Algú acabarà prenent mal
Sí, sí, ja sabem que la TV és espectacle. I, com ha quedat demostrat els darrers dies a El Hormiguero amb la vicepresidenta espanyola ballant i Pablo Iglesias cantant, el que menys interessa dels polítics és el que pensen. Ara importa el que saben fer o el que estan disposats a fer. En diuen "experiències".
Però, esclar, el producte ha de ser venut a l'espectador d'una manera atractiva perquè li vinguin moltes ganes de consumir-lo. I si hem d'exagerar una miqueta, escolti, no passa res. I si exagerem una miqueta més que una miqueta per crear encara més expectació... estem fent mal a algú? Oi que no? Doncs endavant, posem-hi més pa que llonganissa. I és així com els del programa de Cuatro Planeta Calleja ens han venut dues daurades de piscifactoria com si fossin galls de Sant Pere. Ei, que a les piscifactories hi fan grans daurades, però sentint-ho molt, no són galls de Sant Pere.
La primera dauradeta és un "perillós" ral·li tipus Dakar amb el tal Calleja conduint i Albert Rivera de copilot. Intenten que les imatges semblin gravades en una selva inexplorada, però si observes bé, allò és un solar dels afores d'Alcobendas. Això sí, el titular i la imatge indiquen que la cosa va mooolt potent...
I, sí, sí que fan unes voltetes de campana... però en una zona sense risc de topar amb res i amb un cotxe molt preparat per a l'impacte. I jo, què vol que li digui, tot plegat em sona a postís, a provocat, a impostura. Dec ser molt primmirat. Segurament. Però és que aquesta setmana el mateix programa també ha filtrat un moment de gran risc de Soraya Sáenz de Santamaría. Ella, però, en globus.
Noi, trobo que són massa casualitats en un mateix programa. Si no fos perquè és TV i tendeixo a no creure'm res, pensaria que són malastrucs, o que preparen malament les coses i els surten al revés, o que tenen una gran alegria a l'hora de posar en risc la seguretat dels nostres prohoms (i les nostres "prodons"). I si es tractés d'això últim, potser aconseguiran la col·laboració de qui està disposat al que calgui per sortir en una pantalla, però no la de la gent que s'aprecia mínimament la vida. Però, precisament perquè és TV, m'inclino a pensar que ens estan venent la nova temporada del programa. Amb la complicitat dels protagonistes, que ara poden dir: "ui, he posat una miqueta en risc la meva vida, ¿vol tenir empatia amb mi, senyor espectador, i votar-me molt?"
El niuet del Rei emèrit
El diari de Pedro J. Ramirez, anomenat El Español (no Pedro J., sinó el diari), ha publicat en exclusiva tot i més sobre la casa dels Alps on Joan Carles I convivia amb la senyora Corinna.
En un altre moment això no només no s'hauria publicat (on va a parar), sinó que hauria estat un escàndol mundial. Ara ho entomem amb una ració de "se m'enfotisme" que semblem Rajoy afrontant un problema. Però el més fort de la notícia no és, crec, l'existència del niuet d'amor, sinó la informació que va a dins. O sigui, si mira aquest peu de foto pensarà que la cosa està plena de poesia i que hi ha tant d'almívar que potser llegint se li cauran les dents per un sobtat atac de càries...
... però no. Llegeixi, llegeixi el segon paràgraf...
Ui, ui, ui... Ai, ai, ai, que s'està aixecant la veda de la segona línia. Ai, ai, ai, que superat el tema faldilles, ara sortiran altres coses... Ai, ai, ai, que al final a Espanya no caldrà anar a can Calleja per prendre mal...
I a mi què m'explica, senyora
Aquesta foto m'encanta...
Sembla que Wally Baños li digui a la Presidenta del Parlament: "Vostè està molt contenta de veure'm però, i a mi què m'explica". Però no, mirant-se el vídeo, el que va succeir és que el líder de la CUP entrava tan directe al despatx de Carme Forcadell que no va veure que ella estava a la porta, per rebre'l. Per sort, el moment ens va oferir una gran imatge.
El Marhuenda de ficció
Per als que no en teníem prou amb el real, ara és possible fruir amb un Paco Marhuenda de ficció...
Assemblar-se, no s'assembla gens. Ni en aspecte, ni imatge, ni pentinat, ni vestimenta... Bé, i Frank no és ben bé Paco. Però als seus admiradors ens és igual. Només de saber que el personatge està inspirat en ell, la nostra felicitat és total. Ara ja és possible tenir un Marhuenda a casa.
Potser es van passar una miqueta
Ja entenc que la voluntat de parlar bé d'un mateix, de vegades pot provocar alguna petita disfunció. Però que sigui petita, sisplau. És que si no, caus en el ridícul. Com el d'aquest quadre...
A veure, que sí, que hi ha hagut un descens. Ningú ho nega. Però, potser és exageradeta la diferència entre la primera i l'última columna, no? No sé, eh... I la mida dels números? Diria que ens hem passat amb la mida, no? Bé, o potser anaven bé de tòner negre i tenien escassetat de blau. Que ja se sap, que la tinta està pels núvols i de vegades és més cara que la pròpia impressora...