D’aquí a més o menys un any hi ha d’haver eleccions a Espanya. Si ningú no decideix avançar-les, s’han de celebrar entre el juliol i el setembre de l’any 2027. Si ningú no decideix avançar-les, seran posteriors a les municipals del maig del 2027, data fixa. Veient com el govern de l’Estat espanyol està enfocant els temes i que aquí no importa res més que conservar el poder, sembla que l’única cosa que podria moure calendaris és que alguns alcaldes no vulguin pagar uns plats que no han trencat ells.
Després de l’afer judicial de la seva parella, el del seu germà i els de dos secretaris d’Organització del PSOE, a Pedro Sánchez ara li han imputat el seu principal avalador polític: l’expresident del govern espanyol i exsecretari general del PSOE. Sembla que no hi ha dubte que les clavegueres de l’Estat estan treballant a fons en el tema i segur que els jutges —que fan perquè poden fer— hi posaran més pa que formatge. I que cal respectar la presumpció d’innocència. Però fa lleig.
Personalment, no tinc clar que Pedro Sánchez tingui gaire més opcions que resistir, sobretot si fem cas del que diuen que es comenta per Madrid ja fa un parell d’anys, que “de la llei d’amnistia Sánchez en sortirà empresonat o exiliat”. La gent diu moltes coses, mai se sap. Però si aquest és el seu pla personal, es podria entendre que el polític no li preocupi gaire. Però en política és justament el que importa, el pla polític. I aquí, de vegades, el preu de resistir és molt alt.
Si tot continua com es va presentant, que d'aquí a un any no ens expliquin sopars de duro
Arribar al punt que en un parlament es prohibeixi debatre o votar qualsevol qüestió és saltar un límit crític. Que a Catalunya ho hàgim normalitzat pels anys de repressió de la justícia espanyola no ens hauria de despistar de la gravetat del fet. Com a català, celebro que Junts hagi plantejat al Congrés dels Diputats la necessitat que es convoquin eleccions, veient que la legislatura no dona per a més i el caire que estan agafant les coses. Que el PP s'hi afegeix per interès, és igual. D'aquí a un any hi haurà preguntes més importants a contestar. Perquè aquest any es farà llarg. I durant aquest un any passaran coses. Quan d'aquí a un any es facin certes preguntes, serà el moment perquè alguns donin determinades respostes.
Quan d'aquí a un any hi hagi una abstenció massiva que facilitarà la pujada de determinades forces polítiques, o directament hi hagi tanta empipada que provocarà la pujada determinades forces polítiques, què diran alguns que van fer per l’habitatge? Quan d'aquí a un any passi segons què, i vinguin els ensurts i les lamentacions, què diran alguns sobre el finançament autonòmic, les infraestructures de l’Estat a Catalunya, el funcionament de la RENFE o l’aplicació de la llei d’amnistia? Quan d'aquí a un any es vagi a demanar a la gent que voti i, sobretot, que voti bé, què diran alguns sobre el que van fer quan la corrupció va impregnar la totalitat del sistema polític, però defensaven que un govern del PSOE era el mal menor?
Què diran que han fet d'aquí a un any els que han sortit a blanquejar Zapatero sense destinar ni un segon a subratllar que és un dels presidents espanyols que acumula més incompliments amb Catalunya, començant pel seu “apoyaré” a l’Estatut d’Autonomia? Quan d'aquí a un any es digui que està en joc la democràcia, què diran els que han impedit que es pugui debatre una proposta al Congrés dels Diputats, i han donat ales al PP perquè pugui fer un numeret judicial com a principal defensor de la democràcia? No tinc una bola de vidre i en política tot pot canviar de cop, és veritat. Per això és tan important ser a prop del timó sempre que es pugui. Però si tot continua com es va presentant, que d'aquí a un any no ens expliquin sopars de duro. Ara s’està decidint el que passarà d'aquí a un any.