Immersos en plena tardor, el cap de setmana passat vam veure diverses desfilades de moda de la nova col·lecció tardor i hivern del feixisme enquistat de l’Estat espanyol. Canvien els temps, els colors i les formes, però no canvien ni l’estil ni l’esperit ni la trama del punt de costura. Tampoc res canvia en allò que alguns anomenen justícia. Aquesta setmana, nou capítol de la corrupció político-judicial, en què ha aparegut un nou personatge a la sèrie de la trama dels Toga: el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó. A aquest addicte a les xarxes socials, que ben aviat podria ser imputat pel cas Kitchen (l’operació del Ministeri de l’Interior per sostreure documents a Luis Bárcenas, ja que durant aquest període Cosidó era el director general de la Policia), ara, algun enemic d’entre els 146 ínclits del grup de Whatsapp dels senadors populars, l’ha delatat: “Controlarem la sala segona des del darrere”. La sala penal del Tribunal Suprem continuarà essent controlada per l’home de confiança del Partit Popular, el ja renunciat jutge Manuel Marchena.

La màfia política i judicial de l’Estat espanyol, tal com explicava la setmana passada a l’article “La partida de botifarra del poder judicial”, continua dominant el crim judicial organitzat com Al Capone als anys 20 i principis dels 30.

Cap de setmana, però, de franquisme de tardor i color de l’imperi espanyol. Impunitat, odi, violència, discriminació, apologia al feixisme i exhibició de simbologia preconstitucional amb la cara del pollastre de Franco. I música celestial a càrrec de les corals de cadells que, amb to ranci, entonaven el Cara al sol a la vegada que s’adornaven el cap amb les boines vermelles de les milícies falangistes i alçaven el braç, no precisament per demanar un taxi.

El feixisme present a carrers i places de l’Estat

Tot començava divendres passat a Madrid. La Falange homenatjava José Antonio Primo de Rivera amb una marxa nocturna que acabava al Valle de los Caídos. A la festa no hi van faltar les salutacions nazis i els cants adorant el sol. I dissabte continuava la festa amb diverses fires ornitològiques (feixistes) més. L’extrema dreta i els neonazis es manifestaven al crit d’“Arriba España” pel centre de València. Evidentment, tampoc hi van faltar les banderes caducades, la simbologia nazi i l’epíleg d’un grup de joves neonazis que va entonar l’himne de la Falange al metro.

I a la ciutat de Tarragona, provocació, tensió i enfrontaments a la jornada de formació organitzada pel partit feixista espanyol Vox. Sense oblidar els dos guàrdies civils (amb vehicle oficial inclòs) identificats pels Mossos d’Esquadra a Figueres quan sortien d’una reunió d’un grup d’ultradreta. Ja ho veuen, sembla que no és casualitat que el compte oficial de Twitter de la Guàrdia Civil fes un m’agrada a una notícia de Vox publicada pel diari Público.

I per rematar-ho amb la matraca, diumenge Madrid es tornava a vestir de llarg i la Manada de feixistes paranoics tornava a homenatjar a un altre dictador i genocida: el Caudillo.

La viva imatge de la impunitat de l’extrema dreta espanyola quan atemptava amb brutals agressions contra les tres activistes del col·lectiu feminista Femen, en l’intent d’aquestes d’irrompre en l’acte d’apologia feixista.

I, mentre la gossada feixista es passejava per carrers i places de l’Estat, al País Basc i a Catalunya es demanava justícia, es posaven urnes i es recordava que ja fa 80 anys de la fi de la batalla de l’Ebre.

El País Basc i Catalunya, els únics capaços de plantar cara al règim del 78

El dissabte, Pamplona s’omplia amb milers de persones per recordar i condemnar el segon aniversari de l’empresonament dels joves d’Altsasu. Un altre cas de segrest per l’aparell del crim organitzat de la justícia espanyola. I diumenge, les urnes (sense piolins ni porres) arribaven a les poblacions de Sant Sebastià, Irun, Zalla, Balmaseda i Alonsotegi, gràcies a l’acció organitzada per Gure Esku Dago, la plataforma cívica basca que va permetre que milers de persones votessin pel dret a decidir i l’autodeterminació del poble basc.

I ho vaig poder comprovar amb els meus propis ulls. El poble basc i el català han d’anar agafats de la mà per poder guanyar aquest Estat podrit i embetumat per la ignomínia dels colonitzadors del passat.

No vaig poder assistir als actes de commemoració de la fi de la batalla de l’Ebre; per exemple, el que es va celebrar a la població de la Fatarella (Terra Alta). Les entitats de memòria no fallen mai! El cap de setmana vinent en tindrem una altra oportunitat. El 25 de novembre se celebra a la població de Flix (Ribera d’Ebre) la recreació històrica de la fi de la batalla de l’Ebre (els que no hi hàgiu pogut assistir mai, aneu-hi). Més de 200 persones recreen els fets i es travessa l’Ebre per recordar la retirada de l’exèrcit republicà.

20-N i ja en fa 43 de la mort del dictador al llit

I per acabar aquest repàs de l’actualització del franquisme, ahir arreu de l’Estat es van celebrar una desena de misses en honor del dictador, més de la meitat a l’Andalusia de Susana Díaz. La resta, a Madrid, Valladolid i Ferrol, totes autoritzades per la Santa Seu, els veritables tapats i còmplices del feixisme d’Estat.

La setmana passada, un tribunal internacional de Cambodja dictava la primera sentència contra els líders dels khmers vermells (un dels líders té 92 anys i l’altre 87) pel genocidi de més d’1,5 milions de persones. Mentrestant, l’Estat espanyol manté la Cruz de San Fernando (la màxima distinció militar espanyola) al quartet franquista format per Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano i el mateix Franco. A l’Estat espanyol mai s’han jutjat els responsables dels crims del franquisme, ni mai s’han anul·lat els milers de causes sumaríssimes, les quals continuen vigents gràcies a la preconstitucional llei d’amnistia i a la manca de voluntat de la justícia espanyola.

I a la irreductible Gàl·lia catalana ho continuàvem denunciant. Ahir al vespre, gran acte d’Òmnium Cultural per condemnar la impunitat dels crims del franquisme i llurs responsables. Però també record i homenatge a les víctimes de la repressió franquista, amb les emotives paraules de Jordi Cuixart des de la presó: “Censura, impunitat de l’extrema dreta i un judici a la democràcia que persegueix la dissidència”.

I tot això, per què passa? Doncs perquè l’ADN del feixisme nacional encara corre pel torrent sanguini polític, institucional, econòmic i judicial d’aquest Estat malalt i anòmal. Per canviar-lo cal impulsar nous projectes inclusius de tota la ciutadania i de les diferents administracions del país, que ens portin a superar definitivament la rèmora del passat i que ens aportin solucions tangibles. Menys homenatges i més agafar el pic i la pala.

Mentrestant, 43 anys després de la mort del dictador, justament el mateix dia que començava el judici de Nuremberg contra els 24 principals líders del Tercer Reich, encara són milers i milers els que continuen plorant l’absència dels seus éssers estimats, amb l’esperança que algun dia tornin a casa. Sense oblidar que altres intenten expandir la Fundació Francisco Franco, legal, arreu del país. Veritablement, el món a l’inrevés!