El dia 21 de juny començarem a ser lliures i l’1 de juliol, en principi, ho serem del tot. Però Pedro Sánchez, que es va resistir a decretar l’estat d’alarma, li ha acabat agafant tant de gust a manar que ara ens amenaça amb un decret que regularà la “nova normalitat”. No, sisplau, prou. Només falta que creï un ministeri ad hoc. Ministeri de la Nova Normalitat. Que es dedicaria, òbviament, a fer-nos viure de manera permanent en un estat d’excepció. Com el Ministeri de la Veritat s’ocupava de les notícies (falses), el de la Pau de la guerra, el de l’Amor de mantenir la llei o l’ordre i el de l’Abundància de gestionar la misèria. Posin fi, sisplau, a aquest absurd, a aquest sudoku impossible que és la “desescalada”. Mans netes i distància física, ens diuen els científics. Ni tan sols està clar que calgui portar la mascareta a l’aire lliure que ens fa posar, per cert, l’alumne avantatjat Quim Torra.
Només falta que es creï un ministeri ad hoc. Ministeri de la Nova Normalitat. Que es dedicaria, òbviament, a fer-nos viure de manera permanent en un estat d’excepció
Ja n’hem tingut prou de la Policia del Pensament que cridava des dels balcons. No parlin ara de “nova normalitat”, perquè recorda massa la novaparla, el pensardoble i la mutabilitat del passat del totalitarisme del règim de 1984. La guerra és pau. La llibertat és esclavatge. La ignorància és força. Mai una democràcia ha arribat a apoderar-se tant de la vida i la consciència de la gent, fins al punt de dir, encara ara, a quina hora hem de sortir a passejar. Protecció Civil suma més de cent casuístiques impossibles de seguir. Puc deixar els meus fills a càrrec d’algú per anar a treballar? Puc quedar amb gent en un domicili particular? Puc fer servir l’ascensor? Quanta gent pot anar dins del cotxe? I dels taxis? Puc anar a recollir a un familiar a l’aeroport? Hi ha una limitació específica de la mobilitat al carrer? Puc fer una mudança? Es pot anar a un parc infantil? Es poden saludar dos amics que es troben? Quantes persones hi pot haver dins d’un establiment? He de portar guants en una botiga? Puc tocar els productes? Puc anar al lavabo d’un bar? Algú és capaç de dir qui i quan pot fer esport en un municipi de menys de 5.000 habitants, qui i quan en un de menys de 10.000 amb una densitat menor de 100 habitants per quilòmetre quadrat i qui i quan en un de més de 5.000 que no estigui en les classificacions anteriors? Puc anar a la piscina? En quines condicions? I a la platja? Quina és la distància de seguretat per passejar? I per córrer? I per anar en bici? I si pedalo amb molta intensitat? Puc anar a missa? I al cine? I a un museu? El meu fill pot anar a l’escola? Puc fer gestions a l’Ajuntament? I si em caduca el DNI? I si m’ha caducat la ITV? Puc fer obres a casa? I beure d’una font?
El govern, o els governs, van arribar tard. Madrid no es va tancar quan tocava. Ni Catalunya. Ho van fer malament. Amb un confinament indiscriminat que ha posat Espanya —i Catalunya— davant dels miralls del Callejón del Gato. I després ho han mirat d’arreglar, però fora de temps. Ara ens fan fer el que havíem d’haver fet fa tres mesos. Cosa que només ens porta a l’esperpent del gran Ramón María del Valle-Inclán. Així que no, sisplau, no vulguin regular la “nova normalitat”. No vulguin regular res en general.