Sanna Marin és la primera ministra de Finlàndia, la més jove de la història. I era la més jove del món quan va ser escollida el 2019, amb només 34 anys. Ara l’ha superat el president xilè Gabriel Boric Font. La van batejar com a primera ministra “millenial” i ara és notícia per un vídeo on surt ballant amb amics en una festa privada. Un escàndol, es veu. Els guardians de la moral s’han preguntat si anava drogada, perquè no entenen que es pugui ballar sense substàncies psicotròpiques. I ella ha accedit a fer-se una prova per demostrar que en cap moment va estar en perill no sé ben bé de què. Perquè el perill no és una dona lliure i amb una vida personal satisfactòria. El perill no és la filla d’una parella de lesbianes, defensora de l’estat del benestar, la lluita contra les desigualtats i tota forma de discriminació i les polítiques climàtiques. El perill és tota la resta d’homenots que ens governen i que es prenen a si mateixos molt seriosament i fan cara d’haver begut vinagre. El problema no és un govern on 12 dels 19 membres són dones, on les cinc ministres principals tenen una mitjana de 37 anys. El problema no és una regió governada per dones: també passa a Islàndia i Suècia. El problema és la resta d’homenots que ens governen. Començant per Putin, Biden i Xi.

Els polítics han de tenir la seva vida. I tan important és connectar com desconnectar. De fet, és obligatori. No us refieu de qui no ho faci. És veritat que Boris Johnson ha hagut de plegar per les seves festes. Però perquè el barrut les va fer mentre la resta de ciutadans ho tenien prohibit. El problema és que durant tants segles els homes, amb el seu hàbit i estil del poder, han manat i han creat un imaginari que fa que massa gent encara no pugui aguantar que una dona jove governi, afortunadament amb un altre hàbit i un altre estil. És un problema de masclisme i d’edatisme. Una discriminació en aquest cas cap als joves. Que hi és també a molts països, començant pels Estats Units, que fixen els 35 anys per ser president. O els 30 a molts països d’Amèrica Llatina.

Així que sir Winston Churchill podia beure whisky per esmorzar, però això no el feia menys útil per exercir el poder. Aznar podia defensar fotre’s totes les copes de vi que calguessin. I Berlusconi… bé… fer de Berlusconi. Però Marin no pot ballar mirant a càmera. En 11 dels 12 lavabos del Parlament britànic —dic el britànic perquè es va analitzar— hi van trobar rastres de cocaïna, pero el problema és un ball que podria ser una coreografia de TikTok.

El món està canviant, però encara hi ha massa traces del domini de l’home per defecte: blanc, de classe mitjana i amb vestit i corbata. La suposada eficàcia i autodomini per sobre de la qualitat de vida o la felicitat. I només s’accepten les dones si s’adapten a aquest rol, tant d’estil com d’hàbit. Mirin, si no, com determinats mitjans de comunicació i polítics tracten les ministres del PSOE i com tracten les ministres de Podem.

Afortunadament, Marin també ha rebut molts suports. Hi ha un món que entén que es poden fer reunions d’alt nivell, fins i tot es pot demanar l’ingrés a l’OTAN, i sortir de nit, anar a concerts o fer running. I fer servir les xarxes com ho fa l’esmentat Boric, però també Jacinda Adern a Nova Zelanda o Alexandria Ocasio-Cortez als Estats Units. Que, òbviament, ho exploten en benefici propi. Així que, un cop filtrat el ball, el millor que pot fer Sanna Marin és penjar-lo al seu compte. Diria que no li passarà factura. Al contrari.