En aquest particular tancament de curs, on coincideix el final d'any amb l'engegada de la legislatura, la coalició no abaixarà el ritme fins a la primera setmana de gener. Fins aleshores, la governabilitat es bifurca en dues megaautopistes. Els acords a sis de Sánchez, d'una banda; el BOE, per l'altra. Les grans fites de la política de pactes han quedat enfilades per al 2024. La moció de censura de Pamplona farà alcalde Joseba Asiron el 28 de desembre i el ministre Óscar Puente ha estat qui ha estirat la capa d'aquest tabú amb aquest "Bildu és un partit progressista democràtic". Asiron ja va ser alcalde durant quatre anys, va condemnar explícitament ETA quan la banda assassinava i ha concitat més suports que els 9 regidors d'UPN. El blanquejament que assenyalen PP i Vox passa perquè un alcalde que ja ho ha estat abans, hagi de reafirmar el seu compromís democràtic.

Quedava un altre vet, la foto entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont no serà aquest any, però ha estat situada per al que ve. Aleshores la llei d'amnistia seguirà el seu curs i segurament no hi haurà moment bo. El possible desgast a Sánchez no serà més gran que la llei i igualarà Junts amb la resta de socis de govern com a operador polític. Podemos també ha resolt el seu momentum. Irene Montero obrirà la papereta de les europees a Podemos en la seva pugna contra Sumar, que no el PSOE.

La líder de Sumar no disposa d'una majoria progressista al Congrés i competeix amb el doble perfil del PSOE: d'una banda, posa el fre de mà des de les àrees d'economia i reivindica el perfil més social des de la Moncloa i el BOE

En l'oposició, Feijóo tampoc no es veurà amb Sánchez fins al pròxim curs. Apunten a gener, encara que en la lògica i narrativa del PP, no hi haurà dia bo. Aleshores continuarà tramitant-se l'amnistia, continuarà la pressió pel bloqueig del PP a la renovació del Poder Judicial i els socis de Sánchez seran els mateixos. Amb això, Feijóo corre el risc que li passin per sobre els seus presidents autonòmics i, per extensió, la política nacional. Mentre es bunqueritza a Gènova, Juanma Moreno Bonilla tanca un pacte a Doñana amb la vicepresidenta Teresa Ribera; i el ministre Óscar Puente brinda amb cava amb el president valencià, Carlos Mazón, per l'ampliació del port de València. El líder del PP és més a prop de demanar a les seves comunitats de bloquejar la negociació pel finançament autonòmic i que després se'l saltin.

Resoltes les grans fotos del 2023 que revelen on és cadascú i tancat el calendari dels simbolismes, l'altra gran autopista passa pels dos últims Consells de Ministres. El torn de la vicepresidenta Yolanda Díaz per desplegar la capacitat de negociació de Sumar. Díaz té una setmana per mostrar el múscul de les polítiques de la coalició amb Economia i Hisenda en contra. La líder de Sumar no disposa d'una majoria progressista al Congrés i, a més, competeix amb el doble perfil del PSOE, d'una banda, posa el fre de mà des de les àrees d'economia i reivindica el perfil més social des de la Moncloa i el BOE.

Una doble competència que posa Díaz en un compromís. Si el govern espanyol renegocia els impostos als beneficis caiguts del cel d'energètiques i banca, el seu marge és la llei actual, amb el límit del 2024. El pacte social per l'habitatge reivindicat per la nova ministra Isabel Rodríguez o les mesures del pròxim decret òmnibus portaran el segell de Sánchez. Tot i això, li queda marge. Hi ha l'SMI, els beneficis laborals i de conciliació amb especial atenció a les dones, o guanyar la batalla del subsidi d'atur que l'ha enfrontat a Nadia Calviño.

Deia Irene Montero al seu anunci per liderar les europees que "es repartiran noves cartes". En realitat, són totes sobre la taula i el que pot anar canviant és la partida. A l'esquerra, el repte de Podemos és ser rellevant en el Grup Mixt sense convertir-se en els cinc escons del boicot. El de Díaz, tenir pes dins del govern sense ser alhora oposició, el segell de la primera coalició.