Queda una setmana fins que escampi la boira de la investidura d'Alberto Núñez Feijóo en versió moció de censura a Pedro Sánchez. Un últim esprint que posa en evidència per què el líder del PP no tenia números quan va anar a veure el Rei ni un programa de govern per demanar suports. Hi ha diversos actes de desesperança amb què tancarà la setmana. D'una banda, la manifestació, que va ser acte i ara míting de partit contra l'amnistia. De cara a aquell dia, a l'agenda de Feijóo les reunions amb patronals i els líders dels sindicats, plantejades per traslladar el programa del PP, es tradueixen en la recerca de veus contra l'amnistia. Antonio Garamendi, president de la CEOE, s'hi ha posicionat: "Amb total claredat, no".

Una veu més, però ni un vot extra. De cara al 26-S, no han incrementat els seus escons, no han aclarit si han d'asseure's amb Junts o no, si l'ala dura serveix per ser opció de govern i no només d'oposició. Tret del PSOE, el PP no ha presentat propostes concretes a la resta de partits de la ronda. L'ala més dura ha doblegat Feijóo i l'ha debilitat de cara al debat al Congrés. Dilluns passat el va arrossegar la crida a la rebel·lió d'Aznar, aquest ha estat Ayuso. La presidenta de Madrid ha demanat que Sánchez convoqui eleccions anticipades, quan encara no és el candidat ni la llei permet que un executiu en funcions ho faci. Hores després, Borja Sémper s'ha fet seu el missatge, situant-se oficialment com a teloner de la veritable investidura. Per afegir confusió, han convidat al seu acte contra l'amnistia "socialistes de carnet, expulsats i socialdemòcrates de cor" i no Vox, el seu soci. Una dualitat —amagar la ultradreta i governar quan sumin— que el PP no ha resolt des de les autonòmiques del 28 de maig.

Les negociacions amb Junts poden ser el detonador electoral, però si el PSOE vol forçar Carles Puigdemont a anar més enllà de l'intercanvi d'una llei per uns vots, necessita plantejar un full de ruta coherent per a tots els socis

S'escamparà la boira, però pujarà la temperatura. Aquest cap de setmana Feijóo cridava a diferenciar "la democràcia de la dictadura" i la igualtat dels espanyols davant l'amnistia. El PP està ja en posició d'oposició, i anirà a més. Presentarà baralla a Europa contra la possible llei apel·lant a la revisió de l'estat de dret dels estats membres. I el marc del colpisme que van criticar de la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, serà el seu.

L'objectiu de la dreta és pressionar cap a la repetició electoral enmig d'unes negociacions molt complicades. Des del PNB, Andoni Ortuzar ha demanat a Sánchez que expliqui per a què vol una legislatura. I allà hi haurà la clau. Les negociacions amb Junts poden ser el detonador electoral, però si el PSOE vol forçar Carles Puigdemont a anar més enllà de l'intercanvi d'una llei per uns vots, necessita plantejar un full de ruta coherent per a tots els socis. Un programa que eviti la temptació del botó nuclear i garanteixi alguna cosa més que la votació d'investidura. El PSOE treballa en aquest pla. Amb Sánchez a Nova York, pocs dies abans del 'moment Feijóo', no se sabrà gran cosa fins a passat el 27-S.

El PSOE i Sumar han verbalitzat la línia vermella de la unilateralitat mentre Carles Puigdemont no es mou del marc de l'intercanvi de vots, el pagament d'interessos, la subhasta. Un llenguatge que farà molt difícil al govern en funcions defensar l'amnistia en un entorn advers. A partir del 28-S, cada partit posarà peticions de màxims. Podemos també. Sumits en la hipòtesi, no es coneixen les propostes concretes, sobretot de la llei d'amnistia, ni les raons. El marc que ha incendiat la política nacional fins fa poc continua viu o, almenys, no es pot subestimar. En una setmana, passat el temps de descompte de Feijóo, es podran demanar explicacions i preguntar de cara als interlocutors. La possibilitat real d'un govern farà que les negociacions no saltin pels aires. Però la tensió és manejable fins que alguna cosa es trenca. En aquest fràgil equilibri es mourà gairebé tot.