Les ermites són un referent a Catalunya. Abandonades o en ple rendiment, amb restaurant adjacent i natura transitable, l’estiu propicia visitar santuaris, ermites i indrets allunyats. També existeixen ermites en centres urbans, però el poble —perquè la majoria han estat construïdes per la gent— sol mantenir a distància allò que li dona forces. El periodista i doctor en Comunicació Àngel Rodríguez, expert en santuaris i més concretament en santuaris dedicats a la Mare de Déu, és autor de Maria. Trenta-un santuaris, un llibre concebut en el mes de Maria (maig) en què proposa un recorregut per aquests indrets catalans, des del santuari de la mare de Déu de la Mercè a Barcelona (cèntric i urbà) fins al santuari de Maria Font de la Salut (Garrotxa), tots ells llocs de veneració popular. A les ermites no hi ha culte permanent, perquè estan a llocs despoblats i perquè fem curt de vocacions. En el seu origen eren indrets on hi habitava un ermità que vivia sol. No en va l’etimologia d’eremita ve de desert en grec, ἔρημος.

Avui anem a buscar deserts. Des del Santuari dels Àngels, a Santa Martí Vell, on es van casar en secret el 8 d’agost de 1958 Gala i Dalí, fins al santuari de Bellmunt a Sant Pere de Torelló, a Osona, passant pel Santuari del Miracle a Riner, al Solsonès, on avui hi ha una comunitat benedictina i un dels millors retaules barrocs que es conserven a la nostra terra. Alguns d’aquests santuaris tenen clara la vocació d’acolliment i hostatgeria, com també altres serveis, des de l’escolta de les persones que s’hi acosten a la venda de records, de ratafia a carquinyolis, didals, postals o espelmes. El turisme no explícitament religiós, el turisme despistat o simplement amant de la descoberta, la natura, l’art, la gastronomia, i, per què no, l’espiritualitat, és cada cop més freqüent. No ens referim a autocars organitzats que fan peregrinacions, que n’hi ha molts més dels que ens pensem, sinó de cotxes particulars, motos o bicicletes que acaben descobrint ermites i santuaris desconeguts que poblen Catalunya.

Els santuaris eren tradicionalment focus de devocions populars i aplecs, i prop del 15 d’agost molts d’ells s’activen per a la gran festa mariana de l’any. Necessitem refugis i la ciutat en proporciona pocs i amb limitacions. Arribar a una ermita costa, i no t’hi trasllades directament per una autovia. T’has d’esforçar, perdre’t, descansar. Si les bicicletes són per a l’estiu, els santuaris i les ermites encara més. I amb la real necessitat de pau interior, també per la tardor, l’hivern i la primavera.