L'àvia indepe del 4t 2a, que viu a Cornellà (de Llobregat), tremola. Si Espanya fos un país seriós, els qui en porten les regnes estarien preocupats. El pulmó polític i financer del país, és a dir, Madrid i la seva àrea metropolitana, el quilòmetre zero de l'Espanya radial, està a punt d'esclatar. La bomba vírica, la Covid, s'ha activat de nou —la nova (a)normalitat estava cantada— i el nivell de contagis amenaça amb una fantasmagòrica tornada als pitjors dies de la sinistra primavera de la pandèmia. Madrid està sanitàriament i políticament fora de control. La prova és que Salvador Illa s'ha despentinat. Vet aquí la clau del que passa: el cabell (lleugerament) embullat de l'últim ministre seriós que queda al govern d'Espanya. Si Espanya fos un país seriós, la senyora Isabel Díaz Ayuso, la Dolorosa, aquesta mena de Joana d'Arc maldestra de la dreta extrema, no seria presidenta de la Comunitat de Madrid. Però Espanya no és un país seriós i Madrid, avui, més que mai, amb els seus politicastros i politicastras i el virus infestant-ho tot, és una metàfora d'Espanya.

Si Espanya fos un país seriós, el cap de l'Estat, el Rei, no es passaria la Constitució per l'arc del triomf. Diu l'article 56.1: "El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis". L'1 d'octubre del 2017 es va celebrar a Catalunya un referèndum d'autodeterminació protesta, il·legal en tant que unilateral —segons l'ordenament jurídic espanyol vigent—. Però la convocatòria il·legal de referèndums va ser despenalitzada amb la reforma Zapatero del Codi Penal el 2005. Per això, alguns dels consellers d'aquell Govern que avui són a la presó o a l'exili estaven convençuts aquells dies que la resposta de l'Estat a l'1-O distaria molt de la que ha estat. La van errar: van oblidar que Espanya no és un país seriós. Felip VI, necessitat de la fantasia d'un nou 23-F per legitimar el seu ranquejant regnat i reconduir la crisi de la Monarquia, va emparar la repressió desencadenada per la policia l'1-O amb el seu discurs del 3 d'octubre, en el qual, a la pràctica, va situar fora de la llei el Govern i la meitat dels catalans. Això sí, el Rei es va assegurar, de passada, importants fidelitats, pel que pogués passar.

Felip VI politiqueja molt malament, erigit en sobirà a l'antiga, desencadenat com un Felip V qualsevol assetjant —i sentenciant— els díscols 'súbdits' catalans

Aquell 3 d'octubre del 2017, centenars de milers de persones havien paralitzat Catalunya. Encara avui, molts independentistes creuen que aquest va ser l'autèntic momentum per declarar la independència davant del món. El cas és que molts es van manifestar, simplement, perquè la policia espanyola havia pegat a l'àvia indepe del 4t 2a sense ascensor que viu a Cornellà (de Llobregat) quan va anar a votar. Aquella nit, el president Carles Puigdemont —el relat d'aquelles hores figura al seu llibre M'explico. De la investidura a l'exili (La Campana)— va rebre un whatsap d'un polític espanyol després de sentir el discurs reial: "El rei acaba de perdre la Corona". Perduda per perduda, el fill de Joan Carles I, aquest home que va marxar a l'exili com el seu avi, Alfons XIII, però sense necessitat que es proclamés el que Felipe González anomena la "republiqueta plurinacional" de Pablo Iglesias, s'ha posat ara de part de la cúpula judicial i la dreta extrema contra el govern PSOE-Podemos. Si Espanya fos un país seriós, no tindria al capdavant de l'Estat un rei de part, que ni arbitra ni modera sinó que conspira, divideix, enfronta i castiga. I a més ho fa fatal: Felip VI politiqueja molt malament, erigit en sobirà a l'antiga, desencadenat com un Felip V qualsevol assetjant —i sentenciant— els díscols súbdits catalans.

Si Espanya fos un país seriós, el Tribunal Suprem dictaminaria en contra de la inhabilitació del president Quim Torra, per haver-se negat a retirar una pancarta política del balcó del Palau de la Generalitat. Però aquest tribunal està presidit pel mateix jutge que divendres, a Barcelona, va acusar el govern de Pedro Sánchez de poc menys que d'haver segrestat el Rei en impedir-li d'anar, segons sembla, a l'acte de l'Escola Judicial a Barcelona. I Felip VI li va donar la raó. Fins i tot Puigdemont i el seu Govern tenien fe, aquella nit del 3 d'octubre del 2017, en el discurs del Rei: "Tan fàcil que ho tenia! Si hagués estat intel·ligent, hauria fet un discurs que ens hauria obligat a dialogar", relata el president exiliat al seu llibre.

En el fons, Espanya depèn de la seva relació amb Catalunya per dissimular la seva condició d'Estat fallit, no en l'econòmic, sinó com a projecte nacional

L'àvia indepe del 4t 2a sense ascensor que viu a Cornellà (de Llobregat) i que és d'un poble de Conca que el maleït coronavirus està tornant a poblar amb gent que fuig de les ciutats, fa temps que va perdre la fe en Espanya. També sap que Espanya, en el fons, té molta sort: amb els indepes catalans i els catalans en general, l'ha tingut i la té tota, o gairebé. En el fons, Espanya depèn de la seva relació amb Catalunya per dissimular la seva condició d'Estat fallit, no en el terreny econòmic, sinó en el cultural simbòlic, com a projecte nacional. I així flota, a la deriva, en la seva travessia cap enlloc. Fins i tot enmig d'una crisi política i institucional, a més a més de la sanitària, tan greu com l'actual. Però compte, capità. Al final, pot ser que Espanya s'enfonsi sola. Al final pot ser que no quedarà per salvar-la ni l'àvia indepe del 4t 2a sense ascensor que viu a Cornellà (de Llobregat)...