Hi ha l'ambient polític i hi ha la realitat política. La primera cosa l'impregna la visita de Lleó XIV; la segona, l'acceleració de les causes judicials i dos mesos al davant que no donaran treva al PSOE ni al govern espanyol. La visita papal és inèdita i la més especial que es recorda. Fa quinze anys, Benet XVI es va conformar amb la rebuda a peu de pista de l'aleshores president José Luis Rodríguez Zapatero, acompanyat per Mariano Rajoy, i una reunió bilateral a la Nunciatura Apostòlica de Madrid. Aquest viatge juga en una altra dimensió: és el segon més llarg des de Joan Pau II, el més simbòlic i el de més impacte polític i importància moral. Amb una agenda plena de parades a Madrid, Barcelona i les Canàries, Lleó XIV ha construït un recorregut carregat de missatge. Acompanyat per membres del govern espanyol a cada parada, tancarà el viatge com el va començar. Va arribar a Madrid per la porta del darrere, en un centre de l'humil barri madrileny de Lucero, rebent migrants sense llar i sense papers, i volarà de tornada a Roma després de la foto a Arguineguín, un dels enclavaments més durs d'arribada de migrants a Espanya. Entre ambdós escenaris, una esmena contundent al soroll polític d'aquests dies.
Més enllà dels missatges tradicionals de l'Església sobre l'avortament i l'eutanàsia —sense esmentar-los com a tals—, l'èmfasi de Lleó XIV està en la dignitat humana i la immigració, el debat més divisiu a Espanya i Europa. "És el Papa fragmentat", deia aquest dilluns Carlos Alsina. Del qual s'agafa el que interessa mentre es reconeix, i aquí rau l'originalitat, el baluard ètic i assenyalador de pecats aliens. No hi han faltat ni ERC ni Bildu. I tots han trobat conveniència en les seves paraules. Santiago Abascal s'ha esborrat de pràcticament tots els actes, excepte el discurs a les Corts, que va concloure amb un concís "una cosa és la teoria i una altra la pràctica". No és que no hagin entès el missatge, és que el programa de Vox xoca frontalment amb l'ADN de gairebé cada frase pronunciada per Lleó XIV.
El llarguíssim aplaudiment al Papa té el seu costat hipòcrita, fonamentalment la prioritat nacional en la dreta, i la necessitat de catarsi. Això, al centre neuràlgic de la crispació, diu molt del moment actual. Els dos grans blocs, la dreta i la resta de l'arc parlamentari, són universos irreconciliables en aquest Parlament. La paradoxa és que un discurs cristià eleva la política. Aquesta missa rebuda per tothom ha tingut molt de dignificació parlamentària en el seu particular coma clínic.
El PSOE vol personar-se com a perjudicat aliè a un escenari on les sigles es poden veure assenyalades per presumpta organització criminal
Una treva fugaç, en qualsevol cas. Durarà pràcticament tota la setmana i el govern espanyol es despertarà davant del seu pitjor estiu que ha d'arribar. El jutge Santiago Pedraz ja ha escalfat el calendari estival amb una bateria de citacions i diligències. El mapa de la corrupció de Leire Díez i Santos Cerdán no ha emergit totalment. És probable que, després de la compareixença de Zapatero a l'Audiència Nacional el 17 i 18 de juny i dies abans o després de la compareixença de Pedro Sánchez el dia 24 de juny, s'imputi el Partit Socialista com a subjecte jurídic. El PSOE vol personar-se com a perjudicat aliè a un escenari on les sigles es poden veure assenyalades per presumpta organització criminal. Pura nomenclatura penal, perquè no és tot el partit el que va muntar la trama, però des de la caixa de Ferraz i el seu número tres es va poder operar per coordinar un grup, encara per determinar, que va intentar malversar causes judicials i alterar processos.
Els informes de l'UCO eleven les tesis a màxims —sempre ho fan. Li va passar a Esperanza Aguirre, investigada tres anys per finançament irregular, a la cúspide de l'organització segons l'UCO, i va acabar indemne. Ara serà el jutge Pedraz qui vagi aterrant i separant el que és penal de la responsabilitat política. Discernir el relat públic de les causes que va intentar construir el cercle comandat per Cerdán de les accions delictives per dur-ho a terme. Mentrestant, a l'Executiu li queden moltes explicacions per donar i a les quals es va comprometre el PSOE una vegada s'aixequés el secret de sumari. I com assenyalen fonts de la Fiscalia i de la Guàrdia Civil, assetjats per Leire Díez, falta una disculpa pública del president. Sense aquest perdó exprés als funcionaris públics assenyalats, entenen que tria l'encobriment.