La pugna de les enquestes a favor del PP no es correspon amb la tensió interna per uns resultats que ja es llegeixen en clau 'salvar el candidat Núñez Feijóo'. Si el PSOE manté les comunitats autònomes de més pes però menys diferència de vot, a Feijóo li serviria per construir un marc guanyador. Si VOX no aconsegueix cap sorpasso, també es vendrà com a victòria. Si guanya alguna comunitat, hi haurà festa al PP. Construir una victòria no és el mateix que aconseguir-la. I guanyar no és tenir més vots, guanyar és governar. Que li ho diguin a Susana Díaz a les eleccions andaluses de 2018 o a Ángel Gabilondo a Madrid. Per nombre de vots, el PSOE podria haver conservat comunitats clau que finalment va governar el PP.

Hi ha diverses agendes actives; la que es controla —actes, mítings, missatges de partit; i l'exògena —una sequera sense precedents que pot complicar-se en qüestió de setmanes, per citar un exemple—. Hi ha l'agenda pròpia i la que no s'escull: l'agenda bumerang. Li ha passat al PSOE amb la llei del 'Només sí és sí' i ara al PP a Doñana. La proposició de llei de legalitzar regadius de l'andalús Juanma Moreno Bonilla ha debilitat Feijóo. La direcció nacional ha decidit donar suport sense embuts al president andalús. Però Moreno Bonilla l'ha arrossegat a una polèmica que només pot perdre. El candidat andalús pot sumar un grapat de municipis de Huelva. Mentrestant, Feijóo queda retratat com el que "parla malament d'Espanya" a Brussel·les, descol·locat en l'eix internacional i desdibuixat com a candidat nacional.

Feijóo ocupa la presidència del PP des de fa poc més d'un any. Ha canviat els quadres interns i el pes del grup parlamentari en el Congrés i el Senat. A les comunitats no arribava. Els cap de llista a València, Castella La-Mancha, o Aragó, per citar tres exemples, no tenen pes propi i el grau de coneixement públic és similar al del socialista Reyes Maroto a l'Ajuntament de Madrid. En definitiva, està deixant fer els seus barons mentre el seu perfil se'n ressent. En quatre setmanes és el seu torn.

A 15 dies de l'obertura de les urnes, Sánchez visitarà Joe Biden a la Casa Blanca. Feijóo necessita un cop d'efecte per impulsar els seus candidats en comunitats autònomes on l'actiu més important dels seus caps de llista és la marca PP. Sánchez té un lideratge provat en el socialisme europeu, Feijóo no s'ha guanyat un lloc a la dreta d'Ursula Von der Leyen i no ha sabut metabolitzar i digerir quin ha de ser el seu paper. Des de l'oposició, el lideratge es construeix apuntalant un escenari de govern millor que el de Sánchez, una alternativa que no acaben de resoldre. L'antisanchisme com a aposta electoral no està donant els resultats esperats. La 'tómbola del sanchisme', que diu Cuca Gamarra, no té una rèplica sòlida aterrada en propostes pels populars.

Per al 28M queden tot just quatre setmanes. Després, Feijóo s'enfrontarà a un mapa polític on haurà de respondre a quin model de pensions té, quin pels transvasaments i transformació en un context de sequera que transformarà el camp. Quan cauen els salaris i es disparen els beneficis de les empreses, què farà en matèria de feina també és clau. O quin rol vol jugar en una Europa on el PPE té la doble responsabilitat de liderar la presidència de la Comissió i ser el primer mur de contenció de l'extrema dreta. Això últim, amb la complicació afegida de ser l'únic PP de l'entorn europeu que pacta amb VOX.

L'agenda del PSOE està molt definida d'aquí a les generals. A totes les preguntes anteriors ha donat una resposta i les crítiques estan en l'ambició de les respostes i els resultats. Yolanda Díaz no ha anunciat el calendari d'actes en què participarà. Hi ha una línia si no vermella, groga, no explícita, però assumida per Sumar que passa per no fer campanya a les places on competeixen Más País o Compromís, actors clars de Sumar. Amb IU i Podemos en confluència en deu comunitats, Ione Belarra ja ha marcat el to del 28M en la confrontació amb el PSOE, una estratègia tradicional dels morats. Tot en 'desordre' a l'esquerra, del qual Feijóo tampoc no en pot treure massa partit en les eleccions de maig.

I després està Isabel Díaz Ayuso, l'eterna tensió entre Madrid i Gènova. L'amenaça és real, si Feijóo no guanya al desembre, el trumpisme madrileny de nou encuny espera.