L'actual ministre de Consum, Alberto Garzón, coordinador federal d'Esquerra Unida, es trobava a Astúries ahir en un acte públic. En la seva intervenció no va dubtar a ser clar i contundent en referir-se al capítol de la visita de Juan Carlos de Borbó a Espanya: "Estem davant l'expressió més clara de la impunitat amb què s'ha treballat des de la Casa Reial i des de la Direcció de l'Estat. Estem parlant d'un delinqüent acreditat, acreditat a més per ell mateix. El ciutadà Juan Carlos de Borbó va admetre, amb els seus processos i rectificacions davant Hisenda, que havia dimitit. Estem, per tant, davant un procés que ha portat que no tingui ara mateix cap causa judicial a Espanya, però no perquè sigui innocent, sinó per causes diferents, perquè molta d'aquesta informació es referia als temps en què era inviolable, per tant, protegit per les institucions monàrquiques i en altres moments perquè el procés judicial ha tingut la derivada que tots hem conegut. Però tot Espanya sap que l'anterior Cap d'Estat, encara rei, perquè es va fer així institucionalment per protegir-lo i blindar-lo, tot Espanya sap que aquesta persona és un lladre".

Vaja, que bàsicament el que Alberto Garzón va afirmar ahir és que el Borbó és un lladre. El mateix que havia afirmat Josep Miquel Arenas, Valtònyc, que en el seu moment va ser jutjat i condemnat per injuriar la Corona. Aquesta setmana s'ha tancat el malson judicial per al mallorquí. A qui Pablo Iglesias li va encarregar la maleïda cançoneta per a un dels seus programes de televisió i per la qual va ser jutjat. Un fet del qual poc es parla, que pocs coneixen i que a mi no em sembla menor, ja que Josep Miquel es va veure sol davant l'abisme de ser ingressat a la presó sent un xaval que l'únic delicte que havia comès era dir una veritat que segons el ministre Garzón "tot Espanya sabia". Però Iglesias el va deixar absolutament sol, i això que durant una part del procés Pablo era ni més ni menys que vicepresident del govern espanyol. Res. Quan se li complicava la vida a aquest xaval, que d'haver fet la cançó a casa seva i haver-la difós a YouTube probablement no l'haurien escoltat més que un grapat de col·legues, Pablo el deixa penjat.

Aquest país, en el qual segons Garzón tots saben que el Borbó és un lladre, va donar-li l'esquena a Valtònyc. Sí, ja sé que alguns ens vam manifestar, vam recollir firmes, vam donar-li suport a les xarxes socials i fins i tot a la premsa. Però això no va aconseguir que ningú amb capacitat d'influència i poder frenés el que era una entrada segura a la presó. D'un jove, repeteixo, que l'únic que havia fet era cantar una veritat.

Dins de la cultura popular espanyola hem integrat aquesta "picardia" que les coses es fan malament, rematadament malament, i no passa res, deixem-ho córrer. Tenim absolutament assumit que no hi ha absolutament res que puguem fer en aquest feliç país perquè la ciutadania se senti orgullosa de les seves institucions, d'una Justícia justa, d'uns mitjans sincers, d'uns polítics valents i honestos.

Ha hagut de ser Bèlgica qui garanteixi que Josep es quedi tranquil. Sempre que no posi un peu a Espanya, és clar. Perquè a Valtònyc per dir una veritat se li tanca la porta, mentre que al lladre del Borbó se l'emporten a menjar peix i a passejar en vaixell a Sanxenxo. Aquest és el problema d'Espanya. I no em refereixo que l'anterior Cap d'Estat fos un lladre, que evidentment també. Sinó que encara sabent-ho tots, com diu Garzón, aquí ningú no hi ha posat mà, ningú no ha parlat amb contundència, almenys no ho han fet quan era necessari dir-ho. Perquè ara, en aquests dies, podem llegir tuits de diputats del PSOE, fins i tot acudits, i comentaris contundents. Ara. Ells que a més estan aforats i protegits ho diuen quan la Justícia belga ja ha tancat l'assumpte de lliurar Josep a les goles d'aquest país tan injust i tan cínic.

El problema, insisteixo, és que dins de la cultura popular espanyola hem integrat aquesta "picardia" que les coses es fan malament, rematadament malament, i no passa res, deixem-ho córrer. Tenim absolutament assumit que no hi ha absolutament res que puguem fer en aquest feliç país perquè la ciutadania se senti orgullosa de les seves institucions (encara que poguessin tenir algun error comprensible), d'una Justícia justa, d'uns mitjans sincers, d'uns polítics valents i honestos. No. Hem deixat que el xim-xim ens posi xops i ho veiem com una cosa normal.

Perquè el que diu Alberto Garzón, que és una evidència, segons la meva opinió deixa clar el problema tan profund, trist i realment terrible: que llegiran les seves declaracions, escoltaran les seves paraules (les del ministre) i tots diran que té raó. I poc més. Ben aviat ens vendran la República espanyola com una manera de netejar molta "merda". I hi haurà qui pensi que així se soluciona el problema. Serà un altre engany més, una altra transacció (l'anomenaran de nou transició?). I continuarem vivint en aquest pantà en el qual fer les coses malament no passa factura depenent de qui siguis i fer les coses bé, pot costar-te molt car.

El cinisme de sempre. Perquè ara resulta que tothom sabia que Juan Carlos era un lladre, però al noi de Mallorca el van voler posar tres anys a la presó i a tots els hi va semblar normal.