Josep Baselga va ser el tità de la lluita contra el càncer, el guerrer condemnat pel destí a lliurar la més important de les batalles sense cap arma a les mans: la batalla de la seva vida.

La notícia de la mort del Dr. Josep Baselga ens va sacsejar i sorprendre a tothom diumenge passat. Immediatament es van succeir tota mena d'expressions d’afecte dirigides a la família i d’admiració i reconeixement envers la figura que, sens dubte, serà recordada com un dels principals científics del nostre país, amb un impacte internacional extraordinari.

Aquesta reacció d’afecte, d’una tremenda magnitud, ha estat unànime a la nostra societat i és per això que he volgut deixar passar uns dies per tal d’emfatitzar, si és possible, l’extraordinària tasca que Baselga desenvolupà al front de la Fundació FERO des del seu compromís amb la ciència i, per sobre de totes les coses, amb els seus pacients.

Perquè Baselga esdevé per credo i convicció en l’arquetip del científic humanista que situa sempre el pacient en el nucli central dels seus esforços. Principi i final del seu treball. Dotat d’una gran intel·ligència i d’una agilitat mental molt notable, tenia gran habilitat per fer tangibles les idees a curt termini.

Gran impulsor de l’innovador concepte d’investigació oncològica translacional, fou pioner a aplicar als pacients molt abans i de la millor manera possible els avenços que s’anaven produint al laboratori.

Voldria, com a presidenta de FERO, fundació que ell va crear i impulsar, aprofitar aquestes línies per tal de fer una reflexió sobre en Josep Baselga més enllà de les fites que va assolir com a investigador, àmpliament glosades pels seus col·legues aquests dies passats.

Per mi, en Josep Baselga fou un líder visionari, un lluitador amb un magnetisme fascinant. Tenia l’extraordinària capacitat de veure més enllà dels límits que sovint ens autoimposem la resta de l'espècie humana. Ho demostrava a diari en la seva implacable creuada contra el càncer. Ell sempre deia “el càncer, el curarem”, tal qual, en primera persona del plural, perquè aconseguia fer-nos sentir a tots i cadascun de nosaltres, des de qualsevol que fos la nostra responsabilitat, part indispensable del gran repte.

El proppassat dijous, en el decurs del funeral en el qual familiars, col·legues i amics li vàrem retre el darrer homenatge, la immensa tristor del moment es va tenyir d’optimisme i esperança en sentir-se les paraules que li varen dedicar els seus fills.

De sobte vaig entendre que en Josep Baselga, el lluitador, el líder, havia aconseguit també traslladar als seus fills l’ambició, la determinació i la voluntat de tenir un impacte positiu en la societat.

Nosaltres, el Patronat i el petit gran equip de la Fundació FERO ens sentim també hereus de l’esperit d’en Josep Baselga i afrontem amb renovades energies i entusiasme els objectius que un dia ja llunyà ens vàrem marcar amb ell.

Jo mateixa, avui més que mai, he d’agrair-li a en Josep la confiança que va dipositar en mi en cedir-me la presidència de la Fundació. No era una tasca fàcil. Va resultar tot un repte, amb el precedent del seu fort lideratge i la innata capacitat d’injectar energia, optimisme i l’orgull de pertinença a un projecte únic al servei de tota la societat.

Penso que una de les iniciatives que millor representen l’esperit i el llegat del Dr. Baselga són les Beques FERO que ell mateix va impulsar amb la idea de retenir i atraure talent jove que nodrís la investigació al nostre país a través dels seus centres d’excel·lència.

Gràcies a aquestes ajudes, més de trenta joves investigadors en els darrers deu anys han aconseguit quedar-se o tornar a casa nostra per desenvolupar les seves carreres en l’àmbit de la recerca oncològica translacional de primer nivell.

Acabo amb unes paraules d’un dels beneficiaris de la Beca FERO: “Al costat del Dr. Baselga vaig aprendre a mirar el càncer sense resignació. No com una derrota sinó com un repte al qual hem de fer front i contra el que hem de lluitar a diari”.

I jo vull afegir-hi: “Fins que ho aconseguim”. Gràcies, Pepe.

Sol Daurella, presidenta de la Fundació FERO