Tothom és woke. Però tothom també és demòcrata, populista i vol la llibertat.
Una de les paraules més repetides a la campanya de Trump ha estat (i segueix sent) "woke", terme que s'ha emprat per definir gran varietat de grups i persones de l'esfera demòcrata o progressista americana. El significat de la paraula, per això, és realment ambigu. Les expressions del llenguatge en l'àmbit polític són, per definició, convencionals, així que reivindicar un sentit absolut de qualsevol terme no és més que una il·lusió o una ficció que defensen aquells qui volen fer-ne un ús específic. En tot moment històric, doncs, existeixen un seguit de paraules que podem categoritzar de "significants buits". Els significants buits són expressions que s'empren en contextos molt diferents i de maneres molt diferents. Són com salvavides als quals tothom s'aferra, però cadascú des d’una riba oposada; com un mirall que no és res més que el reflex de qui l'utilitza.
Així doncs, com a lectors àvids i àgils intèrprets de la realitat, l'única opció que ens queda davant dels usos dogmàtics dels termes és la prudència: cal prendre distància i no posicionar-se massa ràpid com a ferms defensors o ferms opositors de qualsevol d'aquests moviments, sistemes o valors. Aquesta perspectiva reflexiva i ponderada ens la dona la història. Conèixer l'origen i l'evolució de les paraules és la millor manera de fer-ne una anàlisi crítica i no caure en els posicionaments emocionals o ingenus. Per fer-ho més divertit, el cas de woke és encara més críptic que la resta perquè, ja de primeres, es tracta d'una paraula que prové de l'argot anglès per "awake", que significa 'despert'.
Els orígens: un cantant de blues i un judici racista
La primera aparició registrada de l'expressió es remunta a 1938, quan el músic i compositor afroamericà LeadBelly advertia de mantenir-se despert davant les injustícies racials a la cançó "Scottsboro Boys". En aquesta peça, l'artista parla sobre un cas real de 1931 en el que nou adolescents negres van ser condemnats per violar dues dones blanques. Els joves van afrontar una condemna conjunta de 130 anys i van estar més de 5 anys repetint els judicis fins que, finalment, van ser reconeguts com a innocents i alliberats. Malgrat això, mai es van recuperar, i les històries dels "Scottsboro Nine" ('els Nou de Scottsboro') van acabar de formes realment dramàtiques i desmoralitzadores. Davant l'enrenou social i mediàtic que va provocar el cas, la cançó de LeadBelly denuncia l'arbitrarietat i injustícia contra la població negra i conclou "Stay woke, keep your eyes open" ('Estigues despert, mantén els ulls oberts').
A banda d'aquesta anàlisi sobre el registre literal del terme, el Washington Post va publicar un article el passat febrer de 2022 amb un punt de vista més sociològic. A la peça s'argumenta que el concepte wokeness apareix a través de Nation of Islam, un moviment religiós que es va formar el 1930 en un barri de Detroit. El grup combinava elements de l'islam amb una cosmovisió centrada en la identitat i l'apoderament dels afroamericans, i argumentava que la comunitat negra necessitava un "despertar espiritual" del seu estat de "son mental".
Detonant i imatge del moviment antiracista
El wokisme no va proliferar instantàniament des de la frase de LeadBelly, però identifiquem en ell una llavor del moviment antiracista americà de la segona meitat de segle XX. Una història de 1943 de J. Saunders Redding a The Atlantic va descriure un gran "awakening" ('despertar') entre els negres al nord i al sud, evidenciat pel creixent malestar i l'organització laboral. El 1959, un dels grans referents de la lluita per la igualtat racial, Martin Luther King Jr, va pronunciar un discurs titulat "Remaining Awake Through a Great Revolution" ('Mantenir-se despert durant una gran revolució'). El 1962, el novel·lista William negre William Melvin Kelley va escriure sobre el terme "woke" al New York Times en una columna titulada "If You're Woke You Dig it" ('Si ets woke, ho has captat') En aquesta entrada, Melvin Kelley definia la paraula com un "Negro idiom" (que es traduiria com a 'expressió de negres'), i expressava que les expressions d'aquestes comunitats eren impossibles de seguir sense una 'una mica de cintura', és a dir sense perspectiva o flexibilitat.
Aquests només són alguns dels centenars d'exemples de l'evolució continuada de l'expressió "woke" al llarg dels anys, però el cert és que el terme no es va popularitzar realment fins a voltants de 2008. La transformació del terme en un sinònim de consciència social va ser progressiva i probablement va començar dècades abans, però va començar a ser més coneguda a l'època del llançament de la cançó "Master Teacher", d'Erykah Badu, tornada de la qual repeteix "I stay woke" ('em mantinc despert'). Des d'aquest moment, l'esquerra progressista va començar a emprar la paraula per designar moviments d'inclusió cultural i de justícia social. Així, el 2017, el diccionari Merriam-Webster creava una entrada per "woke" amb la definició següent: 'conscient i atent activament a fets i qüestions importants (especialment qüestions de justícia racial i social)'.
La reconstrucció del llenguatge i el discurs republicà
Tenint en compte la definició més popular actualment, sembla que fins ara hàgim estat parlant d'una paraula completament diferent, però això és precisament el que passa amb els significants buits. L'ús despectiu del terme "woke" comença a formar-se a mitjans de 2010, coincidint amb la reacció contra el moviment Black Lives Matter de la societat nord-americana. No obstant això, la renovació conceptual real de la paraula ve de la mà de Donald Trump i Ron DeSantis (governador republicà de l'estat de Florida el 2018). Va ser a partir del 2020 quan l'entorn conservador va començar a prendre força en la lluita pel significat i figures de l'esfera del Partit Republicà van començar a associar "woke" a un insult. A cop de repetir-ho molt habitualment i en diferents ambients, van escampar la concepció pejorativa de la paraula. Un dels discursos més mediàtics al respecte és el que va donar Donald Trump a Alabama l'agost de 2021, amb motiu de les eleccions de mig mandat del 2022.
(00:12) 'Sabeu el que vol dir woke? Significa que ets un perdedor. Tot el que és woke es torna merda.'
Aquest míting va ser un dels catalitzadors de la resignificació del terme, que ràpidament s'escamparia a través de figures i premsa conservadores i, lentament, passaria a integrar-se a l'imaginari col·lectiu. La frase "everything woke turns into shit" es va fer tan famosa que fins i tot se'n van fer samarretes. La nova definició es refereix a "woke" com a anti Nord-amèrica, com a contrari a la figura nacional excel·lent i fins i tot com a una forma d'imposició ideològica. En poques paraules, els republicans ho van començar a utilitzar per designar als que, segons ells, eren "massa d'esquerres".
Una altra de les figures rellevants que cal destacar en aquesta lluita pel significat és Ron DeSantis, republicà que va abanderar-se de la lluita contra el moviment "woke" tant durant el seu mandat com a governador de Florida com, sobretot, a la campanya de les eleccions del Partit Republicà de 2024 (a les que era competidor de Trump). DeSantis va donar base intel·lectual a la nova concepció, aleshores supèrflua, de la paraula "woke". En diverses intervencions, el líder conservador va explicar detalladament quin significat tenia —o volia que tingués— el terme i perquè s'havia de combatre. Literalment, DeSantis va muntar la seva campanya al voltant d'una 'guerra contra woke'.
(00:16) 'Woke és una forma de marxisme cultural. Es tracta de prendre la individualitat, el mèrit i l'èxit i subordinar-ho a una agenda política basada en la política identitària. És, en efecte, desplaçar la veritat en favor de la ideologia'.
No pensis en un elefant
El joc polític per definir els significats dels termes té res de nou. El 2004, el neurolingüista George Lakoff va publicar "Don't think of an elephant" ('No pensis en un elefant'), un llibre on explica les estratègies del Partit Republicà per redefinir conceptes en el seu benefici i garantir-se així el vot. La hipòtesi de Lakoff és que el cervell està constituït per 'marcs mentals', que són estructures psicològiques inconscients a través de les quals interpretem la realitat. Les experiències que tenim, les notícies que llegim i els discursos que sentim activen, desactiven i creen marcs mentals. Idò, si els líders polítics dominen la retòrica (i tots ho fan, més o menys), seran capaços de dominar els nostres marcs mentals i, per tant, modelar la nostra interpretació de la realitat i, en última instància, les nostres accions —i el nostre vot, és clar.
Quan DeSantis o Trump transformen la narrativa i el significat de la paraula "woke" no ho fan de manera innocent —i passa exactament el mateix amb altres termes i personatges. Així, donat que la interpretació no és neutra i som susceptibles a enfrontar-nos a significants buits, cal recórrer la història de les paraules per saber què són i d'on venen. Per salvar-nos de la imposició ideològica real, el que cal fer és crear-nos els nostres propis marcs mentals, i que aquests siguin tan amplis com sigui possible.