Em trobo la Marta Lasalas a les escales que pugen des del claustre de l’antic convent de las Salesas Reales a la sala on es fa el judici als líders independentistes al Tribunal Suprem. La periodista d’ElNacional.cat segueix la causa 20907 des del primer dia i parlem del sentiment estrany que el que passa allà dins s’està normalitzant i oblidant, tot i que segueixen en l’aire molts anys de presó per a mig govern de la Generalitat. És cert que l’atenció sobre el judici ha baixat. I no només en aquest Madrid ja camí de la calor africana i enmig de les festes de San Isidro. Els madrilenys no li han fet cap mena de cas des del primer dia, però és que ara fins i tot ha baixat la seguretat. Ja no hi ha el blindatge policial de les primeres setmanes. Blindatge que devia voler evitar manifestacions, que ni hi han sigut ni se les espera ara. Però és que també a Barcelona ha baixat l’atenció del dia a dia.

Potser perquè s’ha viscut una successió de fets que van des de la convocatòria d’eleccions el 28-A i ara el 26-M. Però és justament el resultat d’aquestes eleccions el que fa preguntar-se si els jutges tindran en compte el context en què s’arribarà al final, previst per al 13 de juny, després de les pericials, les documentals, els informes i els al·legats finals. És cert que el context ha canviat. Bàsicament per una victòria del PSOE, que vol dir que 7,4 milions d’espanyols han votat a favor d’un altre clima polític. 10 milions si hi sumem Podemos. Però és que, a més, per molt empresonament als seus líders, l’independentisme segueix guanyant eleccions. I és lícit preguntar-se si una sentència dura ―per rebel·lió― ajudaria a estabilitzar l’Estat o, al contrari, generaria una inestabilitat política que el Suprem, com a tal Estat, no hi pot estar a favor. La justícia és cega, però la justícia en aquest cas és política. I, certament, hi ha entre els acusats qui es pregunta si la sentència d’aquest judici pot formar part de la solució. Com també n’ha de formar part Carles Puigdemont.

L’atenció internacional, l’examen final d’Estrasburg i el nou context polític seran tinguts en compte en aquest judici polític

No he trobat cap advocat, i de sensibilitats polítiques n’hi ha un ventall, que no tingui el convenciment que l’acusació per rebel·lió no s’aguanta per enlloc. Que la protesta que hi va haver davant de la conselleria el 20 de setembre no és motiu suficient per tancar un govern a la presó. I que tampoc és motiu suficient l’1 d’octubre. I, de fet, el 27-O, la declaració d’independència, no apareix, sorprenentment, a priori, en el judici. Per què? Doncs perquè és molt fàcil de veure que no hi ha valor jurídic en aquella DUI, que no es va publicar al DOGC. I és aquí quan apareix la paraula conspiració. Hi hauria hagut, segons la fiscalia, tot un seguit d’esdeveniments, que sí que demostrarien aquesta conspiració per a la sedició. A primers de juny sabrem, doncs, si les acusacions canvien les seves peticions de penes. L'últim a descartar la rebel·lió ha estat Xavier Melero, que passa per ser el menys polític dels advocats. Melero, fins i tot, va pronosticar que els presos estaran lliures després del judici, a l’espera de sentència.

Ja es veurà. Però l’atenció internacional, encara que en el dia a dia sigui inexistent (hi tornarà a ser la setmana que ve amb l’arribada dels presos al Congrés dels Diputats), l’examen final d’Estrasburg i el nou context polític, per molt que es parli de la independència judicial, seran tinguts en compte en aquest judici polític. Per molt maleducada que es pugui considerar l’actitud de Marchena cap a Marina Garcés. I per molt que el ministeri públic, que depèn jeràrquicament del govern del PSOE, vulgui processar per organització criminal 28 ciutadans més al jutjat 13, inclosa la cúpula dels mitjans públics catalans. Tot un gest de cortesia, com la d’Instituciones Penitenciarias amb el debat de les europees. En mans de la justícia queda si vol formar part del problema o tornar la solució a la política.

Elisa Beni
Opinió Perplexitat electoral Elisa Beni
Jordi Galves
Extrem dret (44) Marchena, la violència ets tu Jordi Galves