No és casualitat l’increment exponencial d’accions agressives i violentes en mans de l’extrema dreta espanyola amb la intenció d’implantar el terror i la por a carrers i places dels pobles i ciutats de Catalunya.

Com tampoc la campanya propagandística orquestrada per Ciudadanos (amb els organistes del PP i PSOE) per eliminar llaços grocs, pancartes i tot allò que faci olor de llibertat d’expressió de l’espai públic urbà, amb avioneta inclosa. Accions executades en mans dels escamots de hooligans i policies patriòtics amb la pàtina dels mitjans de comunicació espanyols que han escollit com a esport la manipulació de la informació.

Una gran operació d’estat en mans dels partits del règim del 78, la judicatura, l’aparell policial espanyol i els mèdia constitucionalistes.

El corcó del moviment independentista enfurisma i fereix l’ànima dels del bloc del 155 i transforma el sentiment del patriotisme ultranacionalista espanyol en ràbia, amb l’únic objectiu de dinamitar la pau i la concòrdia d’aquest moviment i eliminar-nos com a poble.

Amenaces i atacs constants conjugant l’article 155 per atemorir i foragitar els principis bàsics del poble de Catalunya, que tant han costat construir i consolidar: l’escola, la televisió, els Mossos, la ràdio, la llengua i la identitat com a nació.

La fórmula que utilitzen no és nova (i ho saben perfectament), només cal mirar una mica enrere en el temps. A veure si hi trobeu alguna similitud amb el que explicaré a continuació.

Els principis del feixisme i nazisme

El feixista José Antonio Primo de Rivera fundava la Falange Española el 1933. Entre els principis fundacionals hi trobem expressions com:

La Crida a fer la Croada a tots aquells espanyols que volen el ressorgiment d’una Espanya “grande, libre, justa y genuina”, amb l’esperit de servei, sacrifici i amb la creació de les “milícies de l’ordre”.

L’ús de la violència acceptada com a lícita quan s’ataqui la raó, la justícia o la pàtria.

I que el separatisme ignora la realitat d’Espanya. Els separatistes només es fixen en si parlen una llengua pròpia. Una nació no és una llengua, una raça o un territori, és la unitat de destí universal anomenada Espanya (i olé).

El discurs reminiscent de Ciudadanos amb paraules de l’esperança blanca de la dreta espanyola recorden al substrat ideològic del feixisme espanyol: unitat nacional davant de l’enemic comú independentista, fi de les reivindicacions de classe i negació de la diversitat ideològica.

També trobem referències a alguns dels principis de propaganda nazi de Joseph Goebbels, ministre de la Informació Popular i Propaganda del Tercer Reich d'Adolf Hitler:

Al principi de la simplificació i enemic únic. Adoptar una idea, un únic símbol i individualitzar l’adversari com un únic enemic.

Principi de la transposició. Si no pots negar les males noticies, inventa'n unes altres que les distraguin.

Principi de l’exageració i la desfiguració. Convertir qualsevol anècdota en una amenaça greu.

Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular i adaptada al nivell del menys intel·ligent dels individus als quals va dirigida.

Principi d’orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les constantment.

Principi de la unanimitat. Convèncer la gent que pensa “com tothom” creant una falsa impressió d’unanimitat.

Engany, manipulació de la informació, distorsió de la realitat, violència, amenaça i por. Paraules com “cop d’estat, fractura social, colpistes, separatistes, nazis, supremacistes”

El Tercer Reich Espanyol

Missatges que rebem constantment dels organistes del Tercer Reich Espanyol, com les paraules del Führer de Tabàrnia, Albert Rivera: “Els Mossos són una policia política que protegeix la simbologia separatista il·legal de l’espai públic”. Les mentides de la Caudilla Inés Arrimadas: “Els Mossos són la policia política del govern”, “el 'procés' ha portat a la divisió i la fractura de la societat catalana, amb famílies i grups d’amics trencats”; i que sense cap mena de pudor va tractar de nazi el president de la Generalitat de Catalunya. Les ordres del Comandant de les SCC (Societat Civil Catalana), Juan Carlos Girauta, cridant a la desobediència dels Mossos; les del Mata-Hari Carlos Carrizosa: “El govern utilitza la repressió en mans dels Mossos per amenaçar els que treuen els símbols polítics col·locats il·legalment a l’espai públic” o l’editorial del cap de la propaganda Jordi Cañas: “Os montaremos un Ulster que os vais a cagar”.

Engany, manipulació de la informació, distorsió de la realitat, violència, amenaça i por. Paraules com “cop d’estat, fractura social, colpistes, separatistes, nazis, supremacistes”. Eslògans i doctrina que recorden, perillosament, els principis del nazisme i del franquisme. Ciudadanos és qui promociona, avala i protegeix el feixisme, l’odi i la violència a l’espai públic.

L’atac del front nacional a l’Ebre

A finals de la setmana passada, veiem com grups paramilitars organitzats visitaven les Terres de l’Ebre, com si del 1938 es tractés, amb el general Yagüe al capdavant de l’Exèrcit Nacional. Escamots preparats amb mapes amb les rutes d’atac planificades, amb diversos vehicles, com si fos l’ofensiva nacional a la Batalla de l’Ebre.

L’ofensiva de les forces d’ocupació nacionals tabarnianes començava pel front de Vandellòs, continuant cap a la població de Tivissa i amb l'últim assalt a Móra la Nova. A tots tres llocs van arrencar estelades, cartells i llaços grocs. L’armament que portaven no eren tancs Panzer, tampoc màusers, ni bombes de Laffite. Portaven passamuntanyes, roba fosca, ganivets, cúters, pals i escales.

Els Escamots de la Por van ser interceptats i identificats pels Mossos i almenys un dels catorze identificats és membre de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, un guàrdia civil. Agents que actuen uniformats de dia i incontrolats de nit.

Membres de la policia espanyola que no dubten a agredir el fotoperiodista Jordi Borràs, a vexar i insultar els diputats d’Esquerra Republicana Jenn Díaz i Josep Maria Jové, o personatges maquiavèl·lics com el tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, que fabrica els informes d’investigació judicial contra l’independentisme. El mateix que de dia és policia i de nit membre dels escamots parapolicials que ataquen els Mossos i polítics independentistes des d’un perfil b de Twitter.

Qui actua com a policia política, senyor Rivera?

Resistirem i persistirem, com ho van fer els nostres avis i besavis. I guanyarem, aquesta vegada guanyarem. Perquè som els nets i besnets que Franco no va poder matar

Confiança plena amb els Mossos d’Esquadra

Accions que ja han estat denunciades davant dels Mossos i que ara toca que la justícia actuï. Cal confiar amb la policia catalana i amb els protocols d’actuació. Sé que pot semblar insuficient, de moment, però cal seguir aquesta línia i no entrar al seu joc.

Nosaltres som els que defensem la justícia social i les llibertats individuals i col·lectives. Cal assenyalar qui utilitza la violència per fer política, qui ens pega per portar llaços, qui organitza escamots parapolicials per retirar la simbologia independentista, però mai caure a la trampa, a la ratera, que és on ens volen portar.

Resistirem i persistirem, com ho van fer els nostres avis i besavis. I guanyarem, aquesta vegada guanyarem. Perquè som els nets i besnets que Franco no va poder matar i ho farem de la millor manera que sabem, amb perseverança, humilitat, fermesa, coratge, valor, fins a la victòria. Fem que guanyi la llibertat!