Gairebé no el recorda ningú. Es deia Eliazer Blandón, jornaler, recollia síndries i melons a 44 graus i va caure desplomat. El patró el va abandonar en un centre de salut de Múrcia l'estiu del 2020. La seva mort va exposar jornades d'11 hores a altes temperatures i sense aigua. Divendres passat, José Antonio González, escombriaire, 60 anys, es va desmaiar a Vallecas (Madrid) a les cinc de la tarda. Tenia un contracte d'un mes amb una subcontracta de l'Ajuntament de Madrid. "Devia pensar que no el renovarien i s'hi estava deixant la pell per demostrar que valia. Estic convençut que no va parar de netejar aquell carrer fins que es va desmaiar", diu el jove que acaba de perdre el seu pare. El fill denuncia fins a quin punt és inhumà treballar a 42 graus, sense ombra i amb aquella roba. Uns uniformes verds de polièster, material que no transpira, amb efecte sauna, i que fins fa uns dies l'alcalde de Madrid no sabia que existissin.

Hi va haver enrenou quan Yolanda Díaz va lamentar la mort de l'escombriaire a Madrid. "Ens toca fer canvis profunds per defensar-nos del planeta", va escriure a Twitter. Gabriel Rufián va respondre: "Aquesta mort no és només un efecte meteorològic, és també un crim laboral". La Inspecció de Treball, que depèn del ministeri de Yolanda Díaz, ha obert un expedient a l'empresa basat en un avís remès prèviament amb les mesures per fer front les altes temperatures. L'Ajuntament de Madrid s'ha posat de perfil i diu que és un servei subcontractat. Com si externalitzar un servei bàsic de la ciutat l'eximís de responsabilitats directes i subsidiàries.

Entre Eliazer i José Antonio, temporer i escombriaire, s'ha obert un debat fonamental. Quina responsabilitat té l'administració quan un treballador mor per motius climàtics? Bastanta. Perquè aquestes morts, causades per la precarietat i la falta de visió, eren evitables. Les condicions dels treballadors sota condicions climàtiques incompatibles amb la vida són responsabilitat de l'administració.

Hem hagut de veure treballadors desplomar-se en condicions infrahumanes per buscar responsables, canviar mesures i protocols laborals

Com més ràpid avancem a entendre la devastació de la crisi climàtica sobre el terreny, la salut i la vida, abans delimitarem la responsabilitat evident tant de l'àmbit públic com de les corporacions. I fins que no es judicialitzin aquestes morts, amb conseqüències penals o administratives, els càrrecs públics com l'alcalde de Madrid miraran cap a una altra banda.

Han calgut 40 incendis actius, temperatures de risc a la Gran Bretanya, França i a tota la Península, més morts que cap altre any, per dimensionar l'amenaça climàtica. Era això. Ja és aquí. I és només el principi. El teaser d'una llarga sèrie de diverses temporades. Hem hagut de veure treballadors desplomar-se en condicions infrahumanes per buscar responsables, canviar mesures i protocols laborals. El clima no entén de classes socials, però és una obvietat que en aquesta fase la desigualtat va més enllà de les estadístiques. La pobresa energètica afecta els qui no poden pagar la calefacció o l'aire condicionat. Els qui no teletreballen, ni es poden refugiar a l'oficina. Els qui els superiors obliguen a treballar a les cinc de la tarda amb alerta taronja per altes temperatures i un vestit de polièster.

Aquests dies es baten rècords en desastres naturals i estimació de morts. Els focs han arrasat més de 70.000 hectàrees aquest 2022, el doble de la mitjana de l'última dècada. Només a Galícia, des de dijous passat (en quatre dies), s'han cremat més hectàrees que en tot 2021. L'Institut Carlos III ha elevat l'estimació de morts a 510 per onada de calor, amb un pic màxim dissabte passat de 150 defuncions. Han crescut un 10% els ingressos hospitalaris vinculats a la calor i la pandèmia ja ens va ensenyar què passa quan es disparen les hospitalitzacions. El mapa de calor de l'Observatori de la NASA s'ha tenyit de vermell a Europa, l'Àfrica i Àsia. Aquest estiu, encara a la meitat, es multipliquen les onades de calor i incendis per tot el globus.

El president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha reconegut la necessitat d'obrir un període de reflexió sobre com s'estan netejant els boscos. Els incendis forestals tenen solució. Les morts per calor en horari de feina també. Gestió anual, flexibilitat laboral i responsabilitat empresarial. El que tenim no serveix. Els plans actuals no són suficients, com detalla aquí José Antich. Falta perspectiva climàtica. Falta conscienciació de l'administració. Falta aplicació de la llei. I davant de les evidents conseqüències del desastre climàtic, el govern espanyol és responsable d'impulsar els canvis estructurals necessaris.