La mort també té els seus catàlegs. Hi ha dones que prefereixen ser enterrades en panteons. Altres, cremades i disseminades pel mar. Moltíssimes dones no han pensat mai com volen ser sepultades o incinerades. A moltes dones els resulta indiferent el lloc on aniran a criar malves. I a algunes, com a la jove Cornelia Arens (1621-1654), l'obsessió no era on ser enterrada, sinó on no ser-ho. Detestava la idea que la catapultessin dins una església que havia estat catòlica i va passar a mans protestants. Amb aquesta dèria, no va parar fins a aconseguir reposar en el que sembla un raconet d’un deliciós jardí que es pot visitar a Amsterdam, però que en realitat és una claveguera.

Cornelia Arens és, doncs, la beguina que està enterrada a la claveguera del Begijnhof, la comunitat de dones catòliques al centre d’Amsterdam on vivien juntes i portaven una vida de pregària i servei. Les beguines s’agrupaven per motius espirituals. Eren dones lliures que volien viure al marge del poder masculí i no s’agrupaven en cap monestir ni depenien de la institució eclesial. La nostra Cornelia va triar aquesta peculiar tomba perquè volia tenir una vida senzilla no només en vida sinó també en el més enllà. Diu la llegenda que quan ja estava malalta agafava un taüt i el posava al mig del jardí, sense dir res, indicant on volia ser enterrada. La norma era ser enterrat a l’església. Ella va aconseguir sortir-ne. Avui, la tomba de Cornelia no és fàcil de veure, està sota unes flors blaves en una cantonada del jardí del beguinari, un dels millors conservats del món.

Les beguines s’agrupaven per motius espirituals. Eren dones lliures que volien viure al marge del poder masculí i no s’agrupaven en cap monestir ni depenien de la institució eclesial

Amsterdam encapsula en molts pocs metres diferents maneres de viure la pròpia existència i llibertat. En aquesta ciutat, el que sí que és accessible i visible són les noies a les vitrines que exerceixen la prostitució. Cornelia sabia on no volia jeure eternament. Les dones (joves i grans) que s’exhibeixen al Barri Vermell d’Amsterdam també saben el que no volen. Estan emparades en una associació que recorda als visitants o turistes desvagats que no sentin llàstima o vulguin rescatar aquestes dones, que són lliures i exerceixen aquesta professió perquè així ho han decidit. El Centre d’Informació sobre la Prostitució t’informa sobre la pràctica legal de la prostitució al país i ofereix consells per als curiosos. Aquest centre és al costat de l’església més antiga a Amsterdam, l’Old Church, i no és lluny d’on descansa Cornelia Arens.

Tot i que el Barri Vermell és més famós que el beguinari d’Amsterdam, aquest també és una de les atraccions d’Amsterdam, ja que és un dels únics que es conserven al món i encara avui està habitat només per dones (estudiants, dones solteres o vídues que hi habiten). Aquesta fraternitat femenina de les beguines mantenien fidelitat catòlica a la seva manera, eren independents i s’autoorganitzaven. Les dones del Barri Vermell també s’organitzen. Hi ha mil maneres de viure la pròpia vida i a Amsterdam en tenen de molt insòlites i radicals.