Sí, no estic parlant d’una nova tendència sexual. O sí. Es tracta de gent que, sense tenir cap problema amb l’alcohol (és a dir, no és exalcohòlic ni ho fa perquè ho té prohibit per salut), té ganes de degustar la vida també sense alcohol. Més energia, menys missatges dels que penedir-se, millor pell, menys calories, menys despeses amb taxis o por dels controls d’alcoholèmia, entre altres avantatges. Jo, que soc d’una generació que quan era petita ens regalaven cigarrets de xocolata i brindàvem amb Pinkie, havia après que et diverteixes més quan hi ha una mica de màgia. La generació Z, en canvi, prefereix pujar una foto amb la cremositat en forma de cor del seu matcha tea. Si abans els dissabtes al vespre tots els bars estaven a petar, ara els joves estan al gimnàs. T’imagines què passaria avui en dia si donéssim el pa amb vi i sucre que ens donava l’àvia? O els que en teniu més de 40, heu degustat una primera cita sense ni una copa perquè tot vagi una mica més lubricat? Després que els boomers beguessin més que els seus pares (que tenien molt interioritzat que una copeta del vi al dia anava bé pel cor), els millennials han parat en sec. Els vins sense alcohol han millorat molt! Fins i tot hi ha grans marques premium perquè maridar un menú degustació sense alcohol no sigui cap drama. Fa deu anys, a Estocolm, embarassada de la meva filla Vita, vaig poder demanar a copes vi sense alcohol. Passarà també aquí, quan encara costa trobar una ampolla a la carta? Tot dependrà de la demanada, i això es fa amb el costum. El consum de mocktails, és a dir, còctels sense alcohol, ha pujat un 30% en el darrer any en els hotels que assessoro. No és una tendència, això del no alcohol, ha vingut per quedar-se.
Al final, el hashtag sober curious és qüestió de consciència. No beure per beure perquè tothom ho està fent o perquè en qualsevol activitat social hi ha alcohol pel mig. Es tracta que es begui sempre amb mesura. O sigui, el que sempre ha proclamat el meu pare: “poc i bo”. És a dir, qüestionar quan és una bona idea i quan no, que no sigui una inèrcia. Perquè el que no pot ser, és que no puguis recordar l’últim dia que no vas beure ni una mica d’alcohol.
No és una tendència, això del no alcohol, ha vingut per quedar-se
Fa vuit anys, vaig guanyar el millor llibre del món de begudes per Què beure quan no beus. Un llibre que vaig trigar cinc anys perquè me’l publiquessin, donant alternatives als maridatges més importants per continuar gaudint de la gastronomia sense alcohol pel mig. Per degustar una beguda sofisticada quan els altres estan prenent un còctel. O per brindar en un aniversari amb bombolles sense ser el marginat dels refrescos plens de sucre. Abans havies de justificar-te molt quan no volies beure. És que haig de conduir. És que m’estic medicant. És que estic intentant quedar-me embarassada. És que estic amb antibiòtic. És que m’estic entrenant per a la marató. És que em vull aprimar. Ara, per sort, ja no t’insisteixen. Abans, fins i tot a un exalcohòlic li exigien “va, només per brindar, que si ho fas amb aigua tindràs mala sort”. L’explicació d’aquesta por de brindar amb aigua ve de l’edat mitjana, en un moment en què l’aigua podia estar contaminada. Per això, a totes les cultures, sempre s’apel·la a la salut (santé, cheers) quan es brinda. Ja ho deia Pasteur: que el vi és la més higiènica de les begudes. Potser d’aquí ve el problema d’haver demonitzat l’aigua, o que, abans, les alternatives a no beure alcohol era que et traguessin les copes boniques i et posessin un got de tub. Com que d’aigua i de refrescos ja n'estàvem farts, era més difícil no beure quan no hi havia tantes alternatives. Kombutxa, chinotto, cerveses artesanes tipus IPA (o blanques de blat o de tots els tipus) també sense alcohol, ginebra 0.0, vermuts sense alcohol i molt més.
El vi desalcoholitzat es diferencia del most en el fet que el sucre s’ha convertit en alcohol i, després, amb osmosi inversa (entre altres mètodes), se li treu l’alcohol, però en queda la complexitat aromàtica. En boca no té tant de volum, per això es busquen vins de varietats altament aromàtiques, com el muscat o el sauvignon blanc. Els vins negres 0.0 eren els que tenien més mala premsa, perquè costava, un cop tret l’alcohol per osmosi inversa (entre altres mètodes), aconseguir la sensació de boca plena. Però la criança en bota, el torrefacte i el taní ajuden que augmenti el postgust. Una mica com el que ha passat amb la cervesa torrada sense alcohol, que agrada més que la normal perquè té més cos. En fi, sembla que els #sobercurious són els hereus del dry january que han vist que eren capaços de fer-ho més sovint i que els prova més bé. I que els joves ens estan ensenyant que no cal consumir alcohol per passar-ho bé.