Com molt bé sabeu, el català viu un moment extremament crític; sobretot a les Illes Balears, al País Valencià i a la capital de Catalunya, on es parla un poti-poti lingüístic que s’allunya molt del català de Pere Calders, Ramon Llull o Joanot Martorell. Van a totes per enfonsar el català, i no se n’amaguen. Els resultats de les últimes eleccions municipals són només un presagi de què vindrà amb les eleccions generals: la destrucció definitiva de la immersió lingüística als Països Catalans. Per això he pensat que, aquesta setmana, el meu deure era aportar positivisme a l’assumpte i, amb el cor ple de joia, he preparat un llistat de canvis que podem fer tots plegats (amb il·lusió) per revertir aquest futur catastròfic. Com molt bé diu la dita que m’acabo d’inventar: «Si amb el català tens esperança, heuràs la benaurança».
El primer canvi que podem fer és parlar sempre —i, quan dic sempre, vull dir sempre— en català. Us pot semblar un consell molt obvi, però, tot i ser tan obvi, poca gent és capaç de parlar únicament en català. I no em vingueu amb l’excusa que hi ha coses que no es poden dir en català, perquè us faré llegir dues-centes vegades el Diccionari Alcover-Moll. Una manera senzilla de dur-ho a terme és imaginant que només sabeu parlar en català. Si sou capaços de fer-ho, passareu al segon nivell del canvi i, en aquest nivell, aprendreu tres coses molt importants (que us serviran per ser millors persones): la primera és que heu de fer un gran esforç per no passar-vos al castellà quan algú us parla en castellà (símptoma clar d’una baixa autoestima lingüística); la segona, que hi ha gent que té al·lèrgia al català, i la tercera, que, gràcies a Déu, també hi ha gent que t’agraeix que li parlis en català perquè té ganes d’aprendre’l.
El segon canvi que us aconsello que feu és que demaneu, a tot arreu on aneu, de ser atesos en català. Amb autoestima, com si tinguéssiu un país darrere vostre que us dona suport. Al principi, us semblarà que teniu una actitud superbiosa i supremacista, però no patiu, ho fan tots els parlants de llengües amb estat propi i ningú els escridassa. No tardareu a acostumar-vos-hi i, quan ho feu, és el moment d’executar el tercer canvi: demanar el full de reclamacions a tots els locals on no us hagin volgut atendre en català i deixar-los clar que no hi tornareu a posar els peus perquè ja en teniu la pipa plena.
Ja n’hi ha prou de sentir-vos culpables per parlar en català, gaudiu de la vostra llengua sense complexos
El quart canvi, l’han de portar a terme els empresaris. Us aviso per endavant: no tothom té la fortalesa mental necessària per emprendre aquesta missió. Per fer aquest canvi, s’ha de tenir l’autoestima bastant ben posada, si no, abandonareu el vaixell després de la primera crítica. Es tracta d’etiquetar, de publicitar, de vendre el producte, de fer les instruccions, de fer tot el que tingui a veure amb l’empresa en català. Heu d’estar molt preparats psicològicament per fer aquest canvi, perquè us vindran centenars de persones a dir-vos que el castellà ven molt més que el català i que, si ho feu tot en castellà, aconseguireu molts més clients. La bona notícia és que, si no us deixeu torçar per cap xantatge emocional, començareu a notar que la vostra autoestima lingüística comença a millorar i que ja no hi ha res que us pugui parar. Això voldrà dir que ja esteu preparats per arribar al clímax dels canvis que han de servir per salvar el català.
El cinquè i últim canvi, doncs, és la transformació espiritual. Consisteix a obrir els ulls d’una maleïda vegada i adonar-vos que heu estat vivint atrapats durant anys en una síndrome d’Estocolm que us feia abaixar el cap cada vegada que algú us parlava en castellà. Ja n’hi ha prou de sentir-vos culpables per parlar en català, gaudiu de la vostra llengua sense complexos, assaboriu els pronoms febles, fruïu de les dites i els refranys catalans i proclameu als quatre vents que sou catalans. Amb il·lusió!