El Tetris de Lasswell

"Dissimular és estendre un vel compost de tenebres, del qual no es forma la falsedat sinó que es dona un cert descans a la veritat."
Umberto Eco

Enmig de la M-30 i també a les vies de l'AVE a Barcelona o en els vols a altres llocs europeus, sempre va bé entretenir les hores. Les esperes es fan llargues i les del pacte dels socialistes i els juntaires, per a molts, esdevenen eternes. Així que entretenir-se sempre surt a compte. El joc que més s'estila aquests dies és el que he anomenat el Tetris de Lasswell: hi juguen polítics, pactistes, goles profundes, dretes despistades, esquerres geloses i, en darrer terme, periodistes ansiosos. Per això els dic que no em facin gens de cas a mi tampoc, perquè puc estar enredada en una d'aquestes partides sense haver-me'n ni adonat. I en què consisteix el joc? Doncs en trobar les respostes a la frase més coneguda de la teoria de la comunicació del sociòleg nord-americà; aquest model d'acte comunicatiu que tots els periodistes ens sabem (o ens sabíem) de memòria i en el qual es pregunta: "Qui va dir què, a qui, per quin canal i amb quins efectes?". D'això ha anat aquests dies tot el joc.

La setmana passada sembla que va ser realment complicada en les negociacions. Una ho nota per la quantitat de notícies curioses que s'han llegit i per les facècies dels grupets madrilenys. Durant tota la setmana van aparèixer notícies que volien donar a entendre que als socialistes no els sabia gens de greu tornar a convocar eleccions. Que si les possibilitats de pacte havien baixat a 60 contra 40, que si algun dels negociadors de Junts —conegut de fa temps— era estigmatitzable, que si s'ha prorrogat el contracte del guru electoral del PSOE fins al febrer, que si no era possible l'acord si no hi havia un gir dràstic, que si tot estava fet, que si les coses s'havien parat... Un poti-poti informatiu del qual només es pot desconfiar. Deixant a part els invents d'alguns, que, com que saben que no els desmentiran, tiren per on els sembla, la resta és un conjunt de dades que no poden avaluar-se sense una partida de Tetris de Lasswell. Aquesta notícia sobre la negociació amb Junts qui la va dir i a qui, per quin canal i buscant quins efectes? Sense aquestes respostes tot el que s'expliqui pot ser una intoxicació.

Encara que se'ns repeteixi que al PSOE tenen armat el relat per si cal anar a eleccions, el cert és que en l'intercanvi de documents en les negociacions amb Junts haurien travessat ja algun Rubicó que els seria molt incòmode que se sabés si haguessin d'anar a les urnes de nou

En poso un exemple: quan fonts socialistes, o algunes fonts d'alguns socialistes, els dies passats s'han dedicat a escampar la idea que no només no estava culminat el pacte, sinó que se'n podria anar a fer punyetes en qualsevol moment; eren els que en saben, eren els que volien pressionar Junts esvalotant amb la seva falta de por a les eleccions o eren els que volen fer que descarrili el procés fent-se passar per interessats perquè es culmini? Les fonts d'alguns són socialistes o són d'altres parlant pels socialistes? Pot ser que res no sigui el que sembla i, sens dubte, hi ha personatges polítics no precisament mesetaris que viurien més tranquils si Puigdemont continua ben lluny. Al Tetris hi juguen tots. Saben per què fa dies que uns i altres discuteixen sobre la denominació de "minoria nacional", si a mi em diuen que aquesta qüestió, que al seu dia va sortir en algun document, fa força que es va desestimar? Qui té raó, qui diu que d'això no se'n parla ja o qui s'entossudeix a entretenir-nos amb aquest debat?

No em feu cas, perquè jo tampoc sé si estic enredada en una partida fallida de Lasswell en què m'he perdut els efectes que es busquen. Ser periodista sempre és un esport de cert risc, però quan estàs segur que tots et volen utilitzar per enviar els missatges que necessiten a la seva parròquia o als contraris o a la parròquia dels contraris o als contraris de la parròquia, llavors anar amb peus de plom, com un bussejador, és poca precaució. No em feu, doncs, gaire cas, però pot ser que dilluns passat es produís una reunió negociadora en un clima que podríem anomenar una micona tens o fins i tot tens, directament. Una reunió en la qual es van posar els punts sobre les is i en la qual es va anar suavitzant la coïssor a força de parlar fins que es van tancar coses que estaven encallades. Per exemple, la qüestió dels negociadors. No em feu gaire cas, però podrien ser tres i ahir a la tarda s'hi hauria donat el vistiplau final per part de Sánchez. Ja els dic que no és cosa de prendre-s'ho al peu de la lletra, encara que hi ha informacions que diuen que al candidat li han agafat pressa i que vol ser investit la setmana del 6 de novembre... Ja sabeu, potser només és una distracció lasswelliana.

Alguns dels qui saben de què va la cosa consideren que és molt difícil que els socialistes facin marxa enrere. Encara que se'ns repeteixi que tenen armat el relat per si cal anar a eleccions, el cert és que en l'intercanvi de documents en les negociacions amb Junts haurien travessat ja algun Rubicó que els seria molt incòmode que se sabés si haguessin d'anar a les urnes de nou. Hi ha qui opina que en cas de trencar la corda unilateralment, els de Sánchez es podrien veure amb alguns papers a la vista que els complicarien la campanya. Que no dic que sigui així, perquè explicar-m'ho a mi pot ser una forma que ells s'assabentin que aquesta possibilitat existeix. Entenen com és de complex el joc?

Alhora, se succeeixen les reaccions de la resta d'actors i es fa públic el pacte principal entre PSOE i Sumar per a la pròxima legislatura. No hi ha dubte que Sumar ha colat bona part del seu programa, inclosa la jornada laboral i altres qüestions econòmiques, que no sabem què en pensarà l'empresariat basc i català, i, per tant, partits que li són pròxims. De moment, el PNB ja ha dit que hi pot haver ingerències competencials. No és fàcil que passi, però constitueix una temeritat asseverar que ningú més no es pot despenjar a última hora. I mentrestant, Sánchez exercint de cap de la UE i plantejant conferències de pau per a l'Orient Mitjà, que, òbviament, seria millor proposar no estant en funcions.

No em feu ni cas. Diria més, ni a mi ni a ningú. Ningú de nosaltres sap quina part del Tetris ens falta o en quina peça ens volen convertir. El pacte estarà fet el dia que es presenti la proposició de llei d'amnistia al Congrés. Fins aleshores, jugueu també si voleu, cal prendre-s'ho amb esportivitat.