Aquesta setmana se m’ha parat el comptador i he decidit anar a veure els Rolling Stones a Milà. Vaig agafar un aeroplà el mateix dia al matí, amb una companyia que vola en present continuous. Quan ja m’havia llevat d’hora, superat el trànsit matinal, aparcat per un dineral i passat la humiliació del control de seguretat, vaig obrir el correu mentre feia un cafè al pati de la T1. Un dels correus era la companyia en qüestió, que em deia, textualment: “Es posible que el avión que operará tu próximo vuelo no disponga de plazas suficientes para todos los pasajeros”. És “possible” vol dir que és segur, vaig pensar inquietat. I seguia: “Si se da el caso, necesitaremos pasajeros dispuestos a tomar un vuelo posterior”. Si es dona el cas. Que vol dir: és segur. I aquí venia l’oferta: “¿Te gustaría ser uno de ellos?”. Caram. Només faltava el signe d’exclamació i l’efegitó “no et pots perdre aquesta oportunitat que tan generosament et brindem”. Però, no, no hi havia signe d’exclamació. Això sí, continuava: “Si finalmente fueras elegido/a, recibirías un descuento de 100 euros por persona que podrás usar en tus próximas reservas”. I no es pensin que l’opció del vol fos al cap d’una hora o dues. Les opcions eren per a l’endemà. Escamat, vaig obrir l’app de la companyia. I, per la meva sorpresa, per al vol que tenia reservat, posava allò de “solo quedan tres plazas”. Queden tres places. Encara hi havia bitllets a la venda! Vol dir, vaig pensar, que no hi ha overbooking. Bé, no, no ho vaig pensar. Ja començava a escriure aquest article al meu cap.
L’overbooking, indignament, és legal a la UE, i tots els experts adverteixen que aquest fenomen serà el pa nostre de cada dia aquest estiu
Després de fer-nos canviar de porta quan ja tothom feia cua, de pujar a un autobús jardinera i de seure en un seient amb un espai entre files perfectament descriptible per tots vostès, l’avió va engegar motors. Falsa alarma? No. Al cap d’una estona, vaig veure que quedava dret un passatger. I el capità va anunciar per megafonia “como han notado, hemos tenido que parar el motor, porque tenemos un pasajero de más”. El noi, s’ha de dir, no es va immutar i va seguir mirant una sèrie al seu mòbil, que és el que fa ara la gent als avions. I ningú va protestar. Suposo que per por a ser convidats a abandonar la nau o perquè ja ens hem posat al cap que volar és un esport de risc que requereix paciència. Així que les portes es van obrir perquè passés l’aire. I, no sé després de quina mena de negociació —això sí, amb més fortuna que la taula de diàleg—, un passatger —que no era el que havia quedat dret— va abandonar l’avió. No cal dir que el vol va sortir tard. Més d’una hora sobre l’horari previst. Una minúcia que, com són les coses, ja entra dins de les previsions dels clients. Bé, digueu-li clients, digueu-li el que vulgueu.
Vist que l’overbooking, indignament, és legal a la UE, i que tots els experts adverteixen que aquest fenomen serà el pa nostre de cada dia aquest estiu, els proposo una solució que encara farà més adrenalínica l’experiència de volar. Un joc del calamar consistent a expulsar el passatger que sigui advertit primer per un auxiliar de vol. Hi ha moltes opcions. Posi la maleta sota el seient. Ara no pot tenir la tauleta baixada. Encara no pot endollar el mòbil. Posi's bé la mascareta. Només falta que, quan passem el control de seguretat, i abans de pujar a l’avió, ens donin un xandall verd amb un número.
Ah, per cert, el concert bé. I no pateixin per ells. Mick Jagger ha superat la covid i Ses Satàniques Majestats van en un avió privat amb una llengua dibuixada. Potser els diners no donen la satisfaction, però ajuden.