Tan aviat com el president espanyol Pedro Sánchez anunciava dijous la supressió del delicte de sedició la contestació no es feia esperar. "Traïció!" va cridar als quatre vents la preclara ment dels més sagaços. Així, sostenint el pal de la bandera, d'una i altra, alt i ferm. Sense matisos, traïció. Per haver-se venut la Pàtria i tota quanta dignitat només per preservar el Govern a costa d'entregar l'ànima al diable.
Traïció, paraula d’una gravetat extrema pronunciada en nom de la Pàtria i de la integritat, perquè suprimir el delicte de sedició només es mereix aquesta consideració. Traïció, traïció i traïció! Traïció que serà contestada amb mobilitzacions al carrer. Aquí i allà. Per denunciar els Judes Iscariots que han gestat i acordat l’infame acte de derogar el delicte de sedició deixant així a l’intempèrie el més sagrat de la condició patriòtica.
Traïció! Amb llum i taquígrafs, assenyalant amb el dit honorable del patriota que vetlla per la integritat dels costums i la puresa de la raó, per combatre i castigar tota heretgia. Reforma del Codi Penal? Traïció! Supressió del delicte de sedició? Traïció! Dialogar? Traïció, traïció i traïció. El país, aquest i aquell, és ple de traïdors davant els quals no hi ha vel·leïtat possible, tanta vilesa no pot ser perdonada.
Traïció! Que serà solucionada tan aviat com siguin desallotjats del poder els desvergonyits traïdors que han propiciat aquest enèsim acte de rendició, derogar la sedició per a vergonya pròpia i aliena. Ja només ens queda esperar que l’Arcàngel Feijóo foragiti els roïns de cor i s’assegui al tron per restablir l’ordre. Açò és, el delicte de sedició. Traïdors!