Quan el veus aparèixer, ja veus que va embalat. Serra les dents, sacseja el cap segur del seu implant capil·lar i previsible com és, quan obre la boca, tira del papus per afrontar qualsevol debat: Catalunya, un recurs que en absència de cap altra idea precisa val per a tot. Que es parla de pensions, mà dura contra Catalunya. Que es parla de l'economia, tot és culpa dels catalans sediciosos mentre les xifres reals diuen que Catalunya va disparada. Sigui com sigui, naps o cols, el problema és Catalunya. I així, agitant fantasmes i baixes passions, se'n surt. I funciona de primera, almenys per ara. L'única resposta és sempre Catalunya, la maleïda Catalunya.

El problema és que quan vas tan enxufat et cal, cada dia més, incrementar la dosi per generar el mateix efecte, de crispació. Així és que, Rivera, en aquesta cursa per augmentar els decibels, prem accelerador i posa dianes. És així com va assenyalar els mestres de Sant Andreu de la Barca i és així com els va posar al disparador. L'endemà de la seva darrera bravata, quan es va fer fosc, els camarades van actuar. L'institut El Palau es va despertar cobert d'amenaces amb noms i cognoms. La justícia, com és habitual, va callar. Per quin motiu haurien de moure un dit? Rivera després de provocar l'incendi també va callar. Rivera podria haver fet de bomber/piròman. Però ni tan sols aquest exercici teatral es va plantejar. Rivera és de terra cremada. I que no torni a créixer l'herba. Si de cas, sal. Hi ha una frase mítica del general franquista Queipo de Llano que ho condensa tot, tot el pensament. El general retransmetria la guerra des de Sevilla, predicant la bona nova: 'Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar'. 

Amenaçar els profes és poca cosa. Així que ara tocava passar a un segon estadi. Destrossar el cotxe de l'escriptora i diputada d'ERC Jenn Díaz, veïna de Sant Andreu de la Barca. Com sempre, la justícia espanyola ni cas. I Rivera, què ha de dir de Rivera si el cotxe era groc. Si de fet agredir físicament algú per dur un llaç groc està permès. Arriba España!

Amb aquell to despectiu tan habitual i aquella suficiència del qui ja ho ha fet tot a la vida tot i que des dels 25 anys que viu de la política, Rivera assegurava dies enrere que ell no s'havia pres la pastilla que s'havien pres els indepes. Però la pregunta a fer-se no és quina pastilla ens hem pres l'escòria a qui no ens sembla bé que es pegui la gent, que és destrueixin cotxes o s'assalti mitjans, que s'intimidi els docents o que es vetlli pels drets i llibertats. Albert, la pregunta de debò és què et prens tu. De debò, què és? 

Ps. Pel que fa a l'implant capil·lar tinc un amic que se'n va fer un i va quedar magnífic, si bé durant uns dies no sabia on tenia el cul, a més d'un terrible maldecap.