Joan Badia, alcalde de Callús, ens deixava aquest 17 d’abril. Un altre Joan, aquest de Cornellà, li feia un sentit homenatge a Mataró, l’endemà del seu decés. Deia en Tardà —que el coneixia de feia molts i molts anys— que mai no li havia sentit cap queixa, que sempre tenia un somriure i un actitud positiva davant la vida. Sembla com si la Covid ens hagués fet oblidar quina és la veritable pandèmia de la nostra era. En Badia va deixar l’Alcaldia feia tot just un any, el 6 d’abril de 2020, en plena pandèmia, precisament per seguir amb el tractament. De l’Alcaldia es va acomiadar amb un senzill comunicat: “L’important no és la meva situació personal, sinó que l’ajuntament, el poble i els callussencs i callussenques puguin tirar endavant els seus projectes com a poble i com a col·lectiu”. Aquest cop la ciència mèdica no hi va poder fer més. Un any entre el diagnòstic i la seva mort. Fulminant.

En Joan Badia va ser un dels alcaldes que involuntàriament es va donar a conèixer amb l’1 d’Octubre, si bé feia molts anys que era un reconegut i estimat militant republicà del Bages. Sempre tan afable com discret. Aquell dia, a Callús, a saber per quin motiu, s’hi van desplaçar desenes d’agents de la Guàrdia Civil, de l’ampli contingent arribat a Catalunya per avortar el referèndum. Els veïns es van concentrar davant el col·legi electoral amb l’alcalde, Joan Badia, al capdavant. Els uniformats no van tenir cap mirament, el van empentar i llençar a terra. Tenia 66 anys aquell 1 d’Octubre de 2017. Posteriorment, Badia va ser una de les persones que va declarar al judici dels presos de l’1 d’Octubre, el 14 de maig de 2019. El seu testimoni va ser per emmarcar. Segur de si mateix, quan Marchena li va preguntar si havia estat processat va respondre amb aplom que sí, fins a tres vegades. La primera ocasió “el 1973, vaig ser detingut per la brigada politicosocial (...) precisament per defensar els presos polítics (...) vam ser jutjats al Tribunal d’Ordre Públic”. La segona ocasió el 1978, per tocar els nassos a Fuerza Nueva. I la tercera “l’1 d’Octubre, vaig presentar una denúncia per agressió a l’autoritat, per destrosses a l’Escola Joventut i pel robatori del meu ordinador personal. I la jutgessa de Manresa em va imputar un delicte de desobediència”. La trajectòria vital de Joan Badia devia colpir els set magistrats del Suprem, pel seu antagonisme. Cap d’ells no havia tingut durant el franquisme, ni remotament, cap problema amb la Justícia.

Com en Joan Tardà, com en Raül Romeva, en Badia procedia del PSUC. També com en Tardà, era catedràtic de Llengua i literatura catalanes. “Un patriota de pedra picada, una bellíssima persona que sempre havia estat en tots els fronts” deia d’ell Tardà. Si fa no fa, en Tardà i en Badia eren de la mateixa quinta i amb unes trajectòries paral·leles, si bé en Tardà va saltar de regidor de Cornellà a diputat i Badia va prendre a CiU l’Alcaldia de Callús el 2015, que va tornar a revalidar amb majoria absoluta el 2019. “Mai, mai a la vida [li havia sentit cap queixa] —i mira que el conec de fa molts anys—. Jo li deia com és que mai estàs de mal humor? Com és que sempre somrius?”. I en Tardà reblava el clau: “doncs hi ha gent que és capaç sempre de somriure i d’expressar aquesta bonhomia”.