1- La vaga mediàtica del metro

La vaga de metro de BCN d'aquesta setmana va produir-se a les andanes, però es va jugar als mitjans de comunicació. Hem assistit a una guerra de propaganda entre la CUP i el "colauïsme", amb una Iniciativa actual sòcia de Colau xiulant El còndor passa per si de cas s'escapava algun clatellot cap a èpoques municipals anteriors, un PSC mut (era un gran candidat a rebre, però al final s'ha mantingut fora de la guerra tot el que ha pogut) i una Convergència i una Esquerra desaparegudes.

Tot va començar amb Colau posant-se al davant de la negociació. Després reconeixeria que molta gent li havia recomanat no fer-ho, però ella va argumentar que amagar-se no és el seu estil. Aquest protagonisme no va ser ben rebut per les forces que aspiren a ocupar part del seu espai polític i aquí va començar l'altre conflicte.

El primer pas el va fer Colau quan va decidir fer públics els sous dels treballadors (i de les treballadores) del metro. La resposta dels sindicats no es va fer esperar...

Colau TMB 2

Resultat d'aquest partit de tempteig: Colau, 1; Sindicats, 1.

2- El primer contraatac

I va arribar un segon partit de la mateixa lliga. Algú va començar a fer córrer per Twitter, antigues piulades de Colau defensant postures oposades a les actuals...

Colau TMB Crítiques

Colau TMB 1

Tot seguit, va aparèixer la figura del gran opositor de Colau en aquesta història, Josep Garganté. Garganté és 1/ conductor d'autobús en actiu (a temps parcial), però també és 2/ regidor de la CUP, 3/ un dels líders de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i 4/ membre del seu consell d'administració. Durant una compareixença de Colau, i vestit amb l'uniforme de xofer, va demanar la paraula i, micro en mà, es va despatxar a gust explicant sous i, sobretot, noms d'alguns directius de la companyia provinents del PSC del Baix Llobregat. Si els vols saber, també va explicar-ho en aquest article.

Y si té més temps (concretament 17 minuts), la mateixa informació està ampliada i de viva veu al canal de la CUP a Youtube:

Per tant, resultat de la primera part d'aquest segon partit i derivació del primer: Colau, 0; Garganté, 1.

3- El recontraatac

Però faltava la segona part. També algú que no se sap ben bé qui va ser, va començar a fer córrer un recordatori. La notícia és del maig de l'any passat, quan Garganté va ser elegit regidor, i fa referència a uns fets de fa 4 anys...

Garganté

Per tant, el partit mediàtic del "tu dius i jo responc" i "jo faig i tu fas més" ara mateix està empatat. Seguirem amb interès la continuació. Perquè hi haurà continuació...

4- És diferent un pacte amb Ciutadans a Girona que a Lleida?

La resposta a la pregunta del titolet hauria de ser: en principi no, però als mitjans ho ha estat. La diferència, a part de la ciutat on va passar tot, ha estat en qui estava a l'altra banda del pacte. A Girona era Convergència i a Lleida era el PSC. I els mitjans de comunicació no han reaccionat igual. Els companys de Media.cat han analitzat com van titular al seu dia el pacte d'Àngel Ros i com han titulat ara el pacte d'Albert Ballesta, trencat a última hora per Ciutadans quan algú de molt amunt del partit els va trucar dient que ni parlar-ne de pactar amb uns indepes. Guaiti, guaiti:

Titulars Girona-Lleida

Què, ha trobat alguna diferència, oi? Petiteta, però diferència.

5 - La notícia que no va ser

Va ser una d'aquelles notícies que es fan virals i que desapareixen amb la mateixa velocitat que han arribat:

Dofí

Dofí2

Doncs bé, dos dies després de saber que una massa de salvatges havia assassinat una pobre i desvalguda cria de dofí, vam saber que res era cert...

Dofí 3

El més interessant del fenomen que va envoltar la notícia falsa és que algú va molestar-se en afegir-hi crueltat. No n'hi havia prou amb una cria de dofí morta per un grup d'insensats i algú va decidir manipular conscientment unes fotos per fer augmentar la bola.

Ah, per cert, la majoria de mitjans que van donar la primera versió de la notícia no van donar la versió real.

 6- Un nou misteri a Twitter

Ha tornat a passar. Un polític publica una piulada que no té res a veure amb la seva activitat política, sinó amb la seva vida quotidiana i, ai las, justament aquesta informació apareix publicada al seu compte i en un compte anònim. A la vegada. I, ai las novament, al cap d'una estona algú esborra la piulada del compte anònim per intentar no deixar rastre. L'explicació més lògica seria que els dos comptes estan relacionats. Vaja, que els controla la mateixa persona i que, per aquest motiu, la piulada s'ha publicat als dos llocs. Doncs bé, novament ha passat que el polític en qüestió ha tornat a negar que això fos així i s'ha excusat dient que algú ha piratejat el seu compte.

En aquesta peça està explicat amb tot detall el cas que ens ocupa, però li faig un petit resum: Ana María Aguiló és una exdiputada del PP de les Illes que va sortir a córrer (això que ara en diuen running). I va fer servir una aplicació de mòbil que compta la distància que has corregut. I va publicar el resultat al seu compte... i en un compte misteriós des del qual es demana sovint una renovació interna al PP i s'acostuma a parlar bé d'ella (oh casualitat).

Quan la notícia va aparèixer a la premsa, el compte anònim va reaccionar com dissimulant:

mallorca

Lamentablement, a part de l'agraïment, el compte anònim no ha explicat ni per què la piulada va aparèixer a la seva TL ni per què després va desaparèixer. Una pena perquè teníem una certa curiositat...

7- El racisme és tan antic que pràcticament ja està tot inventat

El periodista Xavier Aldekoa piulava una comparació que ens demostra que no estem gaire lluny d'on érem:

Aldekoa1

Anem a l'apartat 1. Efectivament, la revista polonesa citada ha publicat aquesta setmana una portada on es representa un grup d'homes "islàmics" violentant una dona blanca:

 

Aldekoa 2

I ara anem a l'apartat 2, on Aldekoa ens mostra un cartell racista de la Itàlia feixista dels anys quaranta:

Aldekoa 3

Dediqui uns instants a observar els dos moments visuals. Han passat 70 anys i som allà mateix. El concepte que es vol transmetre és exactament igual. Europa torna a viure moments ja viscuts que són conseqüència de situacions ja viscudes que van ser i tornen a ser conseqüència de polítiques que tenen les mateixes conseqüències.

No hem aprés res, no en sabem més o aquestes situacions ja ens van bé?

8- Nacionalisme periodístic

Redacció de El Mundo:

—¡¡¡Paco, que el Rey ha estado 5 segundos en nuestro estand de ARCO!!!

—¡¡¡VAMOOOS, EN PORTADA A TODA FOTO!!!

 

ARCO1

Redacció de El País:

—¡¡¡Paco, que el Rey ha estado 5 segundos en nuestro estand de ARCO!!!

—¡¡¡VAMOOOS, EN PORTADA A TODA FOTO!!!

 

ARCO2

El concepte podria resumir-se com a "la notícia és notícia només quan el protagonista sóc jo". El Paco de El Mundo i el Paco de El País tenen una foto del Rei a "casa seva" i la publiquen a tota portada com si fos una notícia quan realment és una utilització de la figura del Rei per fer-se autopromoció. Bé, però si al Rei li sembla bé, res a dir. Només faltaria.

i 9- El supertitular del mes (amb diferència)

Bé, davant de la potència del titular, poca cosa es pot afegir, ni comentar, ni res de res...

 

Noos