Miguel Ángel Heredia no és el socialista més popular del Parlament espanyol, tampoc no es pot dir que hagi tingut un paper estel·lar en els seus 20 d'anys de parlamentari. De fet, per als qui no freqüentin la fontaneria de la política andalusa, és probable que fins avui fos un absolut desconegut. Ara tot Espanya sap que és la veu i els ulls de Susana Díaz a la Carrera de San Jerónimo; que fa cinc mesos en una reunió política amb joves socialistes va animar "a disparar de manera permanent contra Pablo Manuel Iglesias"; que de la seva boca va sortir que "Margarita Robles és una filla de puta que abans de parlar hauria d'afiliar-se"; que "calia dissoldre el PSC" i que la nit de l'1 d'octubre el comitè federal del PSOE va fer el que va fer perquè Pedro Sánchez tenia tancat un acord de govern amb Podemos i els independentistes i que a ell li ho va explicar personalment el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo.

Gràcies a l'enregistrament que un dels assistents d'aquella reunió va fer de la seva arenga, Espanya sencera ha sabut de les virtuts que adornen alguns personatges de la política espanyola i també de l'afecte, la fraternitat i l'amor que es professen les diferents faccions del socialisme espanyol, més enllà de la impostura dels discursos públics. Això, per no parlar de l'ús de la mentida en política, que donaria per a un serial.

Amb tot, el més notable de tot això és que Heredia ha posat veu al que un sector del PSOE, el que lidera Susana Díaz, mai no es va atrevir a dir en públic: que Margarita Robles era persona non grata per a molts socialistes, que el PSOE havia de recuperar la seva marca a Catalunya i que tot el que va passar al comitè federal d'infaust record no va ser per evitar un congrés exprés, com s'ha dit, sinó per treure's del mig un secretari general disposat a arribar a la Moncloa a qualsevol preu.

De la boca de Miguel Ángel Heredia en va sortir que "calia dissoldre el PSC" i que el comitè federal va fer el que va fer perquè Sánchez tenia tancat un acord de govern amb Podemos i els independentistes

Susana Díaz, la cap d'Heredia, en té prou amb el fet que el diputat hagi demanat perdó públicament i que hagi reconegut -després d'un implacable comunicat de Toxo- que mai no va rebre cap trucada del líder de CCOO advertint-lo de cap acord entre Sánchez i l'independentisme. Amb poc es conforma la presidenta d'Andalusia, disposada a passar per alt, com molts d'altres, el que va passar, a justificar la fanfarronada d'Heredia amb l'argument que la prèdica va tenir lloc durant el transcurs d'una conversa i que la reprovació hauria d'adreçar-se contra els qui van gravar una reunió privada, com si aquesta pràctica fos una novetat en un socialisme que fa molt que es va perdre el respecte a ell mateix.

Algú li hauria de dir a l'aspirant a la secretaria general del PSOE que hauria de millorar la selecció del personal de confiança, elevar el llistó d'exigència, prescindir d'aduladors, envoltar-se de socialistes de més alçària intel·lectual i política i prescindir de personatges que, com el grotesc Heredia, que encara que ha quedat retratat, segueix dient que tretze són tretze... I és que el malagueny és dels de sostenella y no enmendalla: "Toxo no em va trucar, però molts sindicalistes em van explicar...". I de presentar la seva dimissió com a número dos del Grup Parlamentari? Resposta: "Això no em correspon a mi". Sap el diputat el que significa dimitir? Aquesta classe també se la devia perdre.