A few good men. Una pel·lícula de Rob Reiner del 1992, basada en una obra teatral d'Aaron Sorkin, el mateix de The West Wing, The social network o Newsroom. Amb Tom Cruise al paper de l'advocat militar Daniel Kaffee i Jack Nicholson com a coronel Nathan Jessup. Es jutja la mort del soldat Santiago per haver infringit el codi d'honor dels Marines. El van matar dos marines o van complir ordres? Jessup ja està fart de tantes preguntes.
―Coronel Jessup, va ordenar vostè el codi vermell?
―Respondré a la pregunta. Vol respostes?
―Crec que hi tinc dret!
―Vol respostes?!
―Vull la veritat!
―Tu no pots encaixar la veritat!... Vivim en un món que té murs i aquests murs han d'estar vigilats per homes armats. Qui ho defensarà? Tu? Vostè, tinent?... Jo tinc una responsabilitat més gran de la que puguis calibrar mai. Tu plores per Santiago i maleeixes els Marines. Tens aquest luxe. Tens el luxe de no saber el que jo sé. Que la mort de Santiago, encara que tràgica, segurament va salvar vides. I que la meva existència, encara que grotesca i incomprensible per a tu, salva vides. Tu no vols la veritat perquè a zones del teu interior de les quals no xerres amb els amiguets, em vols en aquest mur, em necessites en aquest mur. Nosaltres fem servir paraules com honor, codi, lleialtat… Les fem servir com a columna vertebral d'una vida dedicada a defensar alguna cosa. I no tinc ni el temps ni les ganes d'explicar-me davant d'un home que s'aixeca i es fica al llit sota la manta de la llibertat que jo li proporciono i després qüestiona la manera com la proporciono. Preferiria que només diguessis gràcies i seguissis el teu camí. En cas contrari, et suggereixo que agafis una arma i defensis un lloc. De tota manera, m'importa una merda què creguis tu a què tens dret.
―Va ordenar el codi vermell?!
―Vaig fer la feina que em vas encarregar!
―Va ordenar el codi vermell?!
―I tant que ho vaig fer! Collons!
Congrés dels Diputats. Sessió de control al govern espanyol. El diari The New Yorker destapa l'espionatge a polítics, activistes, periodistes i advocats catalans. La diputada de la CUP Mireia Vehí pregunta a la ministra de Defensa Margarita Robles, ja farta de les preguntes precedents d'altres diputats i diputades.
―Com justifica que un jutge autoritzi més de seixanta escoltes individuals a dirigents polítics, personalitats destacades de l'independentisme, advocats i periodistes? Sap quina és l'única justificació que ens ve al cap? Que quan es tracta de preservar la unitat d'Espanya contra l'independentisme, tot s'hi val.
―Vostè està amb el mantra de seixanta no sé quantes persones espiades, investigades… És molt fàcil. Pot fer-ho sense material probatori. Però ja que s’esquinça vostè les vestidures, pregunto: què ha de fer un estat, què ha de fer un govern quan algú vulnera la Constitució? Quan algú declara la independència? Quan algú talla les vies públiques, fa desordres públics? Quan algú té relacions amb dirigents polítics d'un país que està envaint Ucraïna? Vostès no n'han dit res. Quan es pirategen organismes a Espanya com el SEPE, que impedeix que treballadors puguin cobrar? També hi ha hagut pirateig de ministres, de mòbils de ministres. No li he sentit dir res. Així que em sona una mica a hipocresia per part seva. A vostès els va molt bé, en aquest moment, aparèixer com a víctimes. No els he vist mai defensar els principis bàsics de l'estat de dret ni els drets i les llibertats de tots, absolutament tots els ciutadans. I això és el que fa el govern: defensar els drets absolutament de tots els ciutadans. Així que tranquil·litzin-se, no estiguin tan nerviosos, perquè els ve molt bé la situació actual. Però si tenen dubtes, vagin als tribunals.
Només va faltar repreguntar si va ordenar el codi vermell. La resposta se sobreentén.