No sé què li passa a la majoria de la gent que, quan veuen que està a punt de començar un nou any, els ve un anhel irrefrenable de fer canvis a la seva vida —suposadament, per millorar-la i ser més «feliços»— i es pensen que, si ho desitgen molt i molt fort, els objectius que s’han marcat es faran realitat sense haver de fer ni el més petit esforç. Primer de tot, dir-vos que no espereu que, si heu estat fent el dropo durant tot l’any, es facin realitat d’un dia per l’altre els vostres desitjos de ser millors persones, pel sol fet de passar del dia 31 de desembre a l’1 de gener. La cosa no va ben bé així. No hi ha pas una fada amb una vareta màgica que converteixi la ganduleria en força de voluntat. El canvi d’any no fa pas emergir la voluntat de fer les coses. La voluntat depèn d’un mateix, i, si no l’heu tingut durant tot l’any, dubto que aparegui l’1 de gener. Puc entendre que us sentiu culpables per no haver cardat ni brot durant l’any i que el fet de proposar-vos canviar les vostres vides us fa sentir millor, però tingueu clar que això no passarà, continuareu sent tan ganduls com el dia abans.

La bona notícia és que, per aparcar la culpa, no cal dur a terme els propòsits; el simple fet d’escriure una llista detallada de tot el que voleu canviar de la vostra vida, ja la calma bastant i podreu anar tirant fins a l’any vinent (que empalmareu amb els nous propòsits). De fet, no sé per què us explico tot això, ja sabeu prou bé que les coses van així; per això no hi ha ningú que posi en pràctica cap dels seus propòsits més de dues hores. No cal gastar més energia de la necessària. A més, els propòsits mai són barats i, si saps per endavant que no els duràs a terme, per què pagar matrícules. Anota-ho bé a la llista, subratlla-ho i posa-ho en negreta si fa falta i et fa sentir millor, i tira pel dret.

Només hi ha un pròposit que el trobo útil o molt útil: parlar sempre en català, combinar bé els pronoms febles i no canviar al castellà quan algú se’t dirigeix en aquesta llengua

Pel que fa a la tipologia de propòsits: tants caps, tants barrets. En teniu per donar i per vendre. Això sí, hi ha els propòsits estrella, que són els que la majoria de la gent té a la seva llista. Faig un incís: penseu que venim de Nadal, d’una època de l’any en què la gent es veu forçada a passar moltes hores amb la família i a menjar per sobre de les seves possibilitats per tenir la boca ocupada i evitar expressar el que realment pensa. Dit això, la gent no està contenta amb el seu cos; noten que pesen més del que pesaven abans de les festes, i això els amoïna. Propòsit número 1 del rànquing de propòsits que s’abandonaran: inscriure’s a un gimnàs. El que us comentava abans de pagar matrícules, que no cal, de veritat, tots sabem que pagareu la matrícula, us comprareu unes malles ridícules i no us veuran el pèl al gimnàs. Relacionat amb aquest propòsit, tenim el propòsit estrella número 2: començar una dieta. Una dieta que aprimi, que faci que valgui la pena el sacrifici de no menjar el que et ve de gust i que la gent noti que t’has aprimat i et digui que et veu molt millor (com volent dir que abans et veia pitjor). La gent que es proposa començar una dieta i anar al gimnàs sol acabar l’any amb el colesterol disparat i amb deu quilos més a cada cama. Això sí, sense culpa.

Estar en forma, menjar bé (corpore sano)..., i ara toca el torn a la ment (mens sana); propòsit número 3 i no per això menys important: apuntar-se a alguna teràpia (constel·lacions familiars, teràpia Gestalt, Mindfuldness, meditació, psicoanàlisi, teràpia cognitivo-conductual...) o, simplement, proposar-se ser millor persona i estalviar-se els diners del psicòleg. També us he de dir que, si sou uns brètols, el fet de proposar-vos ser una bona persona no us farà millors persones. No hi ha prou màgia al món perquè això passi. De fet, tant és, perquè ser una bona persona és avorridíssim. Simplement, afegiu-ho a la llista i ja està.

A part dels propòsits estrella, també n’hi ha d’altres que varien segons el context de cada persona i que no apareixen a totes les llistes (són infinits): deixar la parella, tenir fills, acabar els estudis, engegar el cap de l’empresa a pastar fang, sortir de l’armari, estalviar, ser honest amb un mateix (he, he, he, he, he), no contaminar, obrir un negoci propi, llegir més, deixar fluir, fer un curs d’Excel... En definitiva, fer volar coloms. De tots aquests propòsits més secundaris, només n’hi ha un que el trobo útil o molt útil: parlar sempre en català, combinar bé els pronoms febles i no canviar al castellà quan algú se’t dirigeix en aquesta llengua. Que tingueu un bon any 2024!