Després que la visita del Papa a la Sagrada Família hagi omplert diaris i noticiaris d’arreu del món, que un riudomenc com jo parli del temple i de l’ànima que en fou l’arquitecte Antoni Gaudí, no té res d’estrany. Els actes al voltant de la benedicció de la torre de Jesucrist, que simbolitza l’acabament de la magna obra, han estat un esdeveniment que, més enllà del fet religiós puntual, ha portat i portarà cua en endavant:
- ha situat BCN al mapa mental de milions de persones, si és que encara en quedaven al món que no haguessin sentit parlar de la ciutat,
- ha donat a conèixer un arquitecte extraordinari,
- ha donat a conèixer una obra arquitectònica que, tant si agrada més com si agrada menys, és espectacular i única al planeta.
Una de les conseqüències dels actes relacionats amb la benedicció de l’emblemàtica torre de Jesucrist és que la ciutat de Barcelona ha anunciat urbi et orbe que disposa d'un atractiu turístic addicional. Personalment, no sé si, per se, aquesta contribució és bona o és dolenta; el que és segur és que el compatriota Gaudí no va pensar mai en motivacions turístiques. Ell va pujar al carro d’una iniciativa que havia nascut disset anys abans que s’hi impliqués, consistent en un edifici dedicat a la fe catòlica i finançat a partir de donacions en una època d’industrialització i de canvis socials a Barcelona. Quan Gaudí va assumir el projecte (el 1883) tenia 31 anys i el va fer l’obra central de la seva vida. Profundament religiós com era, va plasmar en la Sagrada Família la seva visió arquitectònica i urbanística, amb elements que es veuen en el resultat final: imitar la natura, fer una obra que sintetitzés l’enginyeria i l’art i, també, construir un referent visual i religiós de la ciutat de Barcelona i integrat en la identitat catalana.
El temps dirà l’impacte de la Sagrada Família, però de moment afegeix un atractiu addicional a una ciutat que ja en té molts
El resultat és el que és, el tenim a la vista, i la vinguda del Papa ha estat una palanca que el sentit comú fa pensar que impulsarà una mica més el turisme, per si no en teníem prou amb els 16 milions de turistes de l’any 2025 (13,4 milions d’internacionals i 2,6 milions de turistes domèstics). El temps dirà l’impacte de la Sagrada Família, però de moment afegeix un atractiu addicional a una ciutat que ja en té molts.
Hi ha moltes motivacions principals de l’èxit turístic de Barcelona, però vull citar tres perfils que n’il·lustren la riquesa:
- El turisme de perfil lúdic, sigui puntual, sigui d’oferta permanent. El puntual té com a exponents (entre d'altres) els concerts massius, els festivals o els esdeveniments esportius, i en són exemples: Primavera Sound, Sónar, concerts a l’estadi Lluís Companys o la F1 de Montmeló. D’esdeveniments d’aquest tipus se’n fan molts al llarg de l’any, queden molt repartits, amb el pas dels anys s’han incorporat a l’ADN de la ciutat i capten molts milions de visitants. L’oferta lúdica permanent més difosa inclou el sol i platja, la festa, els comiats de solters, la gastronomia i molts d'altres.
- El turisme lligat a la producció i al coneixement. Es tracta d’esdeveniments que atrauen persones del món empresarial, científic, tècnic, comercial, etcètera, que venen a la ciutat de manera recurrent perquè s’hi celebren grans fires internacionals o congressos (tipus Mobile World Congress), o bé de manera puntual, com passa sovint amb molts congressos de caràcter científic o professional. És el turisme que més entronca amb la tradició industrial i amb la cultura de l’esforç pròpies de Catalunya.
- El turisme generalista, que ve per l’atractiu de la ciutat en un ampli espectre d’ofertes que van des de la història, l’arquitectura, l’urbanisme, la gastronomia, els equipaments esportius, els museus i un llarg etcètera.
La benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família representa la culminació d’un monument que ja exercia un gran atractiu turístic, sobretot en el visitant de perfil generalista que hem citat. Les riuades de visitants durant la seva construcció han permès (a base d’entrades) acabar l’obra molt abans del que estava previst. Bé, doncs ja la tenim aquí, enriquint i consolidant l’atractiu arquitectònic de la ciutat amb un element completament singular que perfilarà durant dècades la silueta urbana de la ciutat. I també la tenim aquí afegint un atractiu religiós a escala internacional. Cal tenir present que el cristianisme, dintre de les seves categories, és la primera religió del món (2.400 milions de persones), per sobre de l’islam (2.000 milions), l’hinduisme (1.200 milions), el budisme i la resta.
Els Jocs Olímpics del 92 van catapultar la ciutat a escala mundial. Em pregunto si, sense que fos l’objectiu, ens trobem davant d’una palanca turística molt potent que s’afegeix a les que ja existeixen. Turisme de peregrinacions en el futur? Turisme emocional? Naturalment, ni Gaudí ni el Papa pensaven en el turisme, però potser sense voler-ho hauran contribuït a fer encara més gran una cosa que, a parer de molts barcelonins i catalans que visiten la capital del país, ja havia crescut massa. El temps ho dirà.