Els àudios publicats la nit del dimecres 11-J mostraven, sens dubte, que el núm. 3 del PSOE, el secretari d'Organització Santos Cerdán, havia mantingut converses amb Koldo García i amb el seu antecessor, l'exministre Ábalos, que reflectien inequívocs arranjaments per a l'adjudicació de contractes d'obra pública i fins i tot de la percepció de suborns. No hi havia marge per al dubte o per a la denúncia (prou justificada en el cas del fiscal general i de la dona del president del govern de l'Estat) de lawfare. Sánchez va reaccionar aviat exigint a Cerdán la seva dimissió i demanant disculpes, la qual cosa no havia fet Rajoy amb Bárcenas. Amb tot, ni és una reacció suficient ni té molta pinta de ser creïble per a una majoria ciutadana, fins i tot per al mateix electorat del PSOE.
El dany reputacional és atòmic. Els dos secretaris d'organització del PSOE dels set anys (juny 2018 – juny 2025) de govern de Sánchez són greument sospitosos de corrupció organitzada dirigida des de Ferraz. És molt improbable que un modus operandi d'aquesta mena no tingui més branques que les que mostra el Ministeri gestionat per José Luis Ábalos en el qual oficiava de factòtum Koldo García. Milions d'electors progressistes que van reivindicar la higiènica moció de censura de 2018 que va fer fora del govern de l'Estat als Rajoy, Sainz de Santamaría, Cospedal et alter es van endur un cop en plena cara.
És molt xocant que un govern que va néixer per fer fora la corrupció del PP (reconeguda en una sentència judicial definitiva) no aprofités aquests set anys per a promoure les reformes legislatives i de gestió necessàries per a lluitar contra la corrupció, depurar la classe política del PSOE i donar impuls a la recerca dels casos de corrupció del govern Rajoy (2011-2018) i dels seus casos de lawfare contra els polítics sobiranistes catalans (Operació Catalunya, en la qual es van inventar fortunes inexistents en comptes a Suïssa, per a reduir les possibilitats electorals, tant del president Artur Mas en les nacionals catalanes de 2012, com de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en les locals de 2015) i contra persones pertanyents a la cúpula de Podemos.
Quant a això, es va mostrar una línia continuista en la gestió pública, totalment inserida en la tradició oligàrquica del règim de 1978, malgrat que en les polítiques econòmiques es van adoptar unes certes mesures correctes favorables a les majories socials, assenyaladament sorgides de la iniciativa del sobiranisme gallec, basc i català i de l'esquerra estatal. El mateix Sánchez va mostrar més d'una vegada propòsits de reconnectar el PSOE del règim del 78 amb el progressisme d'arrel republicana que va fer possible les seves investidures de 2020 i 2023, però aquesta tendència va quedar frenada pel corrent judicial que tenia el suport de les dretes espanyoles. En aquesta conjectura, els problemes de verticalitat de l'acció política i hiperlideratge de Pedro Sánchez (responsables dels bons resultats electorals de 2019 i d'haver salvat la roba el 2023) van contribuir a la paralització de l'acció de govern i a l'arxiu d'una agenda progressista en les llibertats, en la política territorial i en la implementació de modes de govern més participatius i horitzontals, com ha escrit Cristina Fallarás. Una vegada i una altra la realitat mostra que a l'agenda de reformes socials i polítiques li cal una agenda de reformes en la governança i encara més en la manera de desenvolupar la política.
Encara queden per endavant 25 teòrics mesos de legislatura, però d'ara endavant els problemes per a Sánchez i el PSOE creixeran. En el desenvolupament de les investigacions del “cas Ábalos-Cerdán” (abans casos Koldo) és molt difícil que no sorgeixin fils que vinculin aquesta organització a altres àrees del govern de l'Estat alienes al departament responsable de Transports-Foment.
Sánchez encara disposa d'una bala si és capaç d'arriscar-se: la de fer un gran gir republicà al seu govern
Sánchez encara disposa d'una bala si és capaç d'arriscar-se: la de fer un gran gir republicà al seu govern, reconstruint el pacte d'investidura amb els 178 diputats que el van votar fa any i mig, pactant per als dos anys que queden per al final de la legislatura una agenda a favor del desenvolupament de llibertats, de lluita contra la corrupció i d'aprofundir en la plurinacionalitat. Els seus socis sobiranistes gallecs, catalans i bascos tindran la pressió de cadascun dels seus electorats i necessiten un gran reset a la Moncloa, una autèntica mutació transformadora del règim del 78. Però aquest gir republicà, aquest new deal per aprofundir en la plurinacionalitat (en la línia del que ha escrit fa pocs dies a ElNacional.cat Jaume Clotet: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/psoe-pp-catalunya-jaume-clotet_1434457_102.html), sembla que no formi part de les prioritats d'un Sánchez Pérez-Castejón que retarda la dació de comptes exigida formalment per BNG i ERC i materialment per Junts i el PNB fins al 9 de juliol! Una vegada més l'hiperlideratge i la falta d'anàlisi i de debat col·legiat paralitza l'acció política. I el rellotge també pot arribar a ser implacable en la relació dels sobiranistes gallecs, catalans i bascos amb els seus respectius electorats, perquè l'elefant rosa de l'habitació és molt difícil de dissimular.