Si no fem bé la feina, després passen desgràcies. No és que fer bé la feina sigui una garantia absoluta que no ens passi res, però en minimitza els riscos. La maleïda crisi ferroviària espanyola ha fet bona la dita dels anys seixanta sobre l’acrònim de RENFE: Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados (RENFE). Però no soc capaç de trobar-li un acrònim adient a RODALIES sense fer sang. La qüestió és que estem davant del fet insòlit i alhora perfectament previsible del caos de Rodalies. Insòlit perquè no som un país del Tercer Món i previsible perquè no hem fet bé la feina de gestionar-ne ni la inversió ni el manteniment durant molts anys.
Avui en dia correm el perill de menystenir el hardware, a còpia de parlar només del software. És cert que la IA ens canviarà la vida i internet ja ho ha fet. Però sense carreteres, sense trens, sense avions, sense cases, sense cultius, sense màquines no podrem viure. Potser que comencem a parlar-ne de debò de com fer bé la feina i evitar desastres com el què vivim aquestes setmanes.
El problema perfectament explicitat de Rodalies és la manca de recursos en la inversió, el despropòsit de la poca execució d’allò que s’ha pressupostat i la manca de rigor en el manteniment de la xarxa. Inversió adequada i manteniment eficaç. Totes dues coses. No servei de res anar invertint en infraestructures si no ens dotem dels equips humans i dels recursos necessaris per mantenir-les i renovar-les regularment. Les empreses industrials fem servir el concepte de CAPEX, acrònim anglès de les despeses de capital per designar els recursos econòmics que s’han de destinar a renovar el capital invertit regularment i evitar-ne l’obsolescència. Això no té res a veure amb les despeses de manteniment, que són les que es fan servir regularment per tenir les instal·lacions en bon estat i evitar els riscos inherents a tota l’activitat. Tots aquests conceptes són perfectament estàndards i els han de conèixer tant els polítics com els administradors de les infraestructures públiques. Però em temo que no estem del tot alineats. No tant per ignorància dels nostres gestors tècnics del capital públic, com per les mateixes inèrcies del sistema que hem denunciat tantes vegades. Cap gestor públic no deixaria caure Rodalies si els conceptes d'inversió recurrent i manteniment bàsics fossin intocables. Però com que, massa sovint, no manen els tècnics a llocs on són del tot imprescindibles, la nostra societat corre el risc trobar-se amb moltes més Rodalies. I en descric alguns exemples coneguts per tothom.
Parlem de l’aigua, ara que no sabem què fer amb la que tenim als pantans. Les inversions a ATL (Aigües del Ter Llobregat) són suficients per mantenir la xarxa? Ens caldran més dessaladores quan torni la sequera, que tornarà? Les xarxes locals que estan perdent més del 50% de l’aigua que reben tenen plans de manteniment i inversions aprovats i en funcionament?
Com que, massa sovint, no manen els tècnics a llocs on són del tot imprescindibles, la nostra societat corre el risc trobar-se amb moltes més Rodalies
Parlem ara de les carreteres. Si algú ha tingut la mala idea d’anar en cotxe durant l’estiu per la xarxa viària d’Alemanya, ho recordarà com un malson. No exagero quan dic —perquè l’he recorreguda unes quantes vegades aquests darrers estius— que els trams d’obres superen el miler, i obliguen el pacient conductor a transitar amb mitjanes inferiors als 50 km/hora. Si no es destinen prou recursos a l'AP-7, aquest serà el nostre futur com a usuaris del que ara és un bé públic.
Podem parlar també de les xarxes elèctriques. La caiguda de la xarxa de l’any passat encara és un misteri. Però no podem descartar ni que torni a passar, ni que aquest cop duri més d’un dia. El subministrament més segur i econòmic, si més no per ara, continua sent el gas, malgrat que estiguem tots pendent de com deixar de fer-lo servir.
Queda, doncs, un esforç ingent per part de totes les administracions per restablir el bon funcionament de Rodalies. Serà lent, costós i complicat. Implicarà molta resiliència per part de tothom. Una bona feina que no dubto que poden fer els nostres tècnics i unes inversions que caldrà que estiguin molt ben planificades i executades pels nostres governants. I tot ha d’estar molt molt molt ben explicat i comunicat perquè ens puguem organitzar en el nostre dia a dia, i posar fi a la inevitable i desagradable sensació de caos absolut en què ens trobem ara.