Gernika, 29 de setembre. Hi arribava a primera hora. La ciutat símbol de la pau i la reconciliació, representada pel roure, sinònim de les llibertats del País Basc. A cada pas, una persona i amb cada persona, un llaç groc a la solapa. El reconeixement i la solidaritat del poble basc ens recorda que l’1 d’octubre vam votar i vam guanyar.

I és per aquest motiu que hi vaig ser —com a representant de l’Assemblea Nacional Catalana— per assistir a l’acte organitzat pels amics de Gure Esku Dago, la plataforma cívica que treballa pel procés polític basc i el dret d’autodeterminació.

L’acte començava a l’aparcament de l’antiga fàbrica d’armes Astra, ara reconvertida en un centre cultural. Al terra, dibuixat als 5.000 m2 de l’asfalt, el famós quadre Guernika de Picasso. Milers i milers de persones tenyien de groc l’acte amb estelades i ikurriñes. Mans agafades. L’agermanament de bascos i catalans recordant-nos que no estem sols. Que el poble basc està al nostre costat per reivindicar les lluites dels diferents pobles del món per la sobirania i la democràcia.

“L’autodeterminació mai pot ser un delicte. Tampoc votar. L’autodeterminació és un dret universal i internacional reconegut al Tractat Internacional de Drets Civils i Polítics, que l’estat espanyol també va signar i que ara viola de manera flagrant, com també els drets humans”, aquestes van ser les meves paraules.

A l’escenari, Angel Oiarbide, portaveu de l’entitat. Emocionat recordava que l’1 d’octubre del 2017, milers de ciutadans bascos van estar als col·legis electorals catalans com a testimonis i que mai oblidaran el que van veure: la determinació dels ciutadans catalans, el valor, la il·lusió per votar i la capacitat d’afrontar l’odi generat per la violència. Paraules de llibertat cap als presos i exiliats i paraules per caminar junts cap a un futur que serà millor si el construïm sobre la base de la solidaritat dels pobles.

“Hem arribat més lluny que mai per la nostra manera de fer, serena, pacífica i democràtica. En una República per a tothom no hi ha lloc per a la violència, vingui d’on vingui”, ens recorda Jordi Cuixart

A la pantalla gegant, imatges de la brutalitat i violència policial que van intentar impedir el referèndum, mentre s’escoltava la veu forta i tenaç del president Puigdemont, la presidenta Forcadell i el vicepresident Junqueras. Paraules plenes de coratge i determinació pronunciades a l’acte final de l’avinguda Maria Cristina, tot just dies abans de l’1 d’octubre.

I us he de dir que els pèls em volien sortir de la pell. Les llàgrimes m’envaïen els ulls. El cor a la gola. No vaig poder contenir l’emoció, d’inici a fi. Milers de persones cantant els Segadors i l’Estaca. Crits de “Llibertat presos polítics”. I és que allà va ser on em vaig adonar que vam votar i vam guanyar. El final de molt i l’inici de tot. Abraçades entre germans van cloure l’acte amb paraules com “Ho aconseguirem”.

L’octubre mai més farà olor de tardor o d’humitat. Mai més veurem com cauen les fulles perennes dels arbres de fagedes profundes. L’octubre del president Companys ara també fa olor de victòria. El mes de l’alçament democràtic davant la repressió a les urnes. El mes que sempre més recordarà que el poble va resistir davant les porres acarnissades.

Una jornada reivindicativa, pacífica i democràtica, els valors que representen el moviment independentista. Carreteres tallades i vies de tren aturades. Una jornada de banderes espanyoles despenjades i milers d’estudiants universitaris al carrer. Una jornada que culminava amb més de 200.000 persones al centre de Barcelona, amb civisme i càntics: “Som República”, “Llibertat presos polítics” o “Els carrers seran sempre nostres”. Centenars i centenars d’actes arreu del país. L’esperit de l’1 d’octubre. Transversalitat i pluralitat.

A ningú representa la minoria que va decidir agafar la justícia per la seva mà a les portes del Parlament de Catalunya. Així no. Unitat d’acció i estratègia per afrontar el futur.

Continuem més units, més abraçats i més conjurats que mai. Des de la sinceritat i des de la voluntat de seguir avançant, com a moviment i com a país.

“Hem arribat més lluny que mai per la nostra manera de fer, serena, pacífica i democràtica. En una República per a tothom no hi ha lloc per a la violència, vingui d’on vingui”, ens recorda Jordi Cuixart.

Ara, el dia 1 ha deixat pas al dia 3 d’octubre. Recordem-lo. Recordem que vam ser capaços d’aturar tot un país per un sol motiu.