En un context de llançar acusacions tòxiques i infundades, que, com se sol dir, mentides repetides moltes vegades esdevenen falses realitats; cenyim-nos als fets.

La veritat és que una de les característiques d'aquest últim mandat del president Laporta ha estat convocar innumerables Assemblees de Compromissaris. Es tracta del màxim òrgan de decisió del club, segons els Estatuts, després de la participació de tota la massa social. El compromís de transparència era evitar les trampes de l'anterior junta de Bartomeu de segregar imports per després trobar-nos amb un autèntic fiasco.  

Queda clar que Jaume Guardiola és l'encarregat de ser el “poli dolent” de la precandidatura de Víctor Font. Qui podria imaginar que tot un ex CEO del Banc Sabadell i expresident del Cercle d’Economia s'avingués a una tasca tan ingrata. Quines ganes de continuar a primera línia i de no perdre protagonisme. Fins aquí és una decisió personal i cadascú ja és prou gran per saber el que fa. Però el que no és admissible és que es barregin assumptes, es digui sense dir i de vegades sembli que Jaume Guardiola tingui memòria selectiva.

Jaume Guardiola no recorda —o li ha passat per alt— quina va ser la seva primera aportació com a president de la Comissió Econòmica de Laporta. Quan la junta de Laporta va prendre possessió del club, es va trobar que no hi havia diners per pagar les nòmines del mes als treballadors. Tampoc la part de fitxa pendent als jugadors dos mesos més tard i, a sobre, la possible reclamació de deute pels bons emesos per incompliment de les condicions durant molts semestres consecutius.

Queda clar que Jaume Guardiola és l'encarregat de ser el “poli dolent” de la precandidatura de Víctor Font

Què proposa en aquell moment Jaume Guardiola, expresident de la Comissió Econòmica de Laporta? Doncs una derrama de 300 milions d'euros als propietaris del club, les sòcies i els socis del Barça. Era un moment —en ple Covid— ple d'incertesa i dolor, amb persones afectades pel que fa a la salut i, econòmicament, moltes persones afectades per ERTO, tancaments d'empreses i negocis, en molts casos, amb dificultats per continuar atenent la quota de soci del Barça.

Quan va exposar al president Laporta la seva brillant idea, gairebé que surt en globus. De manera molt correcta i educada va dir-li que no. Que les sòcies i els socis del Barça —efectivament, legítims propietaris— no eren responsables de la situació heretada. I que tenia clar que la junta directiva i l'equip executiu serien capaços de trobar-hi una solució.

Finalment, gràcies a la capacitat i a la bona tasca dels executius del club, amb el suport dels membres de la junta directiva, amb Joan Laporta al capdavant, es va trobar la solució ja coneguda i explicada moltes vegades a les sòcies i els socis, la massa social i els mitjans de comunicació, i aprovada com pertoca per l'Assemblea.

Per tant, compte amb l'individu. El fàcil és que paguin les sòcies i els socis. Alguns, amb els seus milions, fruit de suculentes indemnitzacions o venda de negocis, probablement viuen una altra realitat.

Compte amb la cartera, sòcies i socis del Barça.