El PSOE ha celebrat aquest cap de setmana el seu Comitè Federal, en el qual s'ha aprovat una mesura rocambolesca i absurda, que evidencia la seva borrosa visió sobre els electors i l'opinió pública: expulsar qualsevol militant que sol·liciti, accepti o obtingui serveis sexuals a canvi de diners. Una infracció que es considerarà molt greu i serà sancionada amb la màxima penalització: l'expulsió del partit. Per aplicar aquesta sanció, es necessitaran proves fundades que seran investigades pel Comitè d'Ètica i Garanties del partit.
Aturem-nos aquí un moment. Resulta que un partit polític decideix que expulsarà de les seves files els qui sol·licitin, acceptin o obtinguin serveis sexuals a canvi de diners. I resulta per fer això a Espanya és perfectament legal. O, com dirien els del Tribunal Constitucional, "el que no està expressament prohibit, està permès" a Espanya. I la prostitució no està prohibida. El que no està és regulada. Però una persona pot oferir sexe a canvi de diners que un altre li pot donar. De fet, hi ha moltes persones a Espanya que ofereixen sexe a canvi de diners, i n'hi ha que paguen per practicar sexe.
El recent Macroestudi sobre tràfic, explotació sexual i prostitució de dones, publicat pel Ministeri d'Igualtat el 2024, afirmava que almenys 114.576 dones es troben en situació de prostitució a Espanya, segons l'anàlisi d'anuncis en pàgines web de serveis sexuals. Però en poden ser moltes més. Utilitzant mètodes estadístics per estimar la població oculta, l'estudi eleva la xifra potencial a aproximadament 169.712 dones (amb un interval de confiança d'entre 152.735 i 184.234). L'estudi assenyala que, per cada 10.000 dones majors d'edat a Espanya, n'hi ha 52-56 en situació de prostitució. Aquesta xifra és per aturar-se una estona a pensar-hi. El grup d'edat amb una taxa més alta és el de 18 a 24 anys, amb 189 dones en prostitució per cada 10.000 d'aquesta franja.
El que no està permès és que s'obligui algú a practicar sexe, i quan a més s'obté un benefici econòmic d'aquesta submissió a una tercera persona, se'n diu explotació sexual o tràfic de blanques. Això és delicte. I es persegueix massa poc, per cert. Es van efectuar 10.013 inspeccions administratives en llocs vinculats a la prostitució el 2024. Un any en què la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van alliberar 1.794 víctimes de tràfic i explotació sexual o laboral, un 22% més que l'any anterior.
L'esmentat Macroestudi assenyala que el 80% de les dones en prostitució estarien en risc de tràfic amb finalitats d'explotació sexual (92.496 dones). I entre el 8,5% i el 15,4% del total (entre 9.764 i 17.639 dones) estarien en risc alt de tràfic. El Ministeri d'Igualtat estima que almenys un 24% de les dones que exerceixen la prostitució estan en risc d'explotació sexual, tot i que aquest percentatge varia segons els mètodes d'anàlisi.
Per anar posant-li cara una mica a l'assumpte, les comunitats autònomes amb taxes més altes de prostitució per cada 10.000 dones adultes són:
- Balears: 121
- Catalunya: 103
- València: 73
- Cantàbria: 73
En nombres absoluts, Catalunya (34.759), Madrid (20.549), València (16.314) i Andalusia (9.026) són les comunitats amb més dones en situació de prostitució. Segons l'associació In Género, entre 25.000 i 30.000 persones (majoria de dones) exerceixen la prostitució, repartides en:
- 2.500 pisos (el 51%)
- 800 prostíbuls (el 45%)
- 50 llocs del carrer (el 4%)
En termes econòmics, s'estima que la prostitució representa aproximadament el 0,35% del producte interior brut espanyol, la qual cosa equivaldria ara mateix a 4.000 milions d'euros anuals. Un negoci que genera beneficis de 5 milions d'euros diaris. Per als empresaris del sector, els ingressos per prostituta i any poden assolir els 45.000 euros; algunes fonts eleven aquesta xifra a entre 75.000 i 100.000 euros anuals per treballadora. Si una prostituta treballés de forma autònoma i sense mitjancers, podria teòricament guanyar aquestes xifres, encara que la realitat és que la majoria de les treballadores sexuals són pobres, migrants i indocumentades, i no assoleixen aquests ingressos.
Un informe de la Seguretat Social del 2006 va estimar que la regularització de la prostitució podria suposar una recaptació fiscal extra de prop de 1.200 milions d'euros només en cotitzacions i tributs, considerant la regularització d'unes 113.500 persones. La legalització podria augmentar els ingressos públics a través de l'IRPF, cotitzacions a la Seguretat Social i IVA, encara que no hi ha càlculs oficials actuals sobre l'impacte total d'una possible regularització.
És aquest el feminisme del PSOE? Perquè si és així, em sembla una merda
Fins aquí espero que hagi quedat clar que la prostitució és legal a Espanya. L'explotació sexual, no. I que si no es regula com una feina, s'està permetent que proliferin la delinqüència, el diner negre i els abusos. I les que estan exposades i fotudes són les prostitutes, que continuaran treballant es posi el PSOE com es posi. Però ho faran sense drets, ni seguretat de cap mena, i jugant-se-la elles soles lluitant també contra les màfies.
És aquest el feminisme del PSOE? Perquè si és així, em sembla una merda. I m'ho sembla perquè les dones poden utilitzar el seu cos i el seu intel·lecte com els doni la gana. I si volen guanyar-se la vida netejant, cantant o cardant han de tenir totes les garanties per poder fer-ho com a treballadores. Repeteixo: treballadores.
Un partit socialista obrer amb moralines? Vostès em perdonaran, proletaris del món units, perquè les putes em semblen de les treballadores més mereixedores del nostre suport i respecte. I sens dubte, aquesta actitud pseudoursulina és per donar un cop de puny a la taula.
Les putes fan el que no volen o no estan disposades a fer altres dones. Com les que netegen i freguen. Com les que cuiden la teva àvia, els teus fills. Com les que estan ara mateix empaquetant les robetes que et compres per internet en naus industrials ben a prop de casa meva: sense aire condicionat, caient com a mosques amb lipotímies, un dia rere l'altre. Però això al PSOE no li ha semblat digne de muntar un sidral i expulsar tots els militants que no compleixin amb el respecte als treballadors en les seves empreses. Per què no?
I per què no expulsa el PSOE els militants que no paguin impostos? Els faig l'onada si es posen així. Però per allà no tiren. Expulsarà el PSOE els consumidors de coca? És per posar un exemple. Tampoc no estaria malament. Aportaria claredat i coherència a les agendes polítiques d'alguns, segurament. I jo em pregunto, a més: com obtindran proves fefaents que un militant se n'ha anat de putes? Tenen gent com Koldo pencant als prostíbuls que aniran fent un registre d'entrada? O esperaran que es donin de baixa solets els militants? Com funciona l'invent?
La idea no hi ha per on agafar-la. Perquè, a sobre, arriba com a resposta a un escàndol vergonyós que s'ha coronat amb unes declaracions d'Ábalos en les quals deia que tota aquesta moguda rau en l'enveja dels espanyols. Enveja cap a ell, hem d'entendre. Perquè sembla pitjor cardar que robar, diu José Luis. I que el que passa aquí és que li tenen tírria perquè es folla ties joves i no velles meuques.
L'abolicionisme, en definitiva, genera desprotecció cap a les treballadores sexuals
Per molt increïble que li hagi semblat això que li acabo d'explicar, ha estat així. Tal qual. I és clar, certament això ja adquireix un caire que escapa a qualsevol marc racional. Estem entrant en uns terrenys tan desconeguts per a la mínima lògica i decència, que la resposta del PSOE divendres, en aquesta reunió feminista en què la foto marejava (Sánchez envoltat de dones), no ens hauria de sorprendre. Però ho ha fet. Ho ha tornat a fer.
Fa ja uns anys que no freqüento els comitès federals del PSOE. Els mateixos anys més o menys que han transcorregut des que em va arribar allò que pensava que era un rumor i avui es confirma sens dubte: el negoci de la família del president era, precisament, el de la prostitució. I no, no era un exèrcit de putes autònomes. Sinó una sèrie de locals on uns senyors treien pasta dels serveis sexuals de les treballadores. O sigui, una mena de tripijoc en què l'explotació i la prostitució es difuminen amb massa facilitat, i que permet guanyar molta pasta als qui el gestionen, i molt poca a les que hi posen el cony. Aquest era el negoci familiar més potent i proper que tenia el senyor Sánchez, segons es publica. Causa estupor que sigui aquest el que va de paladí de la moralitat i aparentment contra la prostitució, posant l'accelerador cap a la llei que proposarà després de l'estiu precisament abolicionista.
Si no fos tot tan descarat, semblaria una teoria de la conspiració. Però és que resulta que si vostè es llegeix a poc a poc tot el que aquí s'ha escrit, arribarà a la conclusió que això potser és precisament el contrari del que sembla. Abolir la prostitució empenyerà les treballadores autònomes que hi ha avui a caure en xarxes com les que hi havia de sempre. Aquestes que els empresaris coneixien de sempre.
L'abolicionisme, en definitiva, genera desprotecció cap a les treballadores sexuals. Les abandona a la seva sort, que en el pitjor dels casos serà una màfia que l'exploti. Quan es parla d'abolicionisme, es disfressa com a feminisme (per a això munten aquest circ). Però, en realitat, van contra les prostitutes lliures, que sigui dit de passada, és un sector que amb les noves tecnologies va en auge.
Vaja, des d'aquí el meu suport total a les putes, que en tota aquesta trama de corrupció han estat les úniques que han estat honestes en la seva professió.