Un amic periodista de Madrid va penjar ahir una història a Instagram explicant que, com que els dimarts uns alumnes del col·legi Pi i Margall dibuixen amb guix banderes palestines al terra de la plaça Dos de Mayo, les brigades municipals de Madrid ja fa dos dimarts seguits que netegen la plaça. I ironitza que és una bona tàctica per tenir les places netes.
Se’n diu incentiu.
Aquest mateix dilluns, Josep Martí deia a Can Basté que la ultradreta diu coses que han deixat de ser ultres. És una bona reflexió. I té a veure, justament, amb els incentius.
Els més vells del lloc ja saben què va ser la Guerra Freda. Una lluita entre el comunisme, bàsicament l’URSS, i el capitalisme liberal-democràtic, liderat pels Estats Units i els seus aliats occidentals. Economia planificada, partit únic i control estatal versus economies de mercat, democràcies parlamentàries i promoció del lliure comerç.
Però va ser, justament, perquè el fantasma del comunisme no s'estengués, que va guanyar pes la socialdemocràcia europea, que oferia un punt intermedi entre capitalisme pur i comunisme; economies de mercat però amb forts estats del benestar.
De què serveix la ultradreta? Doncs hauria de servir perquè la socialdemocràcia tingui l’incentiu de tornar a legislar i governar de manera que els ciutadans els trobin útils
Per fortuna pels dissortats patidors del règim soviètic, allò es va acabar, però per dissort dels afortunats europeus, el paper històric de la socialdemocràcia va perdre la seva funció de pont i es van acabar els incentius per evitar els excessos del capitalisme.
I, aleshores, el mateix PSOE de Felipe González, el Labour de Tony Blair o l’SPD de Schröder van girar cap al centre, per dir-ho finament. De fet, es va posar de moda allò que Tony Blair i Bill Clinton van batejar com la Tercera Via: una síntesi entre economia de mercat globalitzada i polítiques socials moderades. Paradoxalment, a Catalunya, la Convergència que va heretar Artur Mas es va voler emmirallar en aquesta tercera via per donar-se una pàtina d’esquerres.
Però, en el fons, de la manca de contrapès plora la criatura. Després va venir la crisi financera del 2008 i les retallades, i molts ciutadans van percebre que la socialdemocràcia havia abandonat el seu paper de defensora de la justícia social perquè dretes i esquerres eren, en el fons, el mateix. De fet, el PSOE de Zapatero va començar a legislar sobre costums i memòria històrica per diferenciar-se del PP.
Aquella crisi va dinamitar el bipartidisme a Espanya, convertit ja en una sola cosa, i va obrir espai per a moviments més a l’esquerra, com Podem, i per a forces populistes de dreta, primer Ciutadans i ara Vox. I aquí ve la pregunta. De què serveix la ultradreta? Doncs hauria de servir, a Catalunya, a Espanya i al món, perquè la socialdemocràcia tingui l’incentiu de tornar a legislar i governar de manera que els ciutadans els trobin útils i no hagin de recórrer a extrems que prometen solucions fàcils a problemes difícils. Encara que sigui per la por que se’ls acabi la poltrona.