Franco va negar el bombardeig de Gernika fins a la seva mort. Va dir que els republicans havien cremat la ciutat en la seva retirada. No sé si us sona. El 26 d’abril de 1937 la Legió Còndor alemanya i l’Aviació Legionària italiana van bombardejar aquesta població basca a partir de dos quarts de cinc de la tarda. A les sis hi va haver el bombardeig més intens. 41 tones de bombes. 1.654 morts, segons el govern basc de l’època. Una ciutat arrasada en un 85%. 271 edificis arranats. Un assaig nazi i feixista de la Segona Guerra Mundial. La premsa internacional se’n va fer ressò. Hi va haver 63 articles a The New York Times. El mateix diari que encara ens ajuda a evitar les mentides. I Picasso va immortalitzar per sempre aquest terror. Que es repetiria. Volodímir Zelenski ho va recordar en el seu discurs al Congrés dels Diputats espanyol. “Som a l’abril del 2022, però sembla l’abril de 1937”. Hauria pogut parlar també de Granollers, bombardejada pels feixistes italians el 1938. Més de 200 morts. O hauria pogut parlar de Figueres, gener del 1939, bombardejada per la Legió Còndor i l’aviació italiana. I de tantes ciutats espanyoles. O hauria pogut parlar de Sarajevo, assetjada des de l’abril d’ara fa 30 anys fins al febrer del 1996. Amb milers de morts. Després d’Alep, ara ha sigut el torn de Mariúpol o Butxa, en aquesta història que es repeteix. Però que a Espanya hauríem de tenir molt present. Amb una memòria molt més viva.
La història d’Espanya va quedar eliminada per la propaganda i ni 40 anys de democràcia han servit per conèixer-la prou. I així ens va
S’ha repetit que dos diputats de la CUP no van aplaudir Zelenski argumentant que a Ucraïna s’han prohibit partits com el Comunista i que hi ha molta tolerància amb “elements neonazis presents a l’Estat”. S’ha repetit que Unidas Podemos va fer un discurs semblant. Però el més preocupant ―i no es pot barrejar amb les reaccions esmentades― és la posició ―incòmoda és poc― de Vox quan el president ucraïnès va recordar el bombardeig de Gernika per part de Hitler. Santiago Abascal com Hermann Tertsch van dir que hagués estat més adequat parlar de Paracuellos. Els incomoda Gernika. Tot per blanquejar el feixisme i el franquisme, com després de 40 anys de democràcia fan els mitjans de comunicació espanyols amb el mateix Vox. 40 anys després, els hereus dels qui van bombardejar Gernika, Granollers o Figueres estan governant a les institucions, i ni a l’establishment ni, en gaire bona part, la societat espanyola estan preocupats perquè aquesta gent arribi a (tornar) a governar Espanya. “El presidente ucraniano no tiene el deber de conocer nuestra historia. De hecho, el Gobierno se empeña en que los españoles también la desconozcan”, va piular Abascal. Té raó. La història d’Espanya va quedar eliminada per la propaganda i ni 40 anys de democràcia han servit per conèixer-la prou. I així ens va. He vist poques comparacions entre els refugiats republicans que van fugir de les bombes i d’una guerra perduda i els refugiats actuals. Com si aquesta història no hagués existit. Una història esborrada i enterrada després en nom d’una concòrdia mal entesa.
Sí, Franco va negar el bombardeig de Gernika. Abascal no sé si ho nega o ja li està bé. El que sí que han fet és un esforç, ajudats per l’establishment comunicatiu, d’allunyar-se de Putin. Però Abascal va retuitar el criminal de guerra i els seus aliats europeus ―Orbán, principalment, però també Le Pen i Salvini― han estat els millors amics del líder rus, perquè comparteixen objectiu: afeblir la Unió Europea. Volen potenciar la sobirania nacional. Això sí, “una, grande y libre”. Bé, una segur. Gran, depèn. Lliure, ni parlar-ne.