Pedro Sánchez ha decidit forçar el suport a l’ús de la mascareta en exteriors votant-ho en el mateix paquet que la revalorització de les pensions o la possibilitat de contractar metges o infermeres jubilats. O sigui, que continua jugant amb els ciutadans com ha fet durant tota la pandèmia. I, el que és pitjor, continua utilitzant els avis i els metges. Tot per imposar una mesura a la qual no dona suport ni l’epidemiòleg més talibà, ni socis europeus tan poc dubtosos com la França del Macron que vol “fotre” tots els que no es vacunin, ni el govern català, que ja és dir, tenint en compte que ha estat més papista que el papa, que vol dir més controlador social que cap altre. Ara el Govern diu que a Catalunya hi ha un 87% d’immunitzats i vol treure les quarantenes a les escoles. Volen tornar a ser la Dinamarca del sud. Llegiu l’entrevista a ElNacional.cat del director del Servei de Malalties Infeccioses del Taulí de Sabadell, Manuel Cervantes: “Les últimes restriccions no han servit de res”. I no és un hooligan negacionista. Sap de què parla. Vegeu la imprescindible docusèrie Vitals, de Fèlix Colomer, que es va rodar al seu hospital.
Sánchez, doncs, segueix amb el pas canviat (ho diu fins i tot algú tan prudent com el doctor Robert Güerri, de l’Hospital del Mar) potser perquè és als Emirats Àrabs, aquella democràcia. El motiu pel qual Sánchez i la ministra Carolina Darias, que no ha fet cap declaració amb sentit des que va substituir Salvador Illa, volen mantenir la pastanaga al front (que diria Josep Martí), mesura que no té ni majoria absoluta al Congrés dels Diputats, és un misteri. De fet, no sabem ni què en pensa Fernando Simón, el senyor Emergències Sanitàries, que ha desaparegut del mapa tant com els militars de primera hora. Però, en fi, no és aquest l’únic ridícul del govern espanyol, que segueix contribuint a la nostra pèssima salut mental. I fins i tot a la dels futurs psicòlegs clínics, examinats del PIR dissabte. El Ministeri d’Ansietat de Darias els va pujar malament les plantilles per comprovar com els han anat els exàmens.
Si el Parlament fa el ridícul és perquè els uns i els altres, els altres i els uns, van decidir, encertadament o no, l’octubre del 2017 que no es podia anar més enllà
A Catalunya no tenim gaire més sort. Ara la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha decidit fer veure que el tanca. Tot per demostrar que és més ferma que Roger Torrent. Definitivament, el Parlament s’ha convertit en el Show de Truman, amb tot de gent que es creu que viu a la vida real, però amb la diferència amb Jim Carrey que el reality ja no se’l mira ningú. Tot és un plató, tot és fals, tots representen un paper, com en un reality. Però la vida passa a fora. L’únic que se salva és Pau Juvillà, que ha explicat que té càncer i ha trencat el “tabú”, perquè ja hi ha qui deia que s’amagava darrere d’una malaltia imaginària. A ell, segurament, és a qui li importa menys la polèmica entorn del seu escó.
Ara bé, no perdem de vista la qüestió principal. Si el Parlament fa el ridícul és perquè els uns i els altres, els altres i els uns, van decidir, encertadament o no, l’octubre del 2017 que no es podia anar més enllà. D’aquell octubre se'n van derivar dues coses. Una, que l’Estat va decidir venjar-se i arrasar Catalunya i van trobar tan poca resistència que ara ja han arribat a la categoria d’abusananos, com Sánchez amb la mascareta, amb exemples gairebé diaris, com la falta de respecte per la llengua, sigui a l’escola sigui a les plataformes, o els Jocs d’Hivern de Barcelona, que es veu que en realitat són a Jaca. I, la segona, conseqüència de la primera, però no causa principal, una divisió profunda de la majoria governamental, amb tota una generació de polítics decapitada, que fa el país, almenys el polític i institucional, dèbil i sense rumb.