha obert contra la formació ultra Alternativa per Alemanya (AfD) per part de l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV), els serveis d’intel·ligència interior del país. Com que Alemanya, que va conèixer l’experiència del nazisme i del comunisme soviètic, és tècnicament i jurídica una democràcia militant, hi ha límits, tot allò que es considera “incompatible amb l’ordre constitucional democràtic”, que no poden ser sobrepassats en el debat públic i polític. La classificació oficial d'AfD com a “extremisme de dretes” podria portar fins i tot a la il·legalització de la formació ultra. L’informe de la BfV detalla que el partit ultra té una concepció ètnica i ancestral del poble que “devalua” i “viola la dignitat humana” de “segments sencers de la població alemanya”, entre els quals, els immigrants i els musulmans. Una postura, conclou la investigació, que deriva en “agitació i hostilitat” contra aquestes persones, la qual cosa es considera un risc per al país i la democràcia.

Que AdfD fos segona força a les passades eleccions federals i que les enquestes la situïn ara com a primera no sembla ser obstacle per als tribunals alemanys. La qual cosa tampoc ha impedit que, de nou des dels respectius comptes de X, tant Aliança Catalana (AC) com el seu equivalent espanyolista, VOX, hagin posat el crit al cel contra una possible il·legalització d’AfD pel fet que és una formació votada per milions de ciutadans alemanys. Obviant, per altra banda, que la meitat del país està a favor de prohibir AfD, per a AC, la possible il·legalització constitueix una “deriva perillosa”; i per a Santiago Abascal, “fa moltes dècades que la democràcia no estava tan amenaçada a Europa”. Però a Alemanya tot això sona a excusa barata per aprofitar-se cínicament de la democràcia i imposar polítiques que poden destruir-la. Hitler va arrasar en vot popular a les eleccions federals del març de 1933 amb 17,2 milions de paperetes, un 47,2% dels vots, 288 dels 647 diputats del Reichstag, la qual cosa no el va convertir precisament en un demòcrata. Tothom sap què va passar després. Aquelles van ser les últimes eleccions democràtiques a Alemanya fins al final de la Segona Guerra Mundial, a la zona occidental, la RFA, i fins als anys noranta a l'oriental, quan es va ensorrar el Mur de Berlín i el règim comunista de la RDA i es va reunificar el país. El gran drama de la democràcia liberal ha estat històricament haver d’acollir al seu si fins i tot aquells que volen enterrar-la.