Diuen els que en saben que, a banda de la lògica perversa de l’augment de les temperatures per culpa del canvi climàtic, la proliferació d’incendis terribles es deu a tres factors claus: el creixement urbanístic descontrolat en zones sense vies d’evacuació segura; la manca de gestió dels boscos, que creen grans quantitats de biomassa; i el despoblament rural. Cal afegir a més, el problema de la manca de neteja de la vegetació on hi ha torres d’alta tensió, o l’abandonament de les pràctiques tradicionals com el pasturatge o la recollida de llenya. I també és una crítica recurrent l’excés de bombers temporers en moltes zones de l’estat, a diferència de les plantilles de bombers professionals que hi ha a Catalunya. No cal dir que, a més, hi ha el factor humà de la negligència o, directament, la intencionalitat, que completen l’anell de foc que arrasa de manera tràgica.
Amb tots aquests factors, on s’acota la responsabilitat política que de cap manera no pot emparar-se en la pura fatalitat? I és aquí on, com passa sovint en la política, els números diuen més que les paraules, sobretot perquè deixen clara una realitat letal: l’opció de la prevenció queda relegada a números irrisoris. Aquesta és la realitat en xifres: malgrat l’augment de grans incendis i les previsions pessimistes a futur, la inversió estatal i autonòmica en prevenció ha caigut en més d’un 50%. Dels 364 milions d’euros anuals dedicats exclusivament a la prevenció que hi havia el 2010, s’ha passat a 175 milions anuals. Alhora, per culpa de les traves burocràtiques i la mala gestió de les administracions, els fons europeus Next Generation que justament havien de ser un motor per a la transició ecològica i la protecció dels boscos, no s’han executat. En total hi ha més de 312 milions d’euros d’aquests fons europeus retinguts, precisament els que havien de ser per a la "gestió forestal sostenible" i la prevenció. En percentatge no s’han executat més del 80% dels fons, que resten atrapats en les xarxes burocràtiques.
És la política de la immediatesa, de posar-se la medalla a l’instant, de cercar resultats de curt termini que puguin vendre’s fàcilment. Allò de pensar en les noves eleccions, i no en les noves generacions
Per acabar de reblar el clau, mentre es redueixen els fons per a prevenció i es llancen a les escombraries els fons europeus que havien de gestionar els boscos, el cost per a apagar incendis es dispara fins a xifres esgarrifoses. L’any passat el cost d’apagar incendis va arribar als 6.700 milions, segons els càlculs de Greenpeace i, atès que enguany ja es dupliquen les hectàrees cremades (130.000 hectàrees fins ara), és previsible que la xifra també es dupliqui.
Aquesta és doncs la tremenda i perversa ironia de la situació: no es dediquin les inversions mínimes per a gestionar els boscos i retirar la biomassa, i tampoc no hi ha un prurit mínim per a no perdre els fons europeus que haurien d’ajudar a aquesta prevenció. Com a conseqüència, els incendis troben terreny adobat per descontrolar-se, i aleshores s’han de gastar milers de milions per a apagar-los. Pel camí, el foc deixa vides, famílies, patrimonis destruïts, i milers d’hectàrees arrasades. Com és possible que no hi hagi una política responsable en prevenció, quan els indicadors apunten cap a un escenari creixent de focs? La resposta fa feredat: políticament es prefereix gastar diners en apagar focs a l’estiu, que no en destinar milions a l’hivern en gestió de boscos, perquè la prevenció és una tasca grisa que no surt a les notícies. És la política de la immediatesa, de posar-se la medalla a l’instant, de cercar resultats de curt termini que puguin vendre’s fàcilment. Allò de pensar en les noves eleccions, i no en les noves generacions... No es pot combatre fàcilment el canvi climàtic, però es pot preparar el terreny per a dificultar els seus estralls, i és aquí on la política falla estrepitosament.
Acabo amb una cua que fa força fàstic: la baralla de baix sostre entre la presidenta Díaz Ayuso i el ministre Óscar Puente, llançant-se "mamarrachos" pel cap. Què s’han cregut que són aquests personatges, per dedicar-se a fer baralles polítiques de fang al bell mig d’una desgràcia que afecta la vida de milers de persones? Que callin, que deixin de fer-se fotos, que no empudeguin. Si no han estat capaços de gestionar la prevenció, ara que el foc crema, que no destorbin. Silenci. La terra plora.