El pla de Trump a Gaza: el colonialisme de sempre
Mentre Donald Trump presenta el seu famós pla de 20 punts per a Gaza com si fos la solució definitiva al conflicte, el que tenim davant nostre és una operació d'enginyeria geopolítica brutal que perpetua l'ocupació sota el disfraç de la reconstrucció econòmica. Que no ens enganyin: això no és un pla de pau, és colonialisme del segle XXI amb vestit d'empresari.
Gaza ha estat trinxada sistemàticament durant més de dos anys davant dels nostres ulls, en un silenci rigorós. Parlem de més de 66.000 palestins morts, el 90% dels habitatges destruïts. Trump descriu sense cap mena de vergonya Gaza com un «solar de demolició». Però és clar, per a ell és perfecte: la seva futura «Riviera del Mediterrani». L’estratègia no és nova: es tracta de crear el caos total per després arribar com el salvador. És la doctrina del xoc de tota la vida.
El cor d'aquest pla rau en els punts 10 i 11: crear una “zona econòmica especial”. Gaza valdria ara “pràcticament 0 dòlars”, però segons els seus càlculs podria arribar als 324.000 milions en una dècada. Què és això? Especulació immobiliària a gran escala sobre la misèria d'un poble. El mateix que estan plantejant a Ucraïna, per cert.
El pla preveu construir entre sis i vuit ciutats noves a Gaza. Però atenció, no amb diners públics americans. Serà finançat per inversors privats que rebran participacions accionarials durant 50 anys. Mig segle controlant Gaza. A algú li sona això a alguna cosa que no sigui colonialisme nu i cru?
I aquí ve el millor: qui administrarà tot això? Tony Blair. Sí, el mateix que va portar el Regne Unit a la guerra de l'Iraq amb mentides. Ara vol crear la Gaza International Transitional Authority, amb una junta de fins a 10 membres on hi haurà “almenys un representant palestí qualificat”. Almenys un! A la seva pròpia terra, els palestins tindrien representació minoritària.
Blair, que quan va ser enviat del Quartet va visitar Gaza poquíssimes vegades, ara aspira a ser-ne el governador de facto. És com si Paul Bremer tornés de l'Iraq per repetir la jugada.
Però és clar, per què tant d'interès a Gaza? Darrere de tanta retòrica humanitària hi ha les reserves de gas natural del camp Gaza Marine, a 35 quilòmetres de la costa. I aquí ja tenim empreses americanes amb els drets de desenvolupament.
A més, volen integrar Gaza al corredor Índia-Orient Mitjà-Europa, signat el 2023. Gaza esdevindria una peça del tauler geopolític americà per frenar la influència xinesa. Un centre logístic al servei d'interessos totalment aliens a la seva població.
Egipte també té la seva part del pastís. El Grup Organi manté un quasi-monopoli en el subministrament de materials a Gaza. Els contractes poden adjudicar-se per lleialtats polítiques en lloc d’eficiència econòmica. És el “capitalisme de desastre” que Naomi Klein va descriure per a l’Iraq: aprofitar la devastació per imposar estructures econòmiques que beneficien elits connectades amb el poder..
Aquesta pel·lícula ja l'hem vista. A l'Iraq, sota Blair, es va sotmetre el país a un experiment neoliberal radical que va privatitzar sectors sencers. El resultat: una dècada de violència, corrupció massiva i destrucció del teixit social. A Líbia, després de la caiguda de Gaddafi, les promeses de desenvolupament es van convertir en explotació de recursos per actors externs.
El pla diu que “ningú serà obligat a abandonar Gaza”, però documents filtrats revelen que preveuen estalvis de 23.000 dòlars per cada palestí que es “reubiqui voluntàriament” fora de la seva terra. Amb 2,3 milions d'habitants, cada 1% que marxi suposa mig milió d'estalvi per als inversors. Això no és migració voluntària: és enginyeria demogràfica. Jurídicament, aquest pla viola la Quarta Convenció de Ginebra, que prohibeix el trasllat forçós de població civil. Establir una administració internacional sense garanties de transferència de sobirania és annexió sofisticada.
Aquest pla està ple de contradiccions que el condemnen al fracàs. Promet desenvolupament econòmic, però manté el control militar israelià. Parla de pau, però amenaça amb suport total a Israel si rebutgen la proposta. No té calendari clar i evita mencionar la solució de dos estats.
El pla Trump per a Gaza és l'evolució del colonialisme cap a formes més sofisticades però igual d'explotadores. Usant el llenguatge del desenvolupament i l'ajuda humanitària, busca perpetuar la dominació mentre transfereix recursos palestins a mans estrangeres. I no hi ha dubte que aquí hi haurà participació sionista traient benefici de la reconstrucció de Gaza.
Aquesta proposta no resoldrà res perquè no aborda les causes fonamentals: l’ocupació, la colonització i la negació de drets palestins. Al contrari, institucionalitza aquestes injustícies sota noves formes, encara que la propaganda ho disfressi d’“humanitari”.
És més del mateix, la història de sempre: guerres per control i domini de recursos. Israel ha convertit Gaza en un solar amb l'excusa del terrorisme de Hamàs, que tant Israel com d'altres han finançat. Un cop més, davant dels nostres ulls, es repeteix la mateixa història. El cinisme del qual són capaços ja l'acabem de veure recentment, quan un dels terroristes més buscats del món s'ha passejat per les Nacions Unides i s'ha fotografiat amb tots els líders.