Qui va ser primer, l’amo o el gos?

Qui va ser primer, l’amo o el gos?; qui va ser repel·lent abans?; qui es va fer primer un tupè?; qui porta els pantalons a casa?, i qui és l’amo en realitat? Són grans preguntes que els humans ens hem fet des de temps immemorials i per a les quals encara no tenim resposta. Amb aquest article, intentarem trobar-ne alguna (o no).

Sempre que camino pel carrer, em creuo amb persones que passegen un gos, i és ben curiós, perquè la persona sempre és idèntica al gos que passeja o viceversa: van pentinats de la mateixa manera i tenen la mateixa expressió facial. No pot ser casualitat que es repeteixi sempre aquest fenomen i que encara no hagi trobat cap excepció. També he observat que passa el mateix entre una parella d’humans. Suposo que, com que passen moltes hores junts, acaben mimetitzant-se. Tot això em porta a fer-me dues preguntes més: és possible tenir una parella i passar moltes hores junts sense acabar sent una còpia l’un de l’altre?; i, si això és inevitable, qui renuncia a què en aquesta mimetització? Tinc la impressió que, més que respondre a les preguntes inicials, acabaré augmentant el nombre de preguntes i de dubtes existencials. Però no ens desanimem abans d’hora i tirem endavant. Amb il·lusió!

Ara hi ha molta gent que es queixa que a les ciutats hi ha massa gossos, però, en canvi, els és igual que hi hagi cotxes i motos sorolloses per tot arreu que contaminen i els estressen. Aquesta dada, si més no, és curiosa. Suposo que viure a un ritme frenètic i tenir estímuls constantment forma part de la seva manera de ser i que, sense tot aquest estrès, no estarien tranquils, perquè, com tothom sap, al cap se l’ha de distreure perquè si no, pensa massa.

És possible tenir una parella i passar moltes hores junts sense acabar sent una còpia l’un de l’altre?; i, si això és inevitable, qui renuncia a què en aquesta mimetització?

Tornem on era. Aquesta gent opina que s’ha traspassat el llindar de gos per metre quadrat i que la convivència entre humans i gossos està en perill. Més que veure molts gossos per metre quadrat, el que realment els molesta és que els gossos es passegin pel carrer amb prepotència i caguin a tot arreu com si fossin els amos de la ciutat. Però parem-nos aquí un moment, que se m’han acudit dues preguntes més: qui és el veritable responsable de la prepotència canina?; és l’ésser humà tan prepotent com el gos que acompanya o ha adoptat una actitud submisa per complementar l’actitud del gos? El que vinc a dir-vos és: creieu que el gos és un impertinent perquè el seu amo l’ha educat amb aquests valors? He de dir-vos que mai a la vida m’he trobat un gos prepotent amb un amo submís, però, en canvi, molts cops sí que m’he trobat gossos prepotents o, tot el contrari, capcots i tristos, amb amos agressius. No sé si és casualitat o no.

Ara seriosament, a qui se li acut tenir un gos en una ciutat? El màxim a què pot aspirar aquest gos és a estar tancat en un pis i sortir a passejar de tant en tant en un entorn ple de cotxes, sorolls i quitrà. Us ho dic de bon rotllo, però em sembla un acte una mica egoista. Quan pregunto a la gent per què té un gos, la majoria em diuen que els gossos no et fallen mai, que sempre hi són quan els necessites. No sé si ficar-me en aquest sarau (hi ha massa persones que tenen gossos). Suposo que deuen pensar que és molt bonic tenir algú, sempre al costat, que fa tot el que vols sense queixar-se.

Mai a la vida m’he trobat un gos prepotent amb un amo submís, però, en canvi, molts cops sí que m’he trobat gossos prepotents o, tot el contrari, capcots i tristos, amb amos agressius. No sé si és casualitat o no.

Però ara ja és massa tard per pensar en aquestes coses i per tenir ideals; ara toca preparar-se i buscar solucions, perquè a les ciutats aviat hi haurà més gossos que persones, i això vol dir que els seus partits polítics tindran més vots que els nostres i que governaran. Notarem la diferència, perquè, quan un gos fa una promesa, la compleix (no conec cap partit polític humà que faci el mateix). Si un gos alcalde promet que es podrà cagar i pixar a qualsevol lloc, ho complirà, i una ciutat plena de pixades i cagades no la vol ningú. Anem-hi pensant.