Quan creies que la societat —després de l’1 d’octubre del 2017— ja havia tocat fons, va i apareixen els therians i els transages. Estimats lectors, no pretenc esglaiar-vos, però la humanitat se’n va en orris. Ja fem tard per redreçar-la. A algunes persones els ha agafat amb els pixats al ventre; a la resta, no, perquè ja feia anys que vèiem venir aquest declivi intel·lectual de la humanitat. Fa massa anys que les polítiques woke-bonistes s’han apoderat del panorama polític i que pixen fora de test dia sí, dia també. Hem perdut tota una generació, i les següents si no posem fre a tot aquest despropòsit. Estan més penjats que un fuet. No toquen ni quarts ni hores. Estan com un llum de ganxo. I tot gràcies a aquestes polítiques bonistes, que ens han passat i ens passen factura (literalment, perquè s’estan enriquint amb tot aquest desgavell). Tard o d’hora havia de passar: els totis, les persones amb úter i l’alumnat no podien acabar bé de cap manera. No calia ser gaire llest per intuir-ho: es comença amb un totis i s’acaba sent un pastor belga malinois o una guineu vermella.
Es comença amb un totis i s’acaba sent un pastor belga malinois o una guineu vermella
Suposo que molts de vosaltres ja deveu saber què són els therians, bàsicament perquè els mitjans de comunicació catalans n’anaven plens la setmana passada arran de la trobada que es va organitzar a Barcelona, on, com era d’esperar, els participants van acabar com gats i gossos amb alguns tafaners que van córrer a espiar-los. Per als que encara no ho sabeu, el terme therian prové de therianthropy (‘teriantropia’), una paraula d'origen grec que està composta pel mot therion (‘bèstia o animal salvatge’) i el mot anthropos (‘humà’). És a dir: animal-home. Que no vol dir que siguin homes molt animals (que d’aquests sempre n’hi ha hagut), sinó que són persones que s’identifiquen psicològicament, emocionalment o espiritualment, de manera parcial o total, amb un animal. Dit d’una altra manera, que un dia pots sortir a passejar tranquil·lament i trobar-te un individu a dalt d’un arbre piulant i refilant perquè es pensa que és una cadernera, o al costat d’un arbre pixant amb la cama aixecada perquè es pensa que és un labrador retriever, o que t’esgarrapi i esbufegui perquè es pensa que és un gat i que el vols atacar.
Aquests individus, d’una banda, ara centrem-nos en els transages, que no tenen res a envejar als therians. La paraula transage està formada pel prefix llatí trans- ('darrere de, a l'altra banda de' o 'a través de') i per la paraula anglesa age (edat). Són “persones” que no s’identifiquen amb l’edat que tenen; que senten que la seva edat "real" o "interna" (intra-age) és diferent de la seva edat física o legal (chrono-age). Així que et pots trobar un home de seixanta anys en bolquers i amb un xumet a la boca plorant en un bressol de dos metres de llarg o un bebè amb barba i un puro a la boca jugant a pòquer amb dos gossos i un canari (therians, òbviament). Una mica com el que passa a les escoles públiques actualment, que en comptes d’estudiar es passen el dia d’excursió o parlant de com hormonar un nen de vuit anys perquè es pugui canviar de sexe (perquè tothom sap que un nen de vuit anys ja és un adult amb les idees clares per decidir si vol tenir penis o vagina, però, en canvi, no és prou madur per suspendre un examen —millor posar-li una emoticona d’una pastanaga trista i fer-li un discurs sobre la inclusió i abraçar un parell d’arbres, o deixar-lo passar curs i que els professors universitaris, si és que arriba a la universitat, s’encarreguin d’ensenyar-li el que durant deu anys no li ha ensenyat ningú—). Ens ha quedat una societat molt coherent. I recordeu que aquesta gent són o seran metges, polítics, psicòlegs, paletes, arquitectes, cuiners...; amb les conseqüències que això té o tindrà per a tots nosaltres. Estic intrigada per veure què serà el següent… Estaria bé que es creés una comunitat d’adults que volen ser adults i actuar com a tals. A veure si tenim sort i torna la coherència.