Cada estiu havíem de pensar on dinaríem el dia de Santa Maria. Un restaurant per a un grup familiar que estigués obert el 15 d’agost, el dia en què fins i tot el que no pot fer vacances les fa. Quina sort que aquest fos el nostre únic estrès durant les vacances! Sí, formo part d’una d’aquestes famílies colonitzades pel nom de Maria. La meva besàvia, la meva àvia, la meva mare i la meva cosina se’n diuen. I és un dels meus segons noms del bateig. Com el de la meva filla, Vita. Però el seu va ser per obligació. Els mateixos familiars italians que no em van trucar per preguntar-me com estava després dels meus avortaments, amb la justificació que "si Diò non ha voluto, meglio cosí”, em trucaven per advertir-me: li raccomando la bimba deve portare il nome de la Madonna. El nom de Vita no era ni de bon tros l’opció número u. Però no li volia posar Allegra o Gioia, com els noms que havia pensat per als altres embarassos, que no van tenir un final feliç. Una amiga em va dir que havia somiat que tindria una filla i que es diria Vita. Jo vaig pensar que només que pogués ser mare i el nadó estigués viu i bé, tant me feien el sexe i el nom… I aquest estiu la Vita Maria ja té deu anys i aquest any som a Barcelona el dia 15, però ara és la meva àvia la que no hi és, traspassada fa dos anys. Tampoc la resta de la família, que d'ençà que va morir la iaia Maria han pogut deixar de partir les vacances per celebrar el dia d'Assumptio Beatae Mariae Virgini amb ella a la ciutat comtal. Una festa celebrada per l’Església catòlica a Orient des del segle VI.

—Que voldràs fer la comunió? —li pregunto a la meva filla, que va a una escola laica.

—El què? —em contesta. I recordo com una d’aquestes nits, jugant al Trivial Family, no sabia que un duro eren cinc pessetes.

Tenim sort de ser a la Cerdanya durant aquestes onades de calor. Abans, quan em deien si era més de mar o de muntanya, sempre deia de mar. Ara mateix, canviaria la resposta. Com que viatjo molt durant l’any, parar és una delícia. Igual que —com que per feina bec i menjo molt fora de casa—, durant les vacances, no beure alcohol i canviar-ho per infusions de cúrcuma em sembla la millor solució antiinflamatòria. I no estic parlant només d’alimentació. El meu pare només ens feia viatjar per zones on creixia la vinya per aprendre sobre noves denominacions d’origen, i li encanta anar fent sobre la marxa. Quan tenia uns tretze anys, vam acabar dormint al cotxe perquè no havíem reservat hotel a la zona de Cinque Terre en un Ferragosto. Suposo que avui continua tot igual de petat. El que no entenc és com s'ho fa la gent per fer tants dies de vacances. Pot ser, i ho dic amb la rancúnia d’una mare free-lance, però flipo com minven el nombre de mails de finals de juny fins després de la festa de la Mercè. No hi ha cartera que pugui aguantar-ho!

Degusteu aquests dies, perquè aviat el dia s’anirà fent més curt de llum i les fulles aniran canviant de color

Abans, al meu barri de Sants, era molt difícil trobar botigues obertes, fins i tot fins a l’arribada de les festes de Sants a finals d’agost. Ara, les grans superfícies i que la gent faci les vacances de manera escalonada ho fa més passador. Si jo tingués una feina normal i no tingués nens, triaria treballar a l’agost, perquè tot va a mig gas. Però és veritat que la calor a la ciutat costa. Reconec que quan m’he hagut de quedar l’agost a Catalunya me n'he anat a buscar alçades i contrast tèrmic de nit. Com, per exemple, el 2017, embarassada de 37 setmanes del Leo, o aquest any, que he volgut tornar a la calma dels Pirineus i dormir amb un nòrdic. Tot això, sumat a estar més d’una setmana sense treballar, em sembla el millor dels luxes. Com és luxe anar a comprar al Carrefour d’Alp i veure tots els cayetanos que omplen les esglésies. Malgrat que la traca major a Puigcerdà arriba després del 15 d’agost, quan ja han acabat la primera part de les vacances a la platja. La Costa Brava, les Maldives o Menorca són al pòdium.

Segurament perquè durant l’any em moc massa, durant les vacances necessito no agafar més avions. Per primer any, he llegit més del que he escrit i he estimat més del que he mirat el mòbil. Si Santa Maria és la personificació de la bondat, la submissió i la maternitat, la meva àvia ho era de la rigidesa, del perfeccionisme i del workalcoholisme abans que existís el terme. Una dona que no va poder estudiar i que de gran ho va fer i va esdevenir un geni de les finances. Per això no la volíem defraudar pel seu sant, que el celebrava fins i tot més que l’aniversari.

—L’únic que em felicita pel sant és el Xavier Grasset —em va dir el Daniel.

—I és que aquest any me n'he descuidat… —li vaig contestar—. Però si no estàs ni batejat! —li dic.

—Tranquil·la. Ja li he contestat que el veritable sant és ell per recordar-se’n.

Doncs sí, celebrem-ho tot: els sants i el Ferragosto (amb l’èxode cap al mar o la muntanya que això comporta). Recordant que avui també és una festa laica en nom d’Agustus, que data del segle XVIII abans de Crist, per celebrar la fi de les feines agrícoles. Degusteu aquests dies, perquè aviat el dia s’anirà fent més curt de llum i les fulles aniran canviant de color i trobarem a faltar el summertime sadness de la Lana Del Rey.