El 14 de juliol del 1789, els parisencs descontents van prendre la Bastilla, una presó que estava en hores baixes, amb només set presoners, però que contenia armes i pólvora. La Bastilla no tenia un gran valor, però era un enorme símbol de l’Antic Règim, una monarquia absoluta en què els nobles i el clergat tenia poder, mentre que la creixent burgesia era menystinguda, i amb un règim feudal a les zones rurals. El fet que la Bastilla fos conquerida es considera l’inici de la Revolució Francesa, però van passar moltes més accions que van conduir fins a l’Assemblea Nacional a l’octubre del mateix any, on es van derogar les lleis que havien regit França durant prop d’un miler d’anys, i un nou ordre constitucional, que va considerar la llibertat i la igualtat (Liberté, Egalité) com a principis intrínsecs a tots els ciutadans. El tercer principi, la fraternitat (Fraternité) va ser afegit ja entrat el segle XIX.
Just després de la rendició de la Bastilla, una sèrie de rumors sobre la revolució incipient i la fam que s’esdevindria consegüentment es van estendre com el foc per tota França durant uns mesos. Bandes sanguinàries de bandits van recórrer pobles, incendiant i saquejant, particularment a les zones rurals, destruint collites i atemorint camperols. Va succeir a mitjan estiu del 1789, un temps curt, però molt intens, conegut com l’època de “la Gran Por”, que es considera als llibres d’història com un accelerant de la Revolució Francesa a les zones allunyades de la gran urbs, París. Entre els historiadors existeix un gran debat sobre com, quan i per què s’inicien els rumors: va ser una resposta de pànic, totalment irracional i emocional, al que succeïa a París, la qui va alimentar l’expansió dels rumors? O van ser actes racionals i dirigits a aconseguir una determinada resposta popular per afavorir l’esperit generalitzat de necessitat de canvis socials els que va iniciar aquest “foc”?
Una anàlisi científica usant models d’expansió d’epidèmies troba la solució a aquest enigma i infereix que no va ser una resposta irracional de pànic, sinó una acció dirigida i racional per a provocar una resposta dels camperols contra l’statu quo. L’anàlisi és exhaustiva —tenint en compte que s’està analitzant fets que van ocórrer fa 250 anys— i quantitativa. No són especulacions, és una anàlisi de les dades de què es disposen de l’època: el mapa de carreteres i connexions amb els pobles que hi havia al voltant; quin era el nombre d’habitants del poble; quin era el seu nivell de coneixement mitjà (p. ex. nivell d’incultura, si hi havia escoles o cap mena de servei); quin era el preu del blat a aquella zona i el nivell adquisitiu mitjà; i quin era el règim de servitud amb els nobles locals. A més, compten amb unes dades històriques inestimables: l’any 1932 l’historiador francès Georges Lefebvre va fer un recompte de totes les cartes enviades entre coneguts dels pobles afectats durant aquesta època, per tal de fer una estima històrica realista —com si fos a temps real— de com es van anar estenent els rumors entre les diferents localitats.
Els investigadors apliquen models epidemiològics per a intentar fer un model que s’adapti a com es van estenent els rumors de forma seqüencial. Després de la COVID-19, tots més o menys podem entendre aquests conceptes, necessaris per a aplicar un algoritme de difusió —és a dir, un càlcul de la probabilitat “d’infecció”, en aquest cas, en comptes d’infecció per un virus, de transmissió d’un rumor— i veure si el model s’adequa als fets històrics comprovats. Així, en aquest model, les localitats es classifiquen entre les que són “potencialment infectables” pel rumor (hi ha participació d’algunes persones en algunes revoltes, però no són del poble), de les que estan infectades (revoltes extensives), de les que s’han “infectat, però recuperat” (han tingut revoltes, però ja han passat). També hi ha poblacions que no van ser afectades, i poblacions que van ser “reinfectades”, és a dir, van tenir almenys dues onades de revoltes.
Aplicant models epidemiològics amb diferents coeficients i valors d’expansió dels rumors similars a una infecció per virus, aconsegueixen prediccions de comportament que s’ajusten molt bé al que realment va succeir, segons les dades que tenim. Primer va haver-hi una expansió ràpida, per aconseguir un pic, i després la calma. Us adjunto un mapa de xarxes de connectivitat, on s’indica on hi ha la primera dada “d’infecció” per a cada agrupació o comunitat, que està definida pels diferents colors. Si consulteu l’article original, podreu comprovar la superposició amb la xarxa principal de carreteres de l’època a França (finals del segle XVIII), mostrant que la font de comunicació va ser per comerç i moviment de persones d’un poble a un altre.
El model ens indica com es van estendre les revoltes, però no indiquen com i per què. On s’inicia la revolta dins de cada comunitat? El model demostra que les revoltes pels pobles no van començar on hi havia més incultura, no eren la gent més pobra i analfabeta la que es va deixar emportar pels vents de la revolta. Els inicis dins de cada comunitat es van donar en pobles una mica més grans, on hi havia més gent que sabia llegir i podia tenir un cert criteri, però SOBRETOT, i aquest és el punt més important, les revoltes es van estendre com els virus en pobles on les lleis feudals determinaven que el poder del noble sobre la terra depenia d’antics títols de vassallatge escrits entre nobles i camperols. De manera que si els arxius es cremaven, els nobles no podien reclamar poder ni delmes, ni cap mena de vassallatge sobre les terres. Cremant els registres, no quedava cap prova que els permetés reclamar tributs ni terres a qui no vivia allí. En canvi, en localitats on la dependència dels camperols respecte als nobles era diferent, no hi va haver tantes revoltes. El que aquest estudi científic demostra, doncs, és que hi va haver una intencionalitat clara darrere d’aquest conflicte historicosocial. La Revolució Francesa no va ser només una revolta dels burgesos i intel·lectuals contra la monarquia absoluta que no els tenia en compte i els feia pagar més impostos i tributs, sinó que també “la Gran Por”, propagada per rumors atemoridors, va ser un element crucial, una revolució social contra un ordre feudal establert, en què els camperols van reclamar drets sobre la terra. Tot plegat, va confluir en una nova constitució i un nou ordre social. No va ser fruit de l’atzar, va ser un moviment intencionat.
Els autors creuen que aquesta mena d’anàlisi de xarxes complexes pot explicar moltes altres dinàmiques de propagació de determinats moviments socials. Només cal discernir quins són els components i les interrelacions per a fer un model que pot predir amb fiabilitat com es van propagar, com es propaguen actualment o, fins i tot, com es podrien propagar moviments socials massius en situacions futures.